No tenim por

Imatge Posted on

Anuncis

Les raons de la turismofòbia

Posted on

Miquel Puig (Economista)

La Vanguardia (10/08/2017)

Els brots de vio­lència contra el ­turisme són censurables perquè la justícia no ha de ser mai ­ad­mi­nistrada pels particulars i perquè l’ús de la violència és i ha de ser monopoli de les autoritats. El contrari és ­renegar de la civilització per recaure en la llei de la selva.

Ara bé, que aquestes manifestacions siguin censurables no significa ni que siguin irracionals, ni que ­siguin una fabricació de grups polítics hostils al progrés o al mercat, i presen­tar-les com a tals constitueix un engany no menys censurable.

Les manifestacions de turismofòbia no són contra el turisme, sinó contra els abusos que provoca el turisme, perquè el turisme, com qualsevol activitat humana, té costos, i negar-los és negar l’evidència. Recordem que en l’última enquesta entre els barcelonins l’impacte del turisme ha passat a ser el seu principal motiu de preocupació.

Té costos i té, naturalment, beneficis. Ara bé, el que no és tan evident és que el nostre model turístic és increïblement ineficient en la part dels beneficis, i això és el que comença a percebre la població que en pateix els costos.

El mite que el nostre model turístic crea prosperitat generalitzada i que gràcies a ell el nostre atur no és més alt constitueix una falsedat molt repetida, però falsedat al cap i a la fi. Falsedat que es posa de manifest, per exemple, comprovant que Balears té una renda per càpita substancialment inferior a la de la província de Lleida (concretament, un 18%) i que, en canvi, la taxa d’atur és més gran a les Illes que a la Terra Ferma (5 punts de mitjana en els últims nou anys). Fins i tot en la temporada turísticament alta la taxa d’atur és més alta a Balears que a Lleida (2,5 punts de mitjana en els últims nou anys).

D’altra banda, no hi ha evidència que la renda per càpita de la Barcelona post- olímpica hagi crescut més de pressa que la d’una ciutat com Saragossa; de fet, tot sembla indicar el contrari. Ara bé, si el turisme post- olímpic no ha portat prosperitat als barcelonins, què coi de bo els ha portat?

És evident que els turistes gasten diners i que creen llocs de treball, però el nostre model és incapaç de convertir aquests diners en prosperitat i aquests llocs de treball en nivells d’ocupació decent. No es tracta d’una maledicció bíblica, perquè hi ha models turístics al nord dels Pirineus que sí que ho fan.

En definitiva, les manifestacions de turismofòbia han de mobilitzar les nostres autoritats en dues direccions, totes dues necessàries. La primera és repressiva, i ha d’anar dirigida contra la violència turismofòbica i contra els turistes que abusen dels seus veïns. La segona és replantejar el model perquè el turisme creï prosperitat (que, sens dubte, en pot crear) i per distribuir-la de manera decent. Ara per ara, el turisme només beneficia els propietaris immobiliaris, i tothom hauria d’entendre que això no és ni acceptable ni sostenible.

Adéu, Barcelona

Posted on Updated on

Adéu, Barcelona

(Diari ARA 24/05/2017)

Viure al centre de Barcelona és tota una aventura. Si anem a comprar un producte en una botiga del centre, hem d’esquivar turistes constantment per arribar sense demora al nostre destí. Si decidim anar a una terrassa que fa bona pinta, la resposta que rebem és “Hello, it’s closed ”. Tornem passejant a casa i… quina pudor de pixum! Decidim fer un vermut al Raval, desgraciadament massa a prop de la Rambla: 10 euros. Vaja, ens han pres per turistes. Ens recomanen una gelateria i hi anem: som els únics locals fent cua. A la Rambla les floristeries han donat pas a parades amb gelats i creps per a turistes. Ens fa la impressió que vivim en un decorat fet per al turisme barat, regat d’alcohol i paelles congelades.

D’aquí poc, però, ens fan fora del pis on fa temps que viu la meva parella. No ens en fan fora, sinó que ens apugen el lloguer 200 euros. I no ens rebaixen ni un cèntim encara que arreglem el terra, que està en pèssimes condicions, o el minúscul bany. Si ens els arreglessin esclar que ens hi quedaríem, pagant els 200 euros més. Però, esclar, el mercat de Sant Antoni està a punt d’obrir les portes i hi ha qui pagarà això i més per aquestes condicions.

Nosaltres, però, seguirem passejant per Barcelona. L’altre dia, tot pujant per un carrer del Gòtic, trobem un bar, un bar autèntic que il·lumina un petit carreró que s’amaga de mirades curioses. La meva parella diu: “Mira que bonica que és la Barcelona de veritat”. Aprendrem a estimar altres barris. Així som els locals, els que ens quedem i tornem als barris.

ANDREA GUILERA ALONSO

Queixa pel servei de la parada de taxis del carrer París, 198 (xamfrà Enric Granados)

Posted on Updated on

 Imatge dels taxis estacionats a la parada en en el moment dels fets.
La nostra entitat ha posat en coneixement de l’Institut Metropolità del Taxi (IMET) la queixa rebuda per part d’una veïna resident al carrer d’Enric Granados, en relació a un problema de manca de servei i de desconsideració d’un taxista a persones usuàries, ocorregut el dijous 13 de juliol de de 2017, a les 19 hores, a la parada situada al xamfrà Enric Granados/Paris.
El testimoni és el següent:
«Volia comentar-vos i compartir amb vosaltres la situació que vaig presenciar ahir a la tarda a la parada de taxis d’Enric Granados – Paris:
A les 19 h. aproximadament, vaig creuar el carrer Paris davant de la parada de Taxis. A la parada hi havia dues senyores grans de més de 80 anys -una caminava coixa-, que acabaven d’adreçar-se a un taxi de la parada. Vaig veure com sortia el taxista del taxi “enfadat” i com els hi deia en veu ben alta i de males maneres “ahora voy a tomarme un cafe y a “mear”, que hace horas que trabajo”, i va entrar al bar de darrera (cantonada Paris). La resta de taxis de la parada estaven buits, no hi havia cap taxista. Les dues “àvies” es van quedar sense saber molt bé com actuar. M’hi vaig adreçar i els hi vaig dir: “no em puc creure el que he sentit”. “No es preocupin que ara les ajudo a parar un taxi”- Des de la cantonada vam estar mirant si passava un taxi lliure. Quan el vam parar, ens va dir “aquí teniu una parada, hauríeu d’agafar un taxi d’aquí”. Quan li vam explicar que no hi havia ningú, va agafar, molt amablement, a les dues senyores. A la mateixa parada també hi havia una senyora amb un avi, que van haver d’agafar un taxi que passava pel carrer Paris.
Us adjunto les fotos que vaig poder, molt ràpidament, de la parada. En total hi havia 6 taxis buits a la parada».
A l’escrit adreçat a l’IMET es demana que informi si  els fets exposats seran, o no, motiu d’obertura d’expedient informatiu i/o sancionador, i se sol·licita que s’empreguin accions per tal de millorar el servei als usuaris en aquesta parada.

Urbanisme d’investigació

Posted on

 

“El desplaçament de la lluita del carrer als tribunals pot ser el senyal i un símptoma alarmant de l’afebliment del lideratge en la defensa de l’interès general de les nostres administracions públiques. Als veïns ja no els val una manifestació, ni tan sols una moció de la seva reivindicació en un plenari municipal, per evitar que un planejament especial fet ad hoc alteri el planejament general i emplaci un hotel d’obra nova i de grans dimensions al bell mig d’un barri històric de gran valor patrimonial i social.”

 

Divendres passat, unes poques persones veïnes dels barris de Ciutat Vella ens havíem emplaçat en un pis del carrer Petritxol. Eren les dotze del migdia. El sol projectava una llum ben vertical que foragitava les ombres. De la mateixa manera, nosaltres, asseguts al voltant d’una taula de cuina, maldàvem també per il·luminar i aclarir els dubtes tècnics i de procediment dels nostres litigis amb l’administració municipal. Tres reivindicacions urbanístiques en dos dels nostres barris. Tres modificacions de planejament general per fer-hi cabre tres hotels: l’Hotel Drassanes al Raval Sud, l’Hotel del Rec Comtal i l’Hotel del Palau de la Música al barri de Sant Pere.

A hores d’ara desconec si la ciutat és conscient de la mutació que està vivint la lluita veïnal i si té notícia d’on i com s’està produint. Dubto que els mitjans de comunicació s’hagin fet ressò de quines són les actuals dificultats dels veïns i veïnes per desenvolupar les seves reivindicacions urbanístiques i de quin grau de sofisticació i complexitat estan arribant a tenir. Tots recordem les manifestacions de tot un barri en peu de guerra exigint transport públic, equipaments de proximitat i espais verds. Sabem de la contundent senzillesa d’aquestes reivindicacions històriques i del compliment del deure d’atendre-les del govern de la ciutat en el seu moment. Però em temo que el que no sabem és que actualment gran part de les lluites s’han de basar obligadament en la feina compromesa i desinteressada d’uns pocs experts, advocats i arquitectes i en l’impuls de contenciosos administratius i denúncies a la fiscalia per part de les associacions veïnals.

Crec que ja és hora de situar aquesta qüestió en el centre del debat públic. El desplaçament de la lluita del carrer als tribunals pot ser el senyal i un símptoma alarmant de l’afebliment del lideratge en la defensa de l’interès general de les nostres administracions públiques. Als veïns ja no els val una manifestació, ni tan sols una moció de la seva reivindicació en un plenari municipal, per evitar que un planejament especial fet ad hoc alteri el planejament general i emplaci un hotel d’obra nova i de grans dimensions al bell mig d’un barri històric de gran valor patrimonial i social. En aquests moments, part de les estructures tecnocràtiques de les administracions públiques es mouen en una cultura de gestió urbanística que trastoca l’ordre jeràrquic del planejament superior i fa que on el planejament general metropolità proposava un equipament escolar o habitatge social, el planejament derivat dels plans especials o les modificacions puntuals situïn hotels privats.

És per la urgent necessitat de compartir amb tothom la nostra feina anònima de recerca de noves tècniques de lluita veïnal en defensa dels barris i contra la mala praxi urbanística que no puc estar-me de celebrar i agrair l’exposició que ara i fins al 15 d’octubre es pot veure al Macba de l’agència d’investigació Forensic Architecture. Creat el 2010, aquest col·lectiu d’arquitectes, artistes, cineastes i periodistes investiguen la violència estatal i de les grans empreses sobre les persones, les ciutats, el territori i el medi ambient de manera independent o a petició de juristes internacionals i ONGs com Amnistia Internacional. Armats amb les eines de l’anàlisi arquitectònica que els són pròpies, elaboren arxius de proves amb informes i peritatges, maquetes, animacions, anàlisis de vídeos i cartografies interactives i els presenten com a proves davant l’esfera pública i els tribunals internacionals. Assassinats i bombardejos sobre població civil, negació d’auxili en alta mar de refugiats i migrants, violència mediambiental, etc., són desemmascarats per la ciència forense (en el sentit etimològic d’allò que concerneix elfòrum i és d’interès general).

Com un raig de llum de sol que s’inclina, s’endinsa i escorcolla el racó al fons del pis on ens reunim, el seu testimoni d’acció i pràctica contrapolítica ens inspira i encoratja a seguir perseverant en el nostre urbanisme d’investigació. Com pertoca en aquest tipus de reunions, ens posem al dia de l’estat de tramitació de les llicències o de les seves revisions d’ofici. Comentem entre decebuts i indignats com és possible que set anys després de l’acord del plenari municipal encara no s’hagi desfet la modificació del planejament de l’entorn del Palau de la Música que permeti retornar la qualificació d’equipament escolar als edificis on es volia fer l’hotel. Parlem també de l’estiu i sentim el refrescant alè de l’amistat veïnal i la revolta. Continuarà i serà permanent o no serà.

El projecte d’ordenança de terrasses de la ciutat no convenç les entitats veïnals

Posted on

   Trobada amb Jaume Collboni, Montserrat Ballarín i Daniel Mòdol per tractar la proposta 
   municipal de modificació de l’ordenança de terrasses de la ciutat.
Autor:

Les entitats veïnals traslladen al govern municipal la seva preocupació perquè la modificació de l’ordenança de terrasses esdevingui una forma encoberta de desregulació de l’espai públic a la ciutat

La presidenta i el vicepresident segon de Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB), Ana Menéndez i Joan Balañach, acompanyats per membres de les entitats signants del manifest Per una regulació de terrasses que preservi l’espai públic com a dret col·lectiu, s’han reunit aquest dimecres 28 de juny amb els representants del govern municipal Jaume Collboni, Montserrat Ballarín i Daniel Mòdol per tractar els continguts que l’Ajuntament inclourà a la proposta de modificació de l’ordenança de terrasses.

Els representants veïnals han traslladat a l’equip de govern la seva preocupació per les principals directrius que semblen caracteritzar la proposta inicial. “La majoria de la documentació que se’ns ha facilitat fins ara té com a única finalitat augmentar els criteris de flexibilitat amb l’objectiu de facilitar l’ocupació màxima de l’espai públic mitjançant la instal·lació del nombre major possible de taules i cadires al carrer”, han manifestat.

Les entitats s’han mostrat molt crítiques amb la possibilitat d’introduir una doble via de flexibilització del règim de terrasses (mitjançant llicència o mitjançant ponència tècnica), la qual cosa deixaria l’ordenança en un nivell de mer marc de referència. Lamenten també que no es garanteixi el dret al descans dels veïns afectats mantenint els mateixos horaris actuals com a criteri general i que, únicament com a excepció, es faci referència a una vaga possibilitat de reducció.

Així mateix, han traslladat als representats municipals la seva oposició a qualsevol temptativa de retallada de les condicions bàsiques d’accessibilitat i no-discriminació de persones amb discapacitat a l’accés i ús dels espais públics urbans i edificis, reconegut a la normativa estatal i catalana amb caràcter bàsic i obligatori per a totes les administracions, inclosa la municipal.

Finalment, consideren que es repeteix de manera perillosa el mateix model que es va aplicar durant anys amb el creixement del turisme, en què la demanda actuava com únic mitjà regulador. “Continua la mateixa concepció de l’ordenança actual, que ha consistit únicament en endreçar la demanda, en comptes de bastir un instrument eficient per regular-la, obviant els conflictes de creixement indiscriminat que ha comportat la sobreocupació de l’espai públic”, han afegit.

El manifest Per una regulació de terrasses que preservi l’espai públic com a dret col·lectiu, subscrit per la FAVB i una cinquantena d’entitats veïnals i socials, va ser presentat el passat 23 de maig a la seu del Col·legi de Periodistes de Catalunya. El text expressa el compromís dels col·lectius signants amb la defensa de l’espai públic a la ciutat de Barcelona i exhorta el conjunt de grups municipals i l’equip de govern per tal que qualsevol acord sobre la modificació de l’ordenança de terrasses prioritzi l’interès general per sobre del dels lobbies econòmics.