El “Bellavista del Jardín del Norte” denunciat a la Guàrdia Urbana

Posted on Updated on

El restaurant “Bellavista del Jardín del Norte” (Enric Granados 86-88) ha estat denunciat per exercir la seva activitat de bar restaurant a l’interior d’illa d’Enric Granados/Balmes/Còrsega/Rosselló, amb els consegüents perjudicis pels veïns i veïnes.

La llicència concedida a l’establiment fa referència únicament a l’espai interior de l’edifici, amb  una superfície útil de 905 metres quadrats, però queda fora del seu àmbit el pati situat a l’interior d’illa, de 1.000 metres quadrats addicionals de superfície.

Els promotors de l’activitat, però, havien manifestat de manera reiterada la seva pretensió d’explotar de manera conjunta l’espai interior de l’establiment i el jardí situat a l’interior d’illa, i des d’aquest cap de setmana han obert l’interior d’illa als seus clients per a fer les seves consumicions, menystenint les molèsties i la vulneració de drets que aquesta activitat comporta per als veïns i veïnes de l’entorn.

L’estat d’abandonament de la plaça Letamendi

Posted on Updated on

[La Vanguardia 28/02/2017]

La lectora Vanesa Ríos Mudeh tomó esta fotografía del pipi-can situado en la plaza Letamendi de la ciudad de Barcelona. “No sólo el espacio es ridículamente pequeño, también es polifuncional”, explica la remitente.

Un cas més d’especulació immobiliària (carrer París 192)

Posted on

 

[Font: SOS Barcelona]

Això és al carrer Paris 192, una de les portes d’un edifici que fa anys està buit (només hi ha un pis ocupat). Dins hi ha una persona vigilant. Quins plans tenen per aquest edifici? Com és que resulta més econòmic posar algú a vigilar ad infinitum i no fer res amb els habitatges? Suposem que hotel no serà perquè és impossible que tinguin llicència. Llavors que fan? Realment val més mantenir-lo buit durant tant de temps? Per què? Prou especulació ja!

Imatges de la Barcelona “cutre” (“Cachitos”, Diagonal 508) : la mampara no respecta la distància mínima amb el mobiliari urbà

Posted on Updated on

cachitosSegons l'Ordenança de Terrasses, la distància als elements del mobiliari urbà ha de ser 
d'un mínim d'un metre. A la gent del "Cachitos" els deu molestar que hagi bancs públics 
a la Diagonal on poder seure de franc. Per això col·loquen la mampara de la seva terrassa
fregant el banc. Quina mala llet ...

L’Ajuntament estudiarà ubicar nous equipaments i habitatges públics a deu solars de l’Eixample

Posted on

Tres illes afectades situades a l’entorn:

1. Aribau–Còrsega–Enric Granados–Rosselló. Hi ha una peça d’equipament en l’interior d’illa connectada directament amb la placeta de Joan Brossa. En aquest emplaçament s’hi preveuen usos docents.

2. Aribau–Rosselló–Enric Granados–Provença. Hi ha una gran peça amb destí d’equipament just al costat de l’Institut Poeta Maragall situada a la cantonada entre els carrers d’Enric Granados i Provença. Aquests sòls podrien servir per a ubicar-hi usos docents.

3 Rambla–Rosselló–Balmes–Còrsega. Hi ha una peça qualificada d’equipament just al costat de l’Institut de Formació Contínua de la Universitat Pompeu Fabra, situada a la cantonada entre els carrers de Balmes i Rosselló.

(Text de la nota de premsa de l’ajuntament)

El Govern municipal suspèn l’atorgament de llicències a un conjunt de sòls distribuïts en els sis barris del districte que actualment són de titularitat privada per avaluar-ne la compra i futur ús com a equipament públic

L’objectiu és atendre les necessitats d’equipaments de proximitat, centres educatius i habitatge dotacional de l’Eixample, el districte amb més habitants –el 16,4% del total– i un teixit històric consolidat que dificulta trobar nous espais per a ús públic

L’Ajuntament de Barcelona estudiarà dotar d’ús públic un conjunt de deu solars del districte de l’Eixample qualificats d’equipament i que són de titularitat privada. El primer pas ha tingut lloc a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat d’aquest dimecres, on s’ha aprovat una suspensió de llicències i de tramitació de planejament per a aquests sòls, distribuïts en els sis barris del districte, que permetrà avaluar-ne la compra i futur ús com a equipament públic. El tràmit ha vist llum verda amb els vots favorables del Govern municipal –BComú i PSC–, ERC i la CUP Capgirem.

L’objectiu és donar resposta a les necessitats de proximitat, escoles i habitatge dotacional de l’Eixample, el territori amb més habitants de la ciutat –el 16,4%– i que compta amb una densitat més alta a la mitjana. A més, concentra una gran activitat econòmica i una mixtura d’usos que conviuen estretament en un teixit històric, compacte i molt consolidat que dificulta trobar nous espais per a ús públic per garantir una oferta d’equipaments públics de proximitat i d’habitatge indispensables per una adequada qualitat de vida del veïnat.

L’Eixample té una mitjana de 2,09 metres quadrats d’equipament per habitant, la més baixa de Barcelona i molt per sota de la mitjana –6,75–. L’oferta pública de places escolars no pot donar cobertura a la demanda que cal atendre, i l’última Modificació del pla general metropolità que el Govern municipal ha tirat endavant per habilitar sòl amb destí a habitatge dotacional ha posat de manifest que no s’ha pogut trobar cap emplaçament a l’Eixample. També cal tenir en compte que el districte té un percentatge d’habitatge públic inferior a la mitjana de ciutat, fet que dificulta atendre les necessitats de col·lectius específics com els joves o la gent gran.

Un cop analitzada la situació, el Govern municipal ha dut a terme una cerca activa de sòls amb destí d’equipament per donar resposta a aquestes necessitats. S’han identificat deu solars de titularitat privada i qualificats d’equipament en què s’ha suspès durant un any l’atorgament de llicències i comunicats d’obres i la tramitació de planejament per poder estudiar quins d’ells poden acollir els equipaments i habitatges públics que fan falta al districte. D’una banda, s’han seleccionat peces amb una entitat suficient com per assolir aquest destí per si mateixes, i, de l’altra, peces més petites que poden complementar equipaments públics actuals.

En declaracions als mitjans, la tinenta d’alcaldia d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz, ha explicat que la iniciativa és “un exemple de l’urbanisme social al servei de les necessitats dels barris, els districtes i la seva gent per prioritzar equipaments públics i habitatge per als veïns que més ho necessiten”.

Al seu torn, la regidora de l’Eixample, Montserrat Ballarín, ha afirmat que l’Eixample està “en una situació de gairebé emergència pel que fa a equipaments públics”, i al districte hi ha “unes reivindicacions molt justificades en matèria d’educació i habitatge” que fan necessari buscar nous solars per dotar-los d’ús públic.

Deu solars en sis barris

La relació de peces concretes que s’han inclòs finalment són les següents, distribuïdes entre els sis barris que conformen el districte:

El Fort Pienc

En l’illa delimitada pels carrers Marina–Diputació–Sardenya–Consell de Cent (1) està previst construir-hi el nou Institut Angeleta Ferrer. Per això, es proposa destinar aquesta peça a ús docent públic.

La Sagrada Família

L’illa Mallorca–Lepant–València–Marina (2) conté una peça de grans dimensions que podria acollir un equipament amb necessitats importants de sòl o un conjunt d’equipaments que donessin resposta a les necessitats del propi barri o del districte.

En l’illa Mallorca–Nàpols–Provença–Sicilia (3) hi ha actualment l’escola bressol municipal La Fassina, situada en la planta baixa d’un edifici d’habitatges que dóna front al carrer de Provença i té el patí en l’interior d’illa. A part d’aquest equipament, hi ha tres peces amb destí d’equipament de titularitat privada. A la primera es preveu destinar a usos socials. La segona és una peça gran d’equipament, ja construïda però en desús, a la cantonada entre els carrers de Provença i Nàpols. La tercera, encara més gran, inclou la Fàbrica Myrurgia, un edifici catalogat amb un nivell B de protecció.

La Dreta de l’Eixample

En l’illa delimitada pels carrers Sant Joan–Rosselló–Roger de Flor–Provença (4) s’està estudiant la possibilitat d’ubicar-hi usos docents.

I en l’illa Rambla–Rosselló–Balmes–Còrsega (5) hi ha una peça qualificada d’equipament just al costat de l’Institut de Formació Contínua de la Universitat Pompeu Fabra, situada a la cantonada entre els carrers de Balmes i Rosselló.

L’Antiga Esquerra de l’Eixample

A Aribau–Còrsega–Enric Granados–Rosselló (6) hi ha una peça d’equipament en l’interior d’illa connectada directament amb la placeta de Joan Brossa. En aquest emplaçament s’hi preveuen usos docents.

En l’illa Aribau–Rosselló–Enric Granados–Provença (7) hi ha una gran peça amb destí d’equipament just al costat de l’Institut Poeta Maragall situada a la cantonada entre els carrers d’Enric Granados i Provença. Aquests sòls podrien servir per a ubicar-hi usos docents.

La Nova Esquerra de l’Eixample

En l’illa que conformen els carrers de Mallorca–Comte d’Urgell–València–Comte Borrell (8) hi ha una peça amb destí d’equipament just al costat de l’Escola Auró, situada al carrer Mallorca 104-110. El sòl podria destinar-se a usos docents.

Sant Antoni

En l’illa Calàbria–Manso–Viladomat–Parlament (9) hi ha una gran peça d’equipament que dóna a l’interior d’illa, just a continuació dels edificis d’habitatge que donen front al carrer del Parlament. En aquest interior d’illa, actualment hi ha l’escola bressol municipal Tres Tombs.

I en l’illa delimitada pels carrers Paral·lel–Marqués del Campo Sagrado–Comte Borrell (10) hi ha una peça d’equipament actualment sense edificar. S’hi estudiarà possibles usos d’habitatge dotacional i equipament cultural.

Un acord històric (i 5). Una valoració del PEUAT

Posted on Updated on

01josepperezterrazacasaenricllorensUn cas pràctic a Enric Granados. Amb el PEUAT es blinda la protecció de la casa Llorenç 
(Enric Granados 119) en quedar vetada la seva conversió en equipament hoteler.

Encara no fa tres anys, la bombolla hotelera a Barcelona es trobava en plena expansió. Assistíem a la inauguració continuada d’equipaments hotelers i l’anunci de conversió d’altres immobles emblemàtics (Torre Agbar, edifici Deutsche Bank, …) per a ser destinats a la mateixa finalitat. Semblava uns situació imparable i irreversible, en comptar amb el suport entusiasta del govern municipal i, també, perquè no dir-ho, la complicitat, per acció o per omissió, dels grups de l’oposició.

Aquesta situació es capgira, primer provisionalment, amb la moratòria aprovada el juliol del 2015 pel nou govern municipal, que suspenia temporalment la concessió de noves llicències, i ara, ja de manera definitiva, amb l’aprovació del Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics, el PEUAT, que, declara la zona central de la ciutat com a zona de decreixement i paralitza noves llicències, impedeix l’augment del nombre d’apartaments turístics a tota la ciutat i regula de manera restrictiva l’obertura de nous allotjaments turístics a la resta de zones. 

Evidentment, el PEUAT no ho soluciona tot, i queda molta feina a fer durant els propers mesos i anys. Per exemple, el règim urbanístic de decreixement no afectarà al conjunt de la ciutat. Tampoc la regulació dels allotjaments turístics en quatre grans zones aconseguirà, per ella mateixa, reduir del nombre de visitants als districtes i barris que suporten la pressió turística. I en els pròxims mesos, l’oferta hotelera s’incrementarà amb més d’un miler de places addicionals, a causa de l’obertura d’establiments amb drets urbanístics obtinguts abans de l’1 de juliol de 2015, com és el cas del macrohotel projectat a Drassanes. 

Com també és cert que el PEUAT serà més eficaç en la mesura que les seves directrius s’emmarquin en una acció estratègica global, que inclogui el màxim nombre de qüestions relacionades, com poden ser la mobilitat urbana, la gestió de l’espai públic, el dret a l’habitatge o el model comercial, entre d’altres.

Amb tot, el PEUAT mereix una valoració positiva per diverses i poderoses raons:

  1. Perquè suposa un canvi de tendència històric pel que fa al model de ciutat.
  2. Perquè el PEUAT trenca amb 25 anys seguits de “mantra” postolímpic.
  3. Perquè és la primera norma reguladora que no s’ha fet a mida dels dictats del lobby turístic.
  4. Perquè canvia la relació de la ciutat amb l’activitat turística, en què el benefici privat deixa de primar per davant de tot i s’aposta per un model turístic que vol ser de qualitat, sostenible i desastacionalitzat.
  5. Perquè l’activitat turística es conjuga amb altres prioritats per a la ciutat, com ara la necessitat que sigui compatible amb la resta d’usos, l’adequació a les característiques de la trama urbana, el dret a l’habitatge, l’espai públic, la mobilitat, el manteniment de la convivència, o el desenvolupament de les altres activitats econòmiques.
  6. Perquè ha obligat als grups municipals a revisar el seu discurs sobre el turisme i el creixement turístic, de manera que, fins i tot, els partits que hi han votat en contra, han hagut de reconèixer l’existència del problema i defensar algunes mesures restrictives, per petites que fossin.

D’altra banda, el PEUAT té també una dimensió simbòlica no menys rellevant. Amb les seves qualitats i defectes, el PEUAT és una gran victòria per als barcelonins i barcelonines. Es podrà considerar insuficient o incomplert. Però és, objectivament, un triomf del veïnat: el primer pas per a un canvi de model en 25 anys. Després de tant temps picant pedra ens ho mereixíem. Tinguem-ho present.