En record de Joan Balañach, un ciutadà implicat amb Barcelona

Posted on

En Joan Balañach ens acaba de deixar de manera totalment inesperada. Persona molt activa i sensibilitzada pel que fa a les qüestions socials que afecten la ciutat, com ara l’impacte del turisme, el dret a l’habitatge o la defensa de l’espai públic, exercia actualment els càrrecs de vicepresident de la Federació d’Associacions i Veïns de Barcelona (FAVB) i del Consell de Turisme i Ciutat, òrgan consultiu de l’Ajuntament,  i era  membre de l’Associació de Veïns i Veïnes de Sagrada Família, i de l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible.

Particularment, el recordarem sempre per la seva feina incansable a la Comissió Tècnica de Terrasses, defensant l’aplicació estricta de l’ordenança de terrasses i en contra de les pràctiques abusives a l’espai públic comeses per alguns agents privats. En aquest sentit, la seva participació també va ser decisiva per a fer possible la presentació del ‘Manifest per una regulació de terrasses que preservi l’espai públic com a dret col·lectiu’, subscrit per mig centenar d’entitats, i de tota la resta d’accions veïnals endegades posteriorment en contra de la desregulació i privatització de les terrasses a la ciutat.

Definit de manera encertada com un “company entranyable, tan ferm en els principis com tendre en la manera de fer”, en Joan ha estat un exemple constant d’implicació en la vida de la ciutat i de defensa apassionada de l’interès general.

Descansa en pau, company.

Anuncis

Contra el recent acord de les terrasses situades sota els porxos del mercat de la Boqueria i les concessions al Gremi de Restauració

Posted on Updated on

Gala Pin, regidora de Ciutat Vella (c), amb Pallerols (Gremio de Restauración), a La Boquería, al costat.

(Comunicat)

Des de l’Associació de Veïnes i Veïns del Barri Gòtic denunciem i rebutgem l’acord assolit per l’Ajuntament de Barcelona i el Gremi de Restauració sobre l’ordenació de terrasses sota porxos al mercat de la Boqueria. Un acord d’esquenes al veïnat mobilitzat, i que oficialitza el desgavell en curs des de fa temps de les llicències atorgades a 16 locals i donen coartada a 36 taules i 216 cadires, el doble de la capacitat permesa abans i mai respectada.
https://twitter.com/Bcn_CiutatVella/status/1021312574485299200?s=19

Patim un mercat de la Boqueria desproveït des de fa temps de la seva funció social, convertit en decorat per a selfies i que ven principalment souvenirs comestibles; cada cop són menys les parades que donen servei al veïnat, i més gran un restaurant a l’aire lliure ara legitimat formalment. Un model que es trasllada a escala cada cop que es reforma un mercat: Sant Antoni és un exemple clar, però el veïnat de Gràcia pateix pel futur de l’Abaceria i el mercat Santa Caterina, amenaçat des de fa temps, està tocat de mort per la recent obertura d’un nou mega-hotel a la seva porta.

La tasca de lobby que el Gremi està portant a terme torna a ser premiada per l’Ajuntament amb la concessió de les seves reivindicacions malgrat les veus en contra des del moviment veïnal i les entitats pels drets de les persones amb diversitat funcional. Un lobby que va fer saltar pels aires la comissió de terrasses en què participaven tant ell com la FAVB per definir una normativa equilibrada; va retorçar la normativa de participació ciutadana fins fer-ne una eina més de promoció econòmica; va posar d’acord els grups municipals creadors de la marca Barcelona i les dretes liberals que la van perfeccionar; i, finalment, va doblegar la resistència inicial d’un govern municipal massa atent a la seva imatge. La normativa resultant suposa una flexibilització bestial de les condicions i un gran augment de taules i cadires, però sobre tot estableix una lògica de barra lliure per al sector.

La nova ordenança, dictada pel lobby i oficialitzada pels grups municipals amb quatre esmenes menors i ignorant el veïnat, no suposa -com s’ha afirmat- la pau de les terrasses sinó el tret de sortida de la cursa pel botí: el Gremi victoriós es llança al pillatge i l’espoli sense escrúpols.

Només en aquesta clau es pot entendre el nou acord amb el Gremi sobre les terrasses sota porxos de la Boqueria, anunciat dilluns passat per la Regidora de Ciutat Vella Gala Pin. Només en aquesta clau s’entén que el Gremi hagi celebrat ràpidament la nova victòria i es llanci a per una altra presa: dijous passat els sospitosos habituals en aquests assumptes presentaven -sic- un pacte per pacificar la restauració a Ciutat Vella. És a dir, una declaració de guerra total fins assolir a tot el districte llaminadura les abusives condicions aconseguides als porxos de la Boqueria.

No permetrem que això succeeixi. Romandrem atentes i vigilants a qualsevol modificació que es vulgui fer. Exigim a l’Ajuntament de Barcelona que no hi hagi cap modificació sense tenir en compte el veïnat.

No ens resignem a un barri aparador ni a l’hegemonia d’una indústria turística voraç i despiatada; seguirem lluitant per un espai urbà inclusiu, no mercantilitzat i en el qual poder compartir i fer vida de barri.

Associació de Veïnes i Veïns del Barri Gòtic
Ciutat Vella No Està En Venda

Terrasses fora de normativa: Fermentum (Enric Granados, 115)

Posted on


El restaurant Fermentum (Enric Granados, 115) acaba d'obrir en el mateix lloc on hi va haver 
durant moltes dècades un comerç tradicional dedicat a la venda de material de lampisteria
i parament domèstic. El nou establiment té només permís municipal per una taula a l'exterior 
per a quatre usuaris. No obstant, com es pot observar a la imatge, ha col·locat fins a quatre 
taules al carrer, ocupant l'espai reservat per als bancs de fusta que formen part del mobiliari
urbà instal·lat fa anys, i entorpint, a més, el trànsit de vianants per la vorera. 
Un abús en tota regla.

Entitats veïnals estudien impugnar la modificació de l’ordenança de terrasses de Barcelona aprovada per l’ajuntament

Posted on Updated on

La FAVB (Federació d’Associacions de Veïns i veïnes de Barcelona), la Plataforma Carrers per a Tothom (que agrupa entitats de vianants i de persones amb diverses discapacitats) i l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS), entre d’altres entitats, volem fer públic, on cop més, el nostre posicionament en desacord amb la recent provació, d’una nova ordenança de terrasses de Barcelona pactada amb el gremi de restauradors. 

Neguem rotundament l’afirmació de l’Ajuntament i de la majoria de partits segons la qual aquests canvis s’adaptarien a les necessitats reals de les veïnes i veïns, i considerem que suposa una regressió de l’ordenança vigent, feta a mida dels interessos del “lobby” dels restauradors.

Pel que fa a l’accessibilitat, la futura ordenança de terrasses podria provocar un retrocés inadmissible en els drets de les persones amb discapacitat, ja que obriria la possibilitat d’escurçar distàncies lliures de pas a les voreres i la manca d’obligació de separar les terrasses de les façanes, especialment en els indrets que s’anomenen singulars.

Per a les persones cegues seguir la façana és essencial per orientar-se. Així mateix, les usuàries de cadires de rodes necessiten un espai (el que marca la llei) per moure’s amb seguretat i garanties.

D’altra banda, l’ordenança provocarà una major ocupació de l’espai públic amb finalitats privades i permetrà, per exemple, moure mobiliari urbà necessari com bancs per seure que necessiten moltes persones, etc.

Per aquests motius s’estudia la impugnació per via judicial de la nova ordenança per la manca de participació de les entitats i per l’incompliment de les normatives d’accessibilitat vigents.

Línia 24: Busos convertits en llançadores de turistes al parc Güell

Posted on

 

Diverses entitats veïnals de la Salut, Guinardó, Carmel, Font del Fargas i Can Baró s’han organitzat en una plataforma per reclamar que s’inverteixi en transport públic i que es reprenguin les obres de l’L9 del metro i que el bus 24 recuperi el seu recorregut original i arribi fins al Paral·lel.

Fins ara els usuaris que feien servir la Línia 24 de bus, que connecta els barris d’Horta-Guinardó amb el centre de la ciutat, podien agafar-lo des del Paral·lel, però des del 25 de juny, la línia s’ha escurçat. En lloc d’arribar fins al Paral·lel, el final de línia ara és a la plaça de Catalunya.

Els veïns afirmen que el fet que la línia iniciés el trajecte al Paral·lel  els permetia aprofitar les dues primeres parades, abans d’arribar a la plaça de Catalunya, per agafar lloc als vehicles abans que s’omplís de turistes. Ara ja no ho podran fer.  Els veïns es queixen que fins ara era una línia molt utilitzada pels turistes, perquè molts la utilitzen per arribar fins al Parc Güell o el turó de la Rovira, i creuen que amb el canvi encara s’omplirà més.

150è aniversari de la pastisseria “La Colmena”. Felicitats !

Posted on

Cristina Jelonch

En un espai minúscul de la rebotiga el propietari de La Colmena (plaça de l’Àngel, 12) guarda acuradament arxivats un munt de documents amb què va embastant la història de la confiteria que la seva família regenta des del 1927, quan l’avi la va comprar amb el seu germà, i que recollirà en un extens llibre. Josep Maria Roig, que al seu dia va impulsar l’ Associació d’Establiments Emblemàtics, explica que no tenen constància de l’any exacte que va obrir el negoci, però sí que el primer anunci de la casa va aparèixer a la premsa fa ni més ni menys que un segle i mig. Abans s’havia dit Ca l’Abella, pel seu primer propietari, Rosendo Abella, i era al local de davant, al número 11 de la baixada de la Llibreteria (antigament, davallada de la Presó). Durant anys es va conservar el cartell amb el nom antic a la façana lateral, mentre que a la principal ja figurava La Colmena.

Dilluns vinent celebraran l’aniversari de la botiga on continuen elaborant alguns dels dolços clàssics de la casa. I, sobretot, els caramels artesans, repartits en caixes transparents apilades sobre un dels taulells i ordenats per la vintena de gustos que avui es continuen elaborant, amb el valor afegit que suposa el fet d’haver-se convertit en els més antics de fabricació artesana a Espanya. “La febre contra el sucre en va fer baixar el consum, i no es van tornar a assolir mai les vendes dels millors temps, als anys cinquanta”. En aquella època se n’arribaven a despatxar 70 quilos diaris, i era tradició que per Corpus els nens de les famí­lies benestants llancessin caramels al pas de la processó. El ­propietari de La Colmena explica que hi continua havent un clientela fidel que es decanta sobretot per les varietats de mel, farigola, fonoll, pi o eucaliptus. També n’hi ha de pinya, de vainilla i de nata. I hi ha turistes que els busquen perquè saben que són únics i que man­tenen la recepta de tota la vida. A l’estiu, quan la venda de caramels baixa, puja la dels bolados, pur sucre amb gustos, que encara alguns clients grans a l’estiu llancen dins de la gerra de l’aigua freda.

Mentre el seu fill Antoni di­posita a les safates les merengues acabades de fer, Josep Maria Roig obre carpetes en què hi ha factures, escriptures de propietat i, fins i tot, una multa de 250 pessetes, en temps de Franco, per haver mantingut el rètol de la botiga en català i que l’avi va haver de pagar trinco-trinco. O el llibre en què, escrits amb una cal·ligrafia impecable, apareixen els noms amb els detalls de les altes i les baixes laborals de treballadors que ell encara recorda. “Com Trinidad Navarro, una dependenta que havia nascut a Puerto Lumbreras i que sempre va agrair el suport que va rebre dels Roig quan passava per un mal moment. I va defensar la botiga per tots els mitjans. “Durant la guerra gràcies a ella La Colmena no es va arribar a socialitzar”. L’amo repassa un munt d’històries de la família, des que l’avi i el seu germà van arribar de Vallbona de les Monges, de com mentre l’avi se’n va anar a Amè­rica amb 14 anys el germà aprenia l’ofici a la pastisseria de La ­Mercè. “Quan l’avi va tornar es van associar per quedar-se amb la pastisseria L’Estrella, a Nou de la Rambla”. El que van estalviar allà va servir per quedar-se a la botiga actual.

Records d’infantesa? Tots, des que quan eren petits jugaven amagant-se entre els taulells o a l’obrador. Els seus primers ingressos, obtinguts a còpia de col·locar amb compte els bombons sobre safates i els diumenges embolicant caramels per guanyar-se una pesseta. Si els capellans de la zona sempre havien estat bons clients, els feligresos encara més. Durant anys els diumenges van ser un frenesí de braços de gitano i tortell sortint de missa. El Corpus, una bogeria de caramels i trenes dolces, que continuen elaborant. El diumenge de Rams, tota una festa com ara continua sent el Nadal amb els torrons o Tots Sants amb els penellets, que ells sempre han venut durant tot l’any.

Josep Maria Roig lamenta que la ciutat hagi perdut moltíssimes de les seves pastisseries, i el reconforta que els seus fills con­tinuïn en el negoci. A ell, diu de broma, cada vegada li ve més de gust gaudir de la natura al camp. Sense allunyar-se gaire del seu món dolç a la plaça de l’Àngel.

Video Instan també se’n va

Posted on Updated on

En el procés de gentrificació residencial i comercial que afecta al carrer d’Enric Granados, ara és Video Instan (Enric Granados, 30) el local que cessa l’activitat a causa de l’increment dels preus del lloguer.
L’establiment ha llençat una original campanya de micromecenatge amb la finalitat de finançar el trasllat al carrer Viladomat, i demana fer-ne difusió:
Bon dia, us escric des de Video Instan, Enric Granados, 30. Després de 38 anys en aquesta ubicació finalment hem de marxar. Hem decidit seguir lluitant i tenir un nou Video Instan al carrer Viladomat, que els lloguers són més normals. Per seguir endavant hem començat una campanya de micro mecenatge que ens ajudi amb el trasllat i amb les obres del nou local. Necessitem molta ajuda i molta difusió. Us deixo aquí l’enllaç per si ens podeu donar un cop de mà. Moltes gràcies.
Per a més informació sobre la campanya de micromecenatge podeu consultar el següent enllaç:
https://es.ulule.com/videoinstan/