A la imatge, una bicicleta travessa pel bell mig de la plaça Letamendi. No existeix cap mena de separació entre ciclistes, vianants i usuaris d’aquest espai públic.
«Fa un parell de dies una veïna i membre de “SOS Enric Granados”, manifestava la seva opinió, molt majoritària entre el veïnat del carrer d’Enric Granados, a través d’EL PERIÓDICO, que el que és considerat un dels millors carrers de Barcelona, pateix un greu deteriorament a causa de la proliferació de bars, restaurants, hotels i conseqüentment augment de terrasses que el converteixen més que en un carrer en un llarg i extens menjador amb les conseqüents molèsties que això ocasiona a tothom.
M’afegeixo als seus comentaris, per posar en evidència la mala planificació viària, que inicialment pretenia ser “peatonal” i reconvertit finalment en un carrer multiviari: carril cotxes, al mig aparcament de motos i jardineres que impedeixen la bona visibilitat, per part de les persones que l’hem de creuar pels passos dels semàfors, el doble carril bici, que segons dades publicades és un dels més concorreguts de la ciutat.
I és aquí on també hem de posar l’accent, ja que algú de l’Ajuntament de Barcelona, va tenir la “brillant ocurrència” d’atorgar carta de naturalesa al que feien les bicicletes pel seu compte: travessar la Plaça Letamendi, tant per la part de muntanya com per la de mar, pel bell mig de la mateixa. I, obviant la planificació inicial que feia circular les bicicletes vorejant l’acera de l’edifici d’Hisenda. Així, doncs, tenim un dels pocs espais verds de la zona i d’esbarjo infantil a un costat i l’altra de la plaça, ocupat tot el dia per la circulació de les bicicletes amunt i avall amb el conseqüent perill que això comporta i impedint el normal ús d’un espai verd creat i pensat per a la gent del barri.»