D’oficina bancària a bar: els canvis del paisatge urbà dibuixen una economia de salaris baixos i no diversificada

Posted on Updated on

 

gelateria

MODEST GUINJOAN (Economista)

La Vanguardia 17 octubre 2016

En un dels baixos de la casa on visc ha tancat una sucursal bancària. El local,ara en obres, serà una hamburgueseria. Se sumarà als altres dos bars que ja hi ha a la mateixa casa i que acaben de ser traspassats. Aquests moviments de mercat en plantes baixes han reforçat una percepció que fa temps que tenia, i per això m’he entretingut a comptar les oficines bancàries que queden i els bars que hi ha en un radi de 100 metres de casa meva.

A la zona, netament residencial, amb una població estabilitzada i sense turistes, s’hi han tancat en pocs anys set oficines bancàries (tres de les quals enguany). Ara en queden tres. O sigui que es constata el que ens arriba pels mitjans en el sentit que a la banca li sobren oficines. Darrere d’aquest procés hi trobaríem com a mínim tres forces: Una, la competència entre els bancs (tenir moltes oficines resta); dues, la tecnologia,que permet operar a distància i amb més i millors serveis; i tres, el canvi d’hàbits dels clients, cada vegada més familiaritzats a fer operacions sense requeriment presencial.

En contraposició i en el mateix cercle de 200 metres de diàmetre, la restauració no para de créixer. He comptabilitzat fins a trenta bars o restaurants. Alguns els he vist tota la vida, d’altres són nousi, sempre, quan se’n tanca un, es reobre al cap de pocs dies, incloent-hi aquells que, passant-hi pel davant, no hi veia mai ningú. No sé com s’explica la puixança del sector en un mercat tan local, constant i sobresaturat.

20161017_170501Imatge de la instal·lació d’un establiment d’hosteleria en el local que ocupava una oficina de Catalunya Caixa (Aribau/Còrsega)

Sí que és cert que, a diferència del sector bancari, el progrés tecnològic aquí és molt feble (productivitat baixa i estancada), i que per fer un cervesa només es pot fer de manera presencial; però encara és més cert que la porció del pastís que li toca a cada competidor és cada vegada més petita i que la viabilitat econòmica dels establiments menys actius és impossible. Cal dir, com a curiositat, que el sector està passant progressivament a mans d’empresariat xinès, el qual té pràcticament el 40% de l’oferta del barri, diria que com en altres barris de Barcelona.

Més bars i menys oficines bancàries, un paradigma al meu barri de canvi com a mínim en tres sentits.

El primer, de transformació del paisatge urbà, que està passant de ser diversificat en oferta de serveis i en comerç especialitzat, a estar dominat per bars, basars i colmados.

El segon, que totes aquestes activitats estan basades en salaris baixos, en llocs de treball sense qualificació, en horaris perllongats, entre altres coses, just el contrari del que diem cada dia que ens cal, que són salaris més alts i llocs de treball de qualitat.

I el tercer, que les amples voreres del meu barri s’han convertit en una gran terrassa que treu espai als veïns que no anem al bar i omple el carrer de soroll fins a hores en que molts volem descansar.

Certament, a criteri meu, cap d’aquests canvis no és per millorar.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s