Urbanisme d’investigació

Posted on

 

“El desplaçament de la lluita del carrer als tribunals pot ser el senyal i un símptoma alarmant de l’afebliment del lideratge en la defensa de l’interès general de les nostres administracions públiques. Als veïns ja no els val una manifestació, ni tan sols una moció de la seva reivindicació en un plenari municipal, per evitar que un planejament especial fet ad hoc alteri el planejament general i emplaci un hotel d’obra nova i de grans dimensions al bell mig d’un barri històric de gran valor patrimonial i social.”

 

Divendres passat, unes poques persones veïnes dels barris de Ciutat Vella ens havíem emplaçat en un pis del carrer Petritxol. Eren les dotze del migdia. El sol projectava una llum ben vertical que foragitava les ombres. De la mateixa manera, nosaltres, asseguts al voltant d’una taula de cuina, maldàvem també per il·luminar i aclarir els dubtes tècnics i de procediment dels nostres litigis amb l’administració municipal. Tres reivindicacions urbanístiques en dos dels nostres barris. Tres modificacions de planejament general per fer-hi cabre tres hotels: l’Hotel Drassanes al Raval Sud, l’Hotel del Rec Comtal i l’Hotel del Palau de la Música al barri de Sant Pere.

A hores d’ara desconec si la ciutat és conscient de la mutació que està vivint la lluita veïnal i si té notícia d’on i com s’està produint. Dubto que els mitjans de comunicació s’hagin fet ressò de quines són les actuals dificultats dels veïns i veïnes per desenvolupar les seves reivindicacions urbanístiques i de quin grau de sofisticació i complexitat estan arribant a tenir. Tots recordem les manifestacions de tot un barri en peu de guerra exigint transport públic, equipaments de proximitat i espais verds. Sabem de la contundent senzillesa d’aquestes reivindicacions històriques i del compliment del deure d’atendre-les del govern de la ciutat en el seu moment. Però em temo que el que no sabem és que actualment gran part de les lluites s’han de basar obligadament en la feina compromesa i desinteressada d’uns pocs experts, advocats i arquitectes i en l’impuls de contenciosos administratius i denúncies a la fiscalia per part de les associacions veïnals.

Crec que ja és hora de situar aquesta qüestió en el centre del debat públic. El desplaçament de la lluita del carrer als tribunals pot ser el senyal i un símptoma alarmant de l’afebliment del lideratge en la defensa de l’interès general de les nostres administracions públiques. Als veïns ja no els val una manifestació, ni tan sols una moció de la seva reivindicació en un plenari municipal, per evitar que un planejament especial fet ad hoc alteri el planejament general i emplaci un hotel d’obra nova i de grans dimensions al bell mig d’un barri històric de gran valor patrimonial i social. En aquests moments, part de les estructures tecnocràtiques de les administracions públiques es mouen en una cultura de gestió urbanística que trastoca l’ordre jeràrquic del planejament superior i fa que on el planejament general metropolità proposava un equipament escolar o habitatge social, el planejament derivat dels plans especials o les modificacions puntuals situïn hotels privats.

És per la urgent necessitat de compartir amb tothom la nostra feina anònima de recerca de noves tècniques de lluita veïnal en defensa dels barris i contra la mala praxi urbanística que no puc estar-me de celebrar i agrair l’exposició que ara i fins al 15 d’octubre es pot veure al Macba de l’agència d’investigació Forensic Architecture. Creat el 2010, aquest col·lectiu d’arquitectes, artistes, cineastes i periodistes investiguen la violència estatal i de les grans empreses sobre les persones, les ciutats, el territori i el medi ambient de manera independent o a petició de juristes internacionals i ONGs com Amnistia Internacional. Armats amb les eines de l’anàlisi arquitectònica que els són pròpies, elaboren arxius de proves amb informes i peritatges, maquetes, animacions, anàlisis de vídeos i cartografies interactives i els presenten com a proves davant l’esfera pública i els tribunals internacionals. Assassinats i bombardejos sobre població civil, negació d’auxili en alta mar de refugiats i migrants, violència mediambiental, etc., són desemmascarats per la ciència forense (en el sentit etimològic d’allò que concerneix elfòrum i és d’interès general).

Com un raig de llum de sol que s’inclina, s’endinsa i escorcolla el racó al fons del pis on ens reunim, el seu testimoni d’acció i pràctica contrapolítica ens inspira i encoratja a seguir perseverant en el nostre urbanisme d’investigació. Com pertoca en aquest tipus de reunions, ens posem al dia de l’estat de tramitació de les llicències o de les seves revisions d’ofici. Comentem entre decebuts i indignats com és possible que set anys després de l’acord del plenari municipal encara no s’hagi desfet la modificació del planejament de l’entorn del Palau de la Música que permeti retornar la qualificació d’equipament escolar als edificis on es volia fer l’hotel. Parlem també de l’estiu i sentim el refrescant alè de l’amistat veïnal i la revolta. Continuarà i serà permanent o no serà.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s