Mes: Agost 2017

No tenim por

Imatge Posted on

Anuncis

Les raons de la turismofòbia

Posted on

Miquel Puig (Economista)

La Vanguardia (10/08/2017)

Els brots de vio­lència contra el ­turisme són censurables perquè la justícia no ha de ser mai ­ad­mi­nistrada pels particulars i perquè l’ús de la violència és i ha de ser monopoli de les autoritats. El contrari és ­renegar de la civilització per recaure en la llei de la selva.

Ara bé, que aquestes manifestacions siguin censurables no significa ni que siguin irracionals, ni que ­siguin una fabricació de grups polítics hostils al progrés o al mercat, i presen­tar-les com a tals constitueix un engany no menys censurable.

Les manifestacions de turismofòbia no són contra el turisme, sinó contra els abusos que provoca el turisme, perquè el turisme, com qualsevol activitat humana, té costos, i negar-los és negar l’evidència. Recordem que en l’última enquesta entre els barcelonins l’impacte del turisme ha passat a ser el seu principal motiu de preocupació.

Té costos i té, naturalment, beneficis. Ara bé, el que no és tan evident és que el nostre model turístic és increïblement ineficient en la part dels beneficis, i això és el que comença a percebre la població que en pateix els costos.

El mite que el nostre model turístic crea prosperitat generalitzada i que gràcies a ell el nostre atur no és més alt constitueix una falsedat molt repetida, però falsedat al cap i a la fi. Falsedat que es posa de manifest, per exemple, comprovant que Balears té una renda per càpita substancialment inferior a la de la província de Lleida (concretament, un 18%) i que, en canvi, la taxa d’atur és més gran a les Illes que a la Terra Ferma (5 punts de mitjana en els últims nou anys). Fins i tot en la temporada turísticament alta la taxa d’atur és més alta a Balears que a Lleida (2,5 punts de mitjana en els últims nou anys).

D’altra banda, no hi ha evidència que la renda per càpita de la Barcelona post- olímpica hagi crescut més de pressa que la d’una ciutat com Saragossa; de fet, tot sembla indicar el contrari. Ara bé, si el turisme post- olímpic no ha portat prosperitat als barcelonins, què coi de bo els ha portat?

És evident que els turistes gasten diners i que creen llocs de treball, però el nostre model és incapaç de convertir aquests diners en prosperitat i aquests llocs de treball en nivells d’ocupació decent. No es tracta d’una maledicció bíblica, perquè hi ha models turístics al nord dels Pirineus que sí que ho fan.

En definitiva, les manifestacions de turismofòbia han de mobilitzar les nostres autoritats en dues direccions, totes dues necessàries. La primera és repressiva, i ha d’anar dirigida contra la violència turismofòbica i contra els turistes que abusen dels seus veïns. La segona és replantejar el model perquè el turisme creï prosperitat (que, sens dubte, en pot crear) i per distribuir-la de manera decent. Ara per ara, el turisme només beneficia els propietaris immobiliaris, i tothom hauria d’entendre que això no és ni acceptable ni sostenible.