Carrer d’Enric Granados: un desequilibri crític entre terrasses i veïns

Publicat a Esquerra Eixample

(Butlletí de l’Associació de Veïns i Veïnes de l’Esquerra de l’Eixample, Desembre 2020, Número 99)

« Molts comerços han tancat els darrers anys, d’altres han hagut de marxar –molts davant la impossibilitat de pagar uns lloguers desorbitats, com és el cas de l’emblemàtic “Vídeo Instant”; són uns preus que només poden assumir les grans cadenes DE restauració, tapes i oci nocturn».

Els veïns i veïnes del carrer d’Enric Granados volem manifestar la nostra preocupació per la situació del carrer davant l’increment d’establiments de bars de tapes i restauració els darrers mesos i anys amb les seves respectives terrasses.

El carrer s’ha convertit en una zona de restauració i d’oci nocturn en detriment del comerç tradicional –obligat a tancar o a canviar d’ubicació– i de la convivència amb els veïns i veïnes afectats pels efectes que produeix la massificació de terrasses i els seus horaris (majoritàriament nocturns).

Molts comerços han tancat els darrers anys, d’altres han hagut de marxar –molts davant la impossibilitat de pagar uns lloguers desorbitats, com és el cas de l’emblemàtic “Vídeo Instant”; són uns preus que només poden assumir les grans cadenes de restauració, tapes i oci nocturn.

Hem hagut de veure com la restauració amb les seves terrasses s’han fet amos i senyors del carrer. I han arribat per quedar-se, per fer negoci i per créixer. Hem estat testimonis de com es desmuntava el mobiliari urbà –cadires i bancs– i es retiraven arbres per posar en el seu lloc les cadires i les taules d’una nova terrassa. Tot davant de la mirada impotent del veïns, conscients de la desigualtat de forces i que ens tocarà ser David contra Goliat. Conscients també de la poca –o nul·la– empatia i escolta que trobarem i trobem des de fa anys en l’administració i les autoritats competents: hi ha algú a l’altra banda?

Què volem i què demanen?

Tornar al just equilibri del que hauria de ser el carrer, amb un pla que fomenti l’establiment del comerç tradicional i no l’obligui a marxar, i que reguli l’adjudicació de noves llicències d’establiments de bars i restauració. I si cal revertir el que s’ha fet malament –llicències actuals i sense mesura per a les terrasses–, ser valents i fer-ho. Segur que l’Ajuntament hi trobarà solucions, com les ha sabut trobar per a altres àmbits.

Bé se n’han trobat per regular el trànsit, la circulació de vehicles contaminats, etc. No pot ser que el carrer tingui 80 establiments de bars i restauració, i que en trams com ara el comprès entre els carrers Provença i Mallorca el nombre sigui de 13 establiments amb un seguit de terrasses (13) sense cap distància a les dues bandes de vorera.

Estem parlant d’un problema de soroll nocturn, de contaminació acústica i ambiental, de brutícia, de salut pública i de convivència. El soroll de l’oci nocturn ens afecta en la nostra vida diària. No ens deixa dormir, i ens obliga a trucar, nit sí nit també, a la guàrdia urbana. Però seguim igual…

La pandèmia i les restriccions han obligat a tancar els bars i les terrasses en el primer confinament. Quan van obrir de nou vam veure i viure l’ampliació dels espais destinatsa les terrasses. I amb total incredulitat vam ser testimonis de la seva gentrificació i massificació, del no guardar ni respectar cap mena de distància entre taules i terrasses diferents, i dels grups de gent dreta a la vorera i davant les portes de les finques, bevent i esperant torn per seure a la terrassa. Estem parlant del mes de juny, juliol i agost, però també de setembre i octubre. Aquests darrers, uns mesos en què es demanava responsabilitat a tots i restringir les trobades de grups. Si les autoritats públiques i els epidemiòlegs volien saber on i com es contagiava la gent, només calia que vinguessin a veure-ho al carrer Enric Granados, entre Provença-Mallorca, a la plaça del Doctor Letamendi i a altres punts del carrer. Ara, amb la nova reobertura, tornarem a patir la mateixa situació.

Estem parlant d’un problema de convivència, de mobbing als veïns a causa de la massificació i el soroll nocturn de les terrasses, de salut pública. Però també estem parlant del model de barri i de ciutat que volem.

Demanem visió i llums llargs, perquè els desgavells que han passat i estem vivint i patint al carrer d’Enric Granados són només l’embrió del que pot passar i passarà a curt termini en altres carrers i zones de l’Eixample i de la ciutat, per a desgràcia de tots els seus veïns.

SOS CARRER ENRIC GRANADOS