Enric Granados no es rendeix
Publicat a El Periódico de Catalunya (5 abril 2021)
HELENA LÓPEZ
Els veïns del, malgrat tot, encantador carrer d’Enric Granados –exemple d’allò en què no s’ha de convertir la nova superilla de l’Eixample, en paraules de la regidora Janet Sanz- no es resignen a viure sotmesos a les terrasses i alcen la veu per intentar
L’aclaparadora resposta a la convocatòria en plenes vacances de Setmana Santa –un dia abans i sense marge horari: «demà [pel dimarts 30 de març], a la una del migdia»- és bona mostra del grau de preocupació dels veïns del malgrat tot encantador carrer d’Enric Granados. Una via que els que l’habiten no es resignen a donar per perduda, com intueixen, per les seves declaracions, que han fet els seus governants. Les paraules de la tinenta d’alcaldia d’Urbanisme, Janet Sanz, el 12 de març a la roda de premsa de presentació de la suspensió de llicències als carrers i places de la nova superilla de l’Eixample «perquè no es converteixin en un altre Enric Granados» van fer desconfiar, i de quina manera, els residents d’aquesta zona.
«Fa la sensació que ja els va bé donar aquest carrer per perdut, que els veïns marxem i això es converteixi en un parc temàtic de bars i restaurants amb grans terrasses, on els turistes experimentin des dels seus pisos turístics com era viure a l’Eixample mentre celebren les seves fes- tes als interiors de l’illa», resumeixen el seu malestar reunits, drets, al tram entre la Diagonal i París.
Imatge traïdora
Malgrat la seva aparença de carrer per als vianants, el degoteig de cotxes, motos, furgonetes, bicis i d’un temps ençà també patinets que giren des de la Diagonal és constant, com confirma Montse Calvo a la porta de la seva bonica floristeria, un d’aquests comerços de barri cada dia més infreqüents a una via en què, cada vegada que tanca un negoci per no poder assumir l’astronòmica pujada del lloguer, obre un restaurant.
L’últim exemple és el local on durant 40 anys hi va haver el Video
Instant, el videoclub més antic d’Espanya, obligat a deixar el carrer després de no poder assumir un augment de lloguer del 250%. Als baixos que van quedar buits després de la mudança hi ha ara, com no, un restaurant. I per acabar de fotografiar com funciona la gentrificació, per fer lloc a la terrassa de l’establiment, han tret un banc públic, un clàssic a la capital catalana.
Malgrat el diagnòstic crític compartit per tots, hi ha alguna cosa més que els uneix: no volen resignar-se a ser un cas perdut i tenen moltes ganes de denunciar una situació que estan decidits a revertir. «Farem soroll fins que això passi», adverteixen els residents. A aquesta trobada improvisada convertida pràcticament en assemblea veïnal hi han assistit vuit veïns d’edificis i trams del carrer diferents, cada un amb els seus problemes concrets, tot i que tots assenteixen davant l’explicació de la resta.
La regidora d’Urbanisme, que textualment va parlar de la necessitat de suspendre llicències a la nova superilla per «preservar l’equilibri comercial i evitar la gentrificació i el monocultiu de l’estil d’Enric Granados», no és l’únic membre del govern municipal que ha parlat d’aquest carrer en aquests termes. El regidor de l’Eixample, Jordi Martí, va respondre a les veïnes Rosa Janer i Cristina Català Puigbò, les dues a la cita d’aquest dimarts, que la situació d’Enric Granados «ve de lluny» i «alerta i posa sobre avís dels perills que comporta treure els cotxes dels carrers [el seu objectiu a tot el districte], una cosa que pot fomentar un monocultiu si no es gestiona bé».
Una descripció amb què les dues residents estan d’acord, però troben a faltar un pla per revertir aquesta situació, que de moment no està sobre la taula. «No perquè la situació vingui de lluny cal considerar-la insalvable», remarquen, i parlen d’un problema de salut pública (i mental). «El soroll és insuportable», assenyalen tots, els qui viuen amb el temor que acabi el toc de queda i tornin les gresques nocturnes en unes terrasses que la Covid ha fet encara més grans.
Desequilibri brutal
«Ningú està en contra dels restaurants –volen deixar molt clar–, el problema és el desequilibri brutal: hi ha 80 terrasses i restaurants consecutius. A més a més, és un tipus de local principalment de grans negocis que han expulsat els negocis tradicionals, que no poden competir amb les cadenes.»
Josep Maria Montseny, un altre dels veïns a l’assemblea espontània de la plataforma SOS Enric Granados, apunta al futur immediat. «Aquest estiu no podem viure la mateixa situació que el passat amb les terrasses ampliades. Cal limitar horaris i aforament, i que la Guàrdia Urbana actuï», apunta, i assegura que se senten ostatges de la crisi del sector. Són conscients que en aquest moment és impopular criticar els excessos de les terrasses, però no volen pagar els plats trencats, cosa que, en part ja estan fent.
SOS ENRIC GRANADOS 