La nova anormalitat de les terrasses

Posted on 11 Juny 2021

• Publicat el divendres 11 de juny del 2021 | 12:44

Tornem a parlar de terrasses! L’anunci de la conversió en definitives de les llicències excepcionals atorgades per a noves terrasses com un acord del Govern de la ciutat amb el Gremi de Restauració de Barcelona sense més debat ens sembla del tot inacceptable. A les portes de que els controls sanitaris i la vacunació massiva portin la maleïda pandèmia cap al seu final, la massificació de l’espai públic que comporta aquesta decisió ens sembla d’una temeritat esbalaïdora.

El 21 de maig del 2020, l’Ajuntament de Barcelona va aprovar un decret de flexibilització en la reobertura de les terrasses, on s’ampliaven els espais dedicats a taules a l’espai públic i en alguns casos també el nombre de taules. Això es feia per garantir la rendibilitat dels negocis de restauració i permetre complir les mesures mínimes de seguretat sanitària i de separació de taules. Decret on es remarcava molt explícitament que era una flexibilització provisional i reversible un cop superada la pandèmia.

Poc després, les entitats socials i veïnals vàrem alertar sobre els possibles abusos del sector vers l’ocupació de la via pública amb terrasses amb aquest comunicat.

Un any després, el resultat és inacceptable no tant per la necessitat de facilitar un espai complementari exterior a la restauració en temps de pandèmia, que això ja vàrem dir que ho acceptàvem, sinó pels abusos i excessos del sector. També dèiem fa un any que calia un contundent dispositiu d’inspeccions per evitar justament aquests abusos, però l’Ajuntament no ha fet absolutament res i, fins fa pocs dies, grans incompliments flagrants a Ciutat Vella o Eixample no s’han inspeccionat ni sancionat. I els abusos a la ciutat s’han estès tan ràpid com el rum-rum que l’Ajuntament feia ull clucs als incompliments.

No cal caminar gaire per veure multitud d’exemples:

– Taules, bidons, prestatgeries i altres elements similars a la façana dels edificis, la qual cosa està explícitament prohibida per les lleis d’accessibilitat.

– Paraments que quasi semblen edificacions fixes quan sols estan permesos para-sols o, en algun cas, pantalles laterals, però que en qualsevol cas s’han de poder recollir a la nit.

– Invasió de taules a la vorera duplicant o triplicant les legalment concedides, tot i les ampliacions. I en la majoria de casos sense garantir les distàncies de seguretat. O sigui, s’ha acordat ampliar l’espai per poder separar taules i el que ha passat és que simplement hi han col·locat el
doble de taules i sense distàncies.

– Ús inadequat dels nous espais senyalitzats als vials: en molts casos, aquests han quedat sense cap ús per manca de clients mentre que les voreres estaven plenes de taules. És evident que si es donen aquests espais justament per facilitar la distància física, primer cal emplenar les
taules dels vials i, en tot cas si es té permís, després utilitzar les de les voreres.

El desgavell actual és monumental i les males sensacions s’han complert al 500%. En cap cas ni estem en contra de les terrasses en general, ni de les ampliacions rescatant espai als vials, però exigim que ja en camí de superar la pandèmia, tornem a parlar de racionalitzar les terrasses a Barcelona. L’anunci que les mesures extraordinàries quedin per sempre és intolerable. La recuperació d’espais vials ha de servir per alliberar espais de les voreres pels vianants, no per duplicar l’espai de negoci dels restauradors. Cal recordar que Barcelona està aproximadament a la meitat (7 m2) dels espais verds que recomana l’OMS per càpita (12 m2) i a anys llum del que recomana Greenpeace (50 m2). També se situa a gran distància de Madrid (21 m2). No pot ser més obvi que cal gestionar amb cura el poc que hi ha.

Sorprèn la constatació que en els darrers anys es pretén presentar el Gremi de Restauració com a l’únic interlocutor de l’Ajuntament en matèria de terrasses, tractant aquesta activitat com una qüestió exclusivament econòmica o empresarial i ignorant l’existència de qualsevol altre efecte com els de caràcter urbanístic, ambiental, paisatgístic, de convivència o de compatibilitat amb la resta d’usos a l’espai públic. Exigim al govern municipal que rectifiqui aquesta imatge simplificadora d’un fenomen de caràcter complex i generador de múltiples efectes derivats.

Demanem a l’Ajuntament:

– L’inici urgent d’un procés exhaustiu d’inspeccions administratives que permeti reconduir l’enorme desgavell actual i ajustar els espais de terrasses a la normativa vigent, assumint el compromís de revisió dels criteris actuals emprats per la inspecció municipal perquè siguin més eficients i
immediats. És important la creació d’un Registre transparent i accessible del nombre de taules de què disposa cada establiment.

– El reconeixement del veïnat de Barcelona com a interlocutor del govern municipal i del conjunt dels grups municipals pel que fa a la gestió de l’espai públic dedicat a terrasses, posant en marxa una taula àmplia amb la participació de les entitats veïnals per gestionar
tots aquests canvis.

– Aquesta necessitat d’interlocució a nivell municipal ha de comprendre el debat i la gestió, almenys, dels aspectes següents que considerem bàsics pel seu impacte sobre el veïnat i la salut ambiental:

1- Reconduir o anul·lar l’anunci de la conversió en definitives de les llicències excepcionals atorgades per a noves terrasses o ampliacions en calçada a causa de la pandèmia.
2- L’homologació dels dissenys definitius dels nous prototips de terrasses destinats a substituir els espais provisionals actuals delimitats per blocs New Jersey.
3- La racionalització dels espais dedicats a terrasses complint en tots els casos amb les lleis aprovades d’accessibilitat, d’obligat compliment.
4- L’aprovació de criteris de decreixement molts clars en aquells espais avui massificats que incideixen en barris i carrers de Ciutat Vella, l’Eixample, Sants-Montjuic, Poblenou, etcètera.
5- Recuperar i actualitzar l’aplicació de taxes sobre terrasses suspeses arran de la pandèmia. Les terrasses són un negoci per als bars i sobretot per als propietaris dels locals, que venen no tant sols l’ús de l’espai del bar sinó també el dret d’ús de l’espai públic (sovint molt més
gran que el propi bar).

– De manera especial, reclamem a l’equip municipal que reconegui els efectes que les terrasses tenen sobre la contaminació acústica, sobretot en horaris nocturns, assumint el compromís d’evitar nivells de soroll considerats nocius per a la salut de les persones. Cal la reducció dels
horaris de tancament nocturn, ben especialment en les àrees densament poblades i on es registra una forta afectació sobre la població resident.

Volem, en definitiva, que el gaudi de les terrasses sigui segur i sobretot compatible amb una nova vida ciutadana que recuperi l’espai públic!

Entitats firmants:
FAVB, SOS Enric Granados, Carrers per Tothom, AVV Sagrada Família, Fem Rambla, Alerta Poble Sec, AVV Clot-Camp de l’Arpa, AVV d’Horta, Xarxa Veïnal del Raval, Ciutat Vella no Està en Venda, AVV Gòtic, AVV Sant Andreu de Palomar, Catalunya Camina, ACIC, ABDT

Barcelona, 11 de juny de 2021