Articles

D’oficina bancària a bar: els canvis del paisatge urbà dibuixen una economia de salaris baixos i no diversificada

Posted on Updated on

 

gelateria

MODEST GUINJOAN (Economista)

La Vanguardia 17 octubre 2016

En un dels baixos de la casa on visc ha tancat una sucursal bancària. El local,ara en obres, serà una hamburgueseria. Se sumarà als altres dos bars que ja hi ha a la mateixa casa i que acaben de ser traspassats. Aquests moviments de mercat en plantes baixes han reforçat una percepció que fa temps que tenia, i per això m’he entretingut a comptar les oficines bancàries que queden i els bars que hi ha en un radi de 100 metres de casa meva.

A la zona, netament residencial, amb una població estabilitzada i sense turistes, s’hi han tancat en pocs anys set oficines bancàries (tres de les quals enguany). Ara en queden tres. O sigui que es constata el que ens arriba pels mitjans en el sentit que a la banca li sobren oficines. Darrere d’aquest procés hi trobaríem com a mínim tres forces: Una, la competència entre els bancs (tenir moltes oficines resta); dues, la tecnologia,que permet operar a distància i amb més i millors serveis; i tres, el canvi d’hàbits dels clients, cada vegada més familiaritzats a fer operacions sense requeriment presencial.

En contraposició i en el mateix cercle de 200 metres de diàmetre, la restauració no para de créixer. He comptabilitzat fins a trenta bars o restaurants. Alguns els he vist tota la vida, d’altres són nousi, sempre, quan se’n tanca un, es reobre al cap de pocs dies, incloent-hi aquells que, passant-hi pel davant, no hi veia mai ningú. No sé com s’explica la puixança del sector en un mercat tan local, constant i sobresaturat.

20161017_170501Imatge de la instal·lació d’un establiment d’hosteleria en el local que ocupava una oficina de Catalunya Caixa (Aribau/Còrsega)

Sí que és cert que, a diferència del sector bancari, el progrés tecnològic aquí és molt feble (productivitat baixa i estancada), i que per fer un cervesa només es pot fer de manera presencial; però encara és més cert que la porció del pastís que li toca a cada competidor és cada vegada més petita i que la viabilitat econòmica dels establiments menys actius és impossible. Cal dir, com a curiositat, que el sector està passant progressivament a mans d’empresariat xinès, el qual té pràcticament el 40% de l’oferta del barri, diria que com en altres barris de Barcelona.

Més bars i menys oficines bancàries, un paradigma al meu barri de canvi com a mínim en tres sentits.

El primer, de transformació del paisatge urbà, que està passant de ser diversificat en oferta de serveis i en comerç especialitzat, a estar dominat per bars, basars i colmados.

El segon, que totes aquestes activitats estan basades en salaris baixos, en llocs de treball sense qualificació, en horaris perllongats, entre altres coses, just el contrari del que diem cada dia que ens cal, que són salaris més alts i llocs de treball de qualitat.

I el tercer, que les amples voreres del meu barri s’han convertit en una gran terrassa que treu espai als veïns que no anem al bar i omple el carrer de soroll fins a hores en que molts volem descansar.

Certament, a criteri meu, cap d’aquests canvis no és per millorar.

Experts fins i tot en terrasses

Posted on Updated on


roto

“Pilar Rahola va ocupar un càrrec polític a l’Ajuntament de la capital catalana, encara que quan pontifica en els mitjans contra els polítics sembla haver-ho oblidat”

OPINIÓ / PAU MORATA

Diari de Girona 07.10.2016 

Una breu notícia publicada en diversos mitjans de Barcelona explicava que el Gremi de Restauració de Barcelona ha creat una comissió de 18 experts (sic) que redactarà un llibre blanc amb solucions per a l’Ordenança de Terrasses, que el sector -o sigui el Gremi- presentarà a l’Ajuntament que presideix la senyora Ada Colau.

Fins a aquí, la notícia sembla normal i fins a cert punt amb certa lògica, si tenim en compte les tibants relacions entre l’alcaldessa i els qui dirigeixen el gremi esmentat, o sigui empresaris que obtenen bona part dels seus ingressos precisament gràcies a les terrasses.

Però quan vaig seguir llegint la notícia van aparèixer alguns dels noms que els dirigents del gremi han escollit per formar part d’aquesta comissió d’experts que ha d’aportar solucions per a l’Ordenança: Pilar Rahola, Xavier Sardà, Isabel-Clara Simó, Gonzalo Bernardos, entre altres persones. I em vaig fregar els ulls perquè ho llegia i no m’ho creia. Experts en terrasses i en Ordenances municipals?

Més aviat experts -i molt- en tertúlies en ràdios i televisions. Dubto que els quedi temps per asseure’s i prendre’s un cafè en una terrassa o simplement per examinar-ne algunes i reflexionar sobre com haurien d’encaixar en la futura norma municipal.

I parlant de cafè, abans eren les cafeteries el lloc de les tertúlies, sobretot de les literàries, però d’això han passat moltes dècades. Ara el que és habitual és que els qui porten la veu cantant parlin davant un micròfon i davant una càmera. I de qualsevol cosa, que se’ls atribueix la condició d’experts en tot o gairebé tot. Van d’emissora pública a privada i inversament i així successivament, un dia darrere l’altre. Si poses la ràdio pública allí estan i si poses la privada també. I el mateix pel que fa les televisions públiques i les privades, també. Gairebé aconsegueixen l’impossible do de la ubiqüitat, és a dir trobar-se en dos llocs al mateix temps. Per aquest motiu no arribo a intuir d’on treuen el temps, ja sigui per al llibre blanc, ja per a altres coses. I a causa de tanta ocupació tertuliana, dubto que tinguin temps de fixar-se en la problemàtica de les terrasses. No obstant això, quant a la capacitació Pilar Rahola tal vegada ho estigui. Recordo que ella va ocupar un càrrec polític a l’Ajuntament de la capital catalana, encara que quan pontifica en els mitjans contra els polítics sembla haver-ho oblidat.

En la meva modesta opinió de columnista que tot i haver estat tertulià en temes polítics ni em vaig prodigar gaire com a tertulià radiofònic o televisiu, ni ho vaig fer gaire temps entre altres raons perquè les meves anàlisis i opinions no agradaven als qui manaven i van deixar de convidar-me, el gremi de Restauració barceloní hauria d’haver seleccionat a experts especialitzats en temes urbans i en terrasses que poguessin redactar un llibre blanc carregat de rigor, en comptes de fer-ho a experts especialitzats en tertúlies de ràdio i de televisió, per molt coneguts i mediàtics que siguin.

Per fer front -o pressió, que és el que pretenen- davant l’alcaldessa Colau i el seu equip de govern probablement hauria estat més útil que aquest llibre blanc el fessin experts d’un altre tipus als triats, dit sigui amb tot el respecte per tots i cadascun d’ells. Que hi hagi dues conegudes arquitectes -i no crec que sigui per la quota femenina sinó pel seu reconegut prestigi- no sembla suficient. Que hi hagi alguns professionals amb coneixements urbans no ha estat notícia. Que també hi sigui el dissenyador Javier Mariscal, pare del Cobi olímpic, probablement podrà aportar una mica de creativitat, si és que els seus problemes econòmics -segons ell mateix va revelar fa poc- no li impedeixen seguir sent un gran creatiu. Tal vegada pugui suggerir idees perquè els tendals de les terrasses no siguin anodins ni tan plens de publicitat com són molts d’ells ara. I ho dic amb un respectuós somriure i la tranquil·litat d’haver estat pioner a defensar el seu Cobi des del primer moment, quan la seva obra era atacada per alguns. Encara així, no sé fins a quin punt Mariscal està preparat per aportar arguments en aquest llibre blanc anti-Ordenança.

La intenció del gremi -al web del qual hi ha un manifest i es demanen signatures de suport- és que els comissionats comencin a treballar el 18 d’octubre i acabin el llibre blanc al gener. Però l’anunci, malgrat la llista dels coneguts tertulians no sembla haver impressionat els edils de l’equip Colau. El regidor d’Arquitectura i Paisatge Urbà de Barcelona ha afirmat que el document no condicionarà la labor del consistori, que té previst aprovar la modificació de la normativa abans de l’estiu que ve.