El carrer als mitjans,
La taca d’oli del carrer Enric Granados: tantes terrasses com blocs de pisos
Els nous locals que encara salvaran el fre a la restauració i les obertures en carrers contigus posen en alerta els veïns
Maria Ortega.
Diari Ara 26.12.2021
La fotografia pandèmica del carrer Enric Granados de Barcelona és la de les 114 terrasses, amb 1.664 cadires, en una recta de poc més d’un quilòmetre. La fotografia fixa, sense extres per la pandèmia, és la de la successió de fins a 96 bars o restaurants en un carrer on hi ha 114 edificis de veïns. I on ara, amb les ampliacions covid, ja hi ha tantes llicències de terrasses com blocs residencials. El recompte, fet a peu de carrer pels activistes de la plataforma SOS Enric Granados, inclou també el que encara no es veu: les obres que avancen rere les persianes per donar forma als últims locals –com a mínim quatre– que encara esquivaran la suspensió de llicències que l’Ajuntament va dictar a l’abril en aquesta via per fer-hi un pla d’usos. Els que podran obrir havien començat la tramitació abans que es dictés la moratòria o no queden afectats per la restricció, com un nou establiment que vendrà cafè per emportar-se i sense lloc per consumir-lo al local.
El que els veïns no han inclòs en el mapa, tot i que sí que segueixen amb molt d’interès, són les obertures que s’estan produint als carrers contigus, com la de la sala de jocs que ara serà un restaurant al carrer Mallorca a tocar d’Enric Granados, o els bars que s’han reconvertit en restaurants al mateix tram i en zones pròximes. “El model s’estendrà com una taca d’oli”, avisa de fa temps el president de SOS Enric Granados, Josep Maria Alcoberro, que ha vist com el monocultiu de la restauració ha expulsat veïns i el comerç de barri.
Molts dels restauradors que han obert locals fa poc a la zona confirmen que tenir el pol d’atracció d’Enric Granados al costat és un punt molt a favor, però en la majoria de casos es desmarquen del model massificat d’aquest epicentre. “Som al costat del rovell de l’ou, però sense el mateix model de rambla del menjar que és Enric Granados. Oferim coses diferents”, diu Andrés Bluth, del restaurant Palo Verde, que porta des del febrer del 2020 al carrer Còrsega, i reivindica el nou teixit que s’està implantant en aquesta zona de l’Esquerra de l’Eixample. “Vam escollir el local perquè teníem Enric Granados al costat, és una bona zona”, explica l’Ayat, del restaurant Mawal, que des de fa tres mesos ocupa el local on hi havia hagut el pub The Philarmonic, al carrer Mallorca.
Al que és pròpiament Enric Granados la suspensió de llicències, que s’ha aprovat de la mà del projecte de la nova superilla de l’Eixample, fixa que ja no hi podran obrir més locals de restauració si no havien començat els tràmits abans de l’abril. L’Ajuntament confirma que hi ha tres locals en aquesta situació i els veïns hi sumen un quart que s’hauria d’ubicar a l’antiga joieria Víctor Caparrós, a dalt de tot del carrer. Hi ha, també, un local que ja està a punt d’obrir i que SOS Enric Granados situa al mateix sac que la resta –aquest es dedicarà a vendre cafè–, però que com que no tindrà espai de degustació no es veu afectat per la moratòria.
L’objectiu d’aquesta mesura és evitar que en carrers que s’han de reformar, com Consell de Cent i Borrell, passi el que ja va passar a Enric Granados quan el 2002 es va convertir en pioner de les transformacions per restar protagonisme al cotxe a l’Eixample: que la restauració es mengi la resta del comerç. I si no que ho preguntin als responsables del videoclub Video Instan, que el 2018 va acabar marxant d’Enric Granados davant la impossibilitat de pagar un lloguer de 10.000 euros mensuals. Al mateix lloc ara hi ha un restaurant.
En aquest carrer no es va dictar cap restricció contra l’acumulació de bars. Ni llavors ni en els quasi vint anys posteriors, quan ja s’havia convertit en el carrer de moda i les terrasses s’hi comptaven per desenes –76, sense les 38 afegides en pandèmia–. Aquest any el govern municipal sí que ha anunciat que no se n’acceptaran més, i atenent a una inquietud veïnal ha avançat que Enric Granados portarà l’etiqueta de zona saturada de locals de restauració.
Zona saturada
Això impossibilitarà que els bars i restaurants del carrer consolidin les terrasses guanyades durant el covid, com sí que podran fer els locals d’altres punts de la ciutat. És, de fet, l’únic àmbit de Barcelona on ja s’ha avançat que el que era una mesura d’emergència no es farà permanent. Una decisió que els afectats consideren discriminatòria i que calma una mica els ànims (molt encesos) dels veïns. El que no entenen ni els uns ni els altres és per què es va trigar tant a regular l’obertura de bars en aquesta artèria i per què aquí sí que es van autoritzar taules extres en pandèmia quan en altres llocs també saturats, com el carrer Blai o les places de Gràcia, es van denegar.
El Gremi de Restauració entén la renúncia a mantenir les ampliacions a Enric Granados com una de les “cessions” que ha hagut de fer en el marc de la negociació per poder consolidar el gruix de la resta. “Totes les ampliacions s’haurien de consolidar, però s’han de fer equilibris”, exposen. I els locals afectats, la majoria dels quals aquests dies encara no sabien que perdran les taules extres, se senten perseguits pel fet de ser on se’ls va permetre ser. “Les quatre taules extres del xamfrà ens han permès salvar llocs de treball, i és injust que nosaltres no les puguem mantenir i altres sí”, exposen des del restaurant Saffron.
“Estem castigats”, afegeix Carlos Claver, propietari de l’Alba Granados, que no ha pogut sumar taules pandèmiques: “Quan nosaltres vam obrir, pràcticament no hi havia restaurants a Enric Granados. En altres llocs es van aplicar mecanisme per frenar obertures, i aquí no, però això no és culpa dels restauradors”.
Admet que hi ha hagut molt d’incompliment d’alguns locals, que han afegit taules de més i han fet els ulls grossos amb els horaris, i que això ha fet indignar (més) els veïns, però assegura que el seu local compleix les normes de manera estricta des de fa uns mesos i que paguen justos per pecadors. Enric Granados ha sigut un dels eixos on l’Ajuntament ha focalitzat les inspeccions, i hi ha arribat a retirar dues terrasses que no tenien llicència per ser on eren. Segons les últimes dades que ha donat la tinent d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, s’hi han fet 720 inspeccions i s’hi han obert 220 expedients.
“Els veïns som els figurants d’un parc temàtic”
“Han convertit el carrer Enric Granados en un parc temàtic de la terrassa, i nosaltres, els veïns, som els figurants. Les persones que entrem i sortim de les cases o passem amb el carretó de la compra per donar sensació de realitat”, denuncia, indignada, Rosa Janer, una de les veïnes que forma part de la plataforma SOS Enric Granados. Tots ells comparteixen experiències com tenir zones de la casa on a partir del vespre no s’hi pot estar per l’excés de soroll, o haver renunciat a sentir la tele. “L’única solució és el decreixement, retirar taules de les terrasses que ja estan autoritzades”, coincideixen en una trobada amb aquest diari.
Les seves reivindicacions es resumeixen en 19 punts, que van des de fixar les onze de la nit com l’hora màxima per tenir la terrassa qualsevol dia de la setmana, fins a garantir que hi hagi inspeccions continuades i en els horaris de més oferta, o assegurar-se que, per fer créixer terrasses, no es talaran arbres ni es retiraran bancs, com denuncien que ja ha passat.
Les terrasses a Enric Granados a “Avui Sortim” de Samanta Villar (Ràdio 4)
El magazine matinal de Ràdio 4 ha tractat avui el problema de les terrasses al carrer Enric Granados.
La periodista del programa Natàlia Sánchez s’ha desplaçat aquest matí al nostre carrer per emetre una crònica en directe i entrevistar representants de SOS Enric Granados.
En la rèplica posterior, el portaveu del Gremi de Restauració ha estat incapaç de desmentir els fets denunciats pels veïns del carrer.
Us recomanem escoltar el reportatge complert clicant al següent enllaç (corresponent a la primera hora del programa):
https://www.rtve.es/play/audios/avui-sortim/congres-smart-cities-terrasses-enric-granados/6209722/
Retiren les terrasses il·legals de punts calents de Barcelona com els carrers Blai i Enric Granados
Al carrer Enric Granados, una de les vies més saturades de terrasses de la ciutat, hi ha 114 locals amb llicència per plantar taules i cadires al carrer, que sumen un total ni més ni menys de 418 taules i 1.654 cadires.
El moviment veïnal pressiona perquè l’Ajuntament acoti la consolidació de les taules i cadires guanyades en pandèmia
Maria Ortega
Diari ARA 9/11/2021
Bars que treuen més taules al carrer de les que tenen autoritzades o que en col·loquen d’adossades a la façana, cosa que dificulta molt els desplaçaments de les persones amb problemes de mobilitat. O alguns que directament paren la terrassa sense tenir cap tipus d’autorització per fer-ho. Són alguns dels incompliments de l’ordenança de terrasses que es repeteixen en molts punts de Barcelona. Al carrer Enric Granados, una de les vies més saturades de terrasses de la ciutat, hi ha 114 locals amb llicència per plantar taules i cadires al carrer, que sumen un total ni més ni menys de 418 taules i 1.654 cadires. Però una passejada qualsevol vespre per aquesta via de l’Eixample permet comprovar que la xifra real és força més alta, com no es cansen de repetir els veïns de la plataforma SOS Enric Granados, que lamenten que s’hagi permès posar taules extraordinàries en un carrer tan pressionat.
L’Ajuntament, que assegura haver-hi intensificat les inspeccions, ha comprovat que hi ha tres locals que col·loquen la terrassa sense permís de forma sistemàtica al carrer i, després d’un procediment administratiu que és lent i d’haver enviat els pertinents avisos, està procedint aquests dies a emportar-se les terrasses infractores. Divendres ja es va endur taules i cadires del restaurant Empanar, a la part alta del carrer, tot i que no va poder actuar igual amb les del local veí -i igualment, infractor-, el Green&Berry, perquè en el moment de la inspecció no estaven instal·lades. Aquest mateix dimarts se n’han retirat tres de les quatre que consta que funcionen sense permís en un altre dels punts calents de les terrasses: el carrer Blai, al Poble-sec. La quarta no era a lloc. La furgoneta municipal ha marxat amb taules, cadires, para-sols i estufes.
En el cas de Blai es tracta, segons detalla el regidor de Sants-Montjuïc, Marc Serra, de locals a qui s’havia denegat la petició de terrassa extraordinària perquè tenien deutes amb l’Ajuntament. A principis d’octubre, després d’una inspecció, se’ls va notificar que havien de retirar les terrasses il·legals en un termini de deu dies i que, si no ho feien, ho faria el consistori i els traslladaria el cost de l’operació, que és el que ha passat avui. L’Ajuntament té 15 expedients més en curs a Blai contra altres locals per incompliments menors.
“Barcelona ja ha sigut generosa”
El regidor de l’Eixample, Pau González, explica que a Enric Granados hi tenen oberts set expedients de retirada immediata: tres per als locals sense permís i quatre més per endur-se els excedents de taules de locals que superen de forma molt notòria les que tenen autoritzades, com passa a tants punts de la ciutat, tot i que, segons recorda González, “Barcelona ja ha sigut molt generosa” amb la restauració a l’hora de cedir espai públic en un moment complicat.
La retirada d’aquestes terrasses és, però, “només un primer pas” a ulls de Jordi Badia, de la plataforma SOS Enric Granados, que aquest dimarts s’ha sumat a la roda de premsa de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) per anunciar les al·legacions que han presentat a la modificació de l’ordenança de terrasses que ultima l’Ajuntament i que ha de permetre consolidar moltes de les taules i cadires que els locals han guanyat en pandèmia: s’han instal·lat més de 10.000 taules extres entre calçades i voreres.
Els veïns demanen que s’acoti aquest possible creixement i que es garanteixi, per exemple, que un mateix local no combina vorera i calçada o que en un determinat tram de carrer no hi ha més d’un 20% de places d’aparcament ocupades per terrasses. I critiquen que en llocs com moltes places de Ciutat Vella els incompliments són flagrants i diaris. De fet, aquest diari va denunciar la situació que es viu a la plaça de Sant Miquel, al costat mateix de l’Ajuntament, on no s’ha sancionat cap local per incompliments tot i que algun arriba a treure més del doble de les taules autoritzades.“Som un carrer conquerit per les terrasses”
Tenir la terrassa sense llicència se sanciona com una falta greu, amb una multa de fins a 3.000 euros, i un cop retirat el material, els responsables del local han de fer front al cost que ha tingut la intervenció municipal per poder-lo recuperar i ho han de fer en el termini de 30 dies. Des de maig del 2020, quan van començar les terrasses extraordinàries, fins ara, s’han obert 238 expedients de retirada de terrassa a la ciutat i 21 han arribat al punt de ser efectivament retirades.
Multes més cares
Una de les peticions que fa la FAVB en les seves al·legacions a l’ordenança de terrasses és que s’encareixin les sancions per aquest tipus d’incompliments i que s’escurci l’horari de les terrasses. Tot i que admeten que aquests punts no formen part del text en debat, que se centra en l’autorització de taules i cadires a la calçada, critiquen que no s’hagi fet una ordenança nova i acusen el govern d’Ada Colau d’haver-la plantejat seguint el dictat del Gremi de Restauració i en contra dels interessos dels veïns.
Els canvis en l’ordenança s’han d’aprovar en el ple de desembre per poder ser aplicats el 2022. En la comissió d’Urbanisme que hi va donar tràmit, el govern municipal ja va comptar amb el suport del PP, Cs i Barcelona pel Canvi, amb l’abstenció de JxCat i ERC. Els republicans insistien, com la FAVB, en la necessitat de garantir que si es té terrassa en vorera no se’n pugui tenir a la calçada per evitar duplicitats, però apunten que fins ara no han rebut cap resposta positiva del govern a aquest punt i que preveuen votar en contra de la modificació. Des del govern reiteren que el que es farà serà revisar cas a cas abans de decidir.
“Som un carrer conquerit per les terrasses”
La pandèmia augmenta la pressió sobre vies com Enric Granados o Blai: el paradigma del monocultiu d’oci a Barcelona
Maria Ortega (Diari ARA 12 setembre 2021)
Ambient a carrer Blai del Poble-sec aquest divendres al vespre. Foto. CÈLIA ATSET
Fins a 160 taules de terrassa, una darrere l’altra, es compten un vespre qualsevol en els poc més de 500 metres que fan el carrer Blai i el primer tram de Blesa, de pas exclusiu per als vianants gràcies a la que va ser una revolució urbanística al barri del Poble-sec de finals dels 90 i principis dels 2000. El recompte, però, canvia en funció del moment en què es faci i de la picaresca d’alguns locals, que n’afegeixen alguna més de les quatre que tenen com a límit quan ho veuen necessari, com denuncien els veïns. La regulació que es va aplicar en aquesta via el 2016, quan les terrasses ja s’havien multiplicat de manera exponencial, autoritzava un màxim de 148 taules, dotze més de les que hi havia. Ara n’hi ha força més i aquí ja no hi ha llicències extres per pandèmia, tot i que sí que s’han ampliat les dels carrers adjacents. Des de l’associació oficial de bars de la zona, conscients de la picaresca, reclamen que es garanteixi que tothom compleix la limitació de quatre taules.
Al carrer Enric Granados, un altre dels territoris-terrassa de la ciutat, la plataforma SOS Enric Granados té comptabilitzades 331 taules oficials, 87 afegides en pandèmia i unes quantes desenes més (fins a 81) que es poden comptar en una passejada qualsevol. El nombre varia en funció del moment. Fonts municipals apunten que les inspeccions que s’hi han fet han detectat tres terrasses sense llicència durant l’agost. “Som un carrer conquerit per les terrasses”, lamenta Josep Maria Alcoberro, un dels veïns mobilitzats, que assegura que la problemàtica va molt més enllà del que són les terrasses, que afecta el model de ciutat. “El soroll és insuportable”, afegeix resignat Jordi Badia, que també forma part de la plataforma i que ha hagut de fer obres per insonoritzar-se el pis.
Aquests dos carrers, Blai i Enric Granados, són ara l’exemple del que es vol evitar en actuacions com les de la futura superilla de l’Eixample: els monocultius d’oci que arrasen amb el teixit comercial. Per això, el govern municipal, repetint el mantra de no crear nous Enric Granados, ha dictat una suspensió de llicències de nous bars o restaurants en carrers que està previst reformar, com Consell de Cent o Borrell, i s’ha decidit a incloure en la mesura, ara sí, justament Enric Granados. “S’ha creat un monstre que cada vegada creix més. Encara que ara per fi s’hagi decidit intervenir i suspendre les noves llicències, les que ja hi ha no es toquen i tampoc les que ja estaven en tramitació. Haurem de veure què passa amb les que s’han guanyat en pandèmia. El que ja hi havia era un excés”, denuncia Alcoberro, cansat que aquest carrer pioner de les pacificacions a l’Eixample es posi com a exemple del que no ha de ser, però no es millori: “El que vivim aquí ja no és un problema de convivència, sinó de salut dels veïns. És exagerat”.
Recorda que quan es va impulsar la remodelació, a finals dels 90, Enric Granados era un carrer on la restauració i l’oci nocturn hi tenia un paper testimonial. Res d’especial. A l’Ajuntament, diu, ja li va anar bé la filosofia de crear una via especialitzada en els bars sense pensar com afectaria això la resta de comerç del barri, que, amb el pas dels anys, va anar tancant per la impossibilitat d’assumir els mateixos lloguers que pagaven els locals de restauració en una zona que ja estava de moda. El 2018 el carrer va acomiadar el que havia sigut un dels seus espais més emblemàtics: el videoclub Video Instan, que va acabar traslladant-se a Viladomat davant la impossibilitat de pagar un lloguer de 10.000 euros mensuals. “Quan el pare va obrir el videoclub a Enric Granados, el 1982, al carrer no hi havia massa res. No era un carrer molt comercial. Nosaltres li vam donar molta vida i després ningú no va protegir els establiments que no érem bars”, explica Aurora Depares, encara trista i convençuda que l’Ajuntament hauria hagut de limitar d’alguna manera l’obertura de locals de restauració.
Tanquen els històrics
Una reflexió que també fa des del Poble-sec Lídia López, de la bodega Saltó, un dels pocs bars de la primera fornada dels que van obrir al carrer Blai que es manté al peu del canó: “La regulació d’usos va arribar molt tard, feia anys que la reclamàvem”. A Blai, la recuperació d’antigues bodegues i un model de restauració amb DO pròpia va donar pas, de forma progressiva, a l’extensió dels bars de pintxos a un euro. El carrer ha acomiadat, els últims anys, locals que van ser precursors del seu boom i tenien ànima i identitat pròpia, com la Lia d’en Vicius, una bodega reconvertida i famosa per les croquetes, o el bar Tribal, just al davant. Ara la pandèmia ha provocat el tancament de la Bodegueta del Poble-sec, un local centenari que sobrevivia en mig del domini dels pintxos oferint plats típics de la cuina catalana i que mai no ha tingut terrassa i ara tampoc relleu generacional. S’ha reconvertit en un local especialitzat en cuina llatina. “La pandèmia ens ha fet molt de mal, hem hagut de tancar amb molta pena”, explica la Pepa, que defensa que Blai continua sent un carrer que està de moda, però que ells mai no han volgut obrir terrassa ni passar-se a l’oferta gastronòmica dominant.Torna la guerra de les terrasses a Barcelona
Ara que l’Ajuntament ha de tramitar la modificació de l’ordenança per decidir quines de les terrasses que s’han autoritzat durant el covid (3.668) es mantindran de forma permanent i quines no, la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona ha engegat una campanya per assenyalar els locals que ocupen més espai del que els pertocaria o que posen taules adherides a façana, cosa que complica la mobilitat de les persones invidents. Pere Mariné, de la comissió de terrasses de la FAVB, denuncia que s’estan donant “abusos escandalosos” que són especialment notoris a Ciutat Vella, on molts locals treuen taules o bidons al carrer tot i no tenir autorització, i a l’Eixample, que és on hi ha més multiplicació de taules.
El Gremi de Restauració, que defensa la consolidació del gruix de les llicències extraordinàries concedides en pandèmia –totes aquelles que s’ajustin a l’ordenança i les que s’han situat sobre la calçada–, assegura que no avala cap mena de trampa en la col·locació de taules no permeses: “No emparem incompliments, estem molt còmodes amb totes les inspeccions que es facin. Qui no compleixi que s’atengui a les conseqüències”. La queixa de veïns de zones com Enric Granados és que les inspeccions es fan poc sovint. Des de l’Ajuntament asseguren que hi ha sonòmetres mesurant la contaminació acústica i que es fa un seguiment constant per part de Guàrdia Urbana i el servei municipal d’inspecció.
La Nueva Invasión De Las Terrazas: Los Patios De Manzana Del Eixample
Aunque habían mostrado “su voluntad de utilizar este interior d’illa” como parte de su actividad, los promotores “priorizaron la abertura del local y no presentaron la documentación necesaria para poder hacer actividad en el interior de la manzana”, señalan fuentes del Ayuntamiento. Si hubieran decidido que lo querían, debieran haberlo pedido dentro de la licencia de actividades del local, “demostrando que la actividad prevista en el interior de manzana cumplía con los requerimientos de impacto acústico establecidos”. Y estos, asegura la misma fuente, “son muy estrictos, tal y como marca la normativa, al ser un interior de manzana y teniendo en cuenta los efectos que puede tener para el descanso vecinal”. En el futuro lo pueden pedir, eso sí.
Cuando los vecinos se pusieron en contacto con los servicios técnicos del distrito, obtuvieron una respuesta que Alcoberro califica de “ambigua”. Sean como sean de estrictas las normas, el hecho es que no está prohibido plantar una terraza en el interior de una isla. De hecho, ya hay algunas, por ahora en casos muy puntuales. ¿Y quién puede estar siendo puntero en exprimir espacios al aire libre en esta ciudad? Sí, hoteles. El Gallery Hotel, con vistas a los jardines del Palau Robert en Rosselló 249 y el Evenia Rosselló, en el 191 de la misma calle y que se jacta además de tener “el agradable restaurante L’Illa de Rosselló” en el cual “relajarse tomando una copa en su tranquila terraza”.
Para hacernos una idea del tipo de agresión que sufren los vecinos, sírvase la ordenación singular de Enric Granados que aprobó la Comisión Técnica de Terrazas el pasado junio. La nueva regulaciónlimita el número de mesas a 25 por tramo, menos en el tramo de Diagonal-París en el que se permiten 35. Eso son 235 mesas y 940 sillas en toda la calle, solo 5 menos de las que había hasta ahora. El consistorio ha medido hasta el espacio libre y el que quedará ocupado por las terrazas, que será un 3% del total. Para evitar el efecto barrera, las mesas tendrán que formar una sola fila en grupos de 3+3 y no podrán superar nunca el 50% del ancho de la acera.
Debe ser muy frustrante pasar semanas, incluso meses, buscando un espacio de 1.000m2 al que añadir cierta exclusividad con un tranquilo jardín al norte, encontrarlo, bautizar al restaurante con ese nombre —el interior de isla está efectivamente, al norte del restaurante— y que acabe criando malvas. Pero tiene que ser aún peor alquilar un piso que dé a un patio de vecinos para huir del mundanal ruido y darse de bruces con la terraza de un megarrestaurante, como si, tras tapar chapuceramente un agujero, el agua te inundara en tromba.
“El Mundo”: Les terrasses d’Enric Granados en el punt de mira dels veïns
LAS TERRAZAS DE ENRIC GRANADOS EN EL PUNTO DE MIRA DE LOS VECINOS
Los locales de la zona defienden su actividad y niegan hacer uso privativo del espacio
Nina Montagut. Barcelona
Con el calor y buen tiempo los barceloneses se animan a pasar las tardes en la calle. Gràcia, El Born o L’Eixample reciben muchos visitantes, sobre todo, durante las noches deverano. Y Enric Granados, una de las calles más cool de Barcelona, es campo de batalla de establecimientos y asociaciones de vecinos: restaurantes con jardines interiores, terrazas llenas hasta media noche y bares de copas hasta altas horas de la madrugada han llevado a los vecinos a quejarse del «jaleo» y ruido diario, en lo que antes se conocía como una calle tranquila.
Pero el problema va más allá. El alquiler de apartamentos a residentes extranjeros y turistas que vienen a pasar sus vacaciones ha provocado problemas con los vecinos. Una mujer que lleva viviendo más de 32 años en la calle asegura que «no respetan la ley. No tienen en cuenta ni a los vecinos ni los horarios en los que se permite poner música y hacer reuniones con amigos» y añade que «tendría que estar prohibido el alquiler de apartamentos a turistas o, por lo menos, consensuado por cada escalera».
Alberto Morcego, uno de los representantes de Sos Granados, la asociación de vecinos que intenta «mantener la esencia de barrio», cuenta que las terrazas son «perjudiciales para la circulación de peatones» y asegura luchar con el Ayuntamiento para mejorar la situación actual. Los problemas se extienden a los establecimientos de la zona por el imapacto de las terrazas y los restaurantes en las propiedades de alrededor.
Junto a la familia Messi, los hermanos Iglesaias, propietarios de locales como Espai Kru, han sido tema de conversación en el vecindario este pasado mes de julio debido a la apertura del nuevo restaurante Bellavista del Jardín del Norte. El local del número 86 de Enric Granados cuenta con un recinto de 1.000 metros cuadrados exterior que forma parte del interior de isla.
Los propietarios han tenido que aclarar que el jardín no se va a utilizar como parte del restaurante. Juan Carlos Iglesias asegura que su local «es de puertas para dentro» y quiere aprovechar el espacio del interior de isla para favorecerer los vecinos. «Hay gente que entra a ver el local y me pide salir fuera solo para ver el césped, porque llevan toda la vida viéndolo desde la ventana», cuenta Iglesias, quien llegó a ofrecer su terreno a Sos Granados para cualquier ocasión en la que los vecinos quieran celebrar algo. La asociación, con todo, desconfía y cuestiona lo que considera un uso privativo del espacio público.
El restaurante está en marcha y las terrazas permanecen pese a todas las quejas. El restaurante Alba Granados, que también tiene un papel importante y protagonista en la calle, ha sido otras de las víctimas de esta disputa entre vecinos y establecimientos. Míticos del bario como la taberna Merlot y el Cup and Cake también han luchado por mantener la parte exterior de sus locales. Habrá que esperar a la transformación final de la estética del barrio, ya sea con terrazas o sin ellas.
Marcela Topor entrevista un veí del carrer Enric Granados després de convertir-se en primera dama de Catalunya
El programa “Catalan connections”, a El Punt Avui TV, dedicat a l’artesà sabater Norman Vilalta (atelier a Enric Granados, 5)
Un dels dubtes arran del nomenament de Carles Puigdemont com a president de la Generalitat era si Marcela Topor seguiria al capdavant del programa d’entrevistes en anglès Catalan Connections i sembla que sí. Com cada dimecres, la periodista va conduir l’espai amb total normalitat, tal com podeu veure al vídeo. Ho va fer en una entrevista amb l’artesà sabater d’origen argentí Norman Vilalta.
Després d’una estada de formació a Florència, Vilalta es va instal·lar a Barcelona i va obrir un atelier al carrer d’Enric Granados, 5. Els seus dissenys han aconseguit una àmplia difusió internacional.
Aquesta nit el reality “Pesadilla en la cocina” arriba al carrer Enric Granados (La Sexta, 22.30 h)
Avui dimecres 3 de juny (22.30 hores) podreu gaudir a La Sexta d’un exponent de l’oferta gastronòmica del nostre carrer (La Taberneta, Enric Granados 98).
Com diuen a la pissarra “… no os asustéis no somos así“.
AVANCE | MIÉRCOLES A LAS 22:30
Chicote, al cocinero: “Tú eres un guarro”
Alberto Chicote se enfrenta este miércoles a un nuevo reto en ‘Pesadilla en la cocina’ en el que el cocinero del restaurante que tiene que reflotar no se lo va a poner nada fácil. No te lo pierdas este miércoles a las 22:30 en la Sexta.
Reportage a BTV sobre el carril bici del C/ Enric Granados
El passat dimecres a BTV van emetre aquest reportatge sobre el carril bici
SOS ENRIC GRANADOS 