El carrer
Frustrat l’intent de tancament de la soca d’un arbre per ampliar l’espai d’una terrassa (4Latas, Enric Granados 56)
La ràpida reacció veïnal i la personació dels serveis municipals eviten la inutilització de l’escocell que protegia l’arbre
El local 4Latas (Enric Granados, 56) va inutilitzar l’escocell d’un plàtan situat al costat de la seva terrassa, mitjançant el seu cobriment amb fustes, que finalment han estat retirades, restablint-ne l’estat inicial.
L’escocell és un element fonamental per protegir la vida dels arbres a l’espai públic.
Aquest espai no pavimentat al voltant de la soca de l’arbre té com a funció facilitar la recepció de l’aigua de pluja i facilitar-ne el reg. També permet afegir adobs o plaguicides a l’arbre, si fos necessari, evitant la seva dispersió.
Els arbres són béns municipals i en cap cas poden ser apropiats particularment.
- Entrada
- Bloque
Resumen
VisibilidadPúblico
PublicarInmediatamente
URLsosenricgranados.wordpress.com/?p=2329Fíjalo a la parte superior del blogPendiente de revisión
L’ajuntament anuncia que avançarà una hora l’horari de tancament de les terrasses al carrer d’Enric Granados per reduir el soroll (nota oficial)
Es considerarà Enric Granados zona saturada de terrasses i no es consolidaran cap de les terrasses extraordinàries vigents a 1 de gener de 2022
Altres mesures que s’implantaran son l’establiment del número actual de taules i cadires autoritzades amb llicència ordinària com a topall màxim admissible i limitar a 12 el nombre de mòduls permesos per terrassa
El pla per reduir la contaminació acústica en aquest carrer també inclou l’establiment de plans d’inspecció específics i el reforç de la presència de la Guàrdia Urbana i dels serveis de neteja
Aquestes accions formen part del pla del districte per reduir la contaminació acústica durant la nit en el marc de la declaració d’Enric Granados com una de les Zones Acústicament Tensionades en Horari Nocturn (ZATHN)
La implantació de les Zones Acústicament Tensionades en Horari Nocturn (ZATHN) forma part del Pla de Mesures contra la Contaminació Acústica 2022-2030
L’Eixample impulsarà un seguit de mesures dins del pla de reducció de contaminació acústica al carrer d’Enric Granados, considerat Zona Acústicament Tensionada en Horari Nocturn (ZATHN). Aquestes mesures només afecten aquest carrer de l’Eixample i inclouen l’avançament en una hora del tancament de les terrasses per mitigar el soroll nocturn que afecta als veïns i veïns d’aquest cèntric passeig. En aquest sentit les terrasses tancaran a les 23.00h de diumenge a dijous i a les 24.00h divendres i dissabte.
De la mateixa manera, es considerarà el carrer d’Enric Granados zona saturada de terrasses i no es consolidaran cap de les terrasses extraordinàries vigents a 1 de gener de 2022. Altres mesures que s’implantaran son l’establiment del número actual de taules i cadires autoritzades amb llicència ordinària com a topall màxim admissible i limitar a 12 el nombre de mòduls permesos per terrassa.
També serà obligatori que les taules i cadires tinguin taps de silicona; que les cadenes que asseguren els elements de les terrasses estiguin plastificades i que s’adaptin totes les llicències en règim transitori a l’Ordenança de Terrasses. El pla preveu igualment la limitació de concerts i esdeveniments al carrer d’Enric Granados.
Per assegurar el compliment d’aquestes mesures algunes de les quals ja estan en marxa, s’impulsaran plans d’inspecció específics per planificar la retirada de totes les terrasses extraordinàries un cop s’hagi notificat la seva no consolidació. Igualment es vigilarà el compliment de l’aforament màxim de cada activitat així com el control de la utilització de les façanes dels locals com a barres pel consum. També s’intensificarà la inspecció de les terrasses amb control específic de l’horari i de l’aforament.
Es reforçaran els serveis de neteja del carrer i el control per tal que els establiments llencin el vidre als contenidors durant el dia i no a la nit. Paral·lelament continuaran les campanyes de conscienciació amb l’increment de promotors fins a final d’any i la incorporació d’agents cívics. El pla suposa el reforç de la presència de la Guàrdia Urbana en aquest carrer per reduir el soroll produït per la concurrència de persones a la via pública a causa de comportaments incívics o actes sorollosos i per garantir el desallotjament de l’espai i l’eficàcia dels serveis de neteja.
El pla per reduir la contaminació acústica s’adopta després que els resultats dels sonòmetres instal·lats en aquest cèntric passeig de l’Eixample hagin mostrat que se supera de manera continuada en 3 decibels els límits permesos de nit. Es tracta d’una mesura puntual i concreta només en aquest carrer per tal de reduir l’impacte sonor que afecta durant les nits als residents de la zona.
En aquesta gràfica es mostren resultats dels sonòmetres instal·lats al carrer d’Enric Granados durant el mes de juny.
La mesura que suposa avançar l’horari de tancament de les terrasses de bars i restaurants per combatre l’excés de soroll a les nits, caldrà comunicar-la formalment als establiments que vegin afectada la seva activitat, per tal que puguin fer al·legacions atès que es tracta d’un procés reglat. Durant aquest període també es continuaran fent mesuraments de soroll per a confirmar que continuen les superacions dels llindars a les ZATHN.
Implantació de les Zones Tensionades Acústicament en Horari Nocturn (ZATHN)
L’Ajuntament de Barcelona, davant de l’ús intensiu de l’espai públic durant l’horari nocturn, ha creat com a mesura pionera a l’Estat, les Zones Tensionades Acústicament en Horari Nocturn
(ZATHN), un instrument a disposició dels districtes per tal d’impulsar plans de reducció de contaminació acústica adaptades a cada cas concret. Aquests plans específics inclouen actuacions puntuals només en carrers o places on s’ha comprovat que se superen els llindars de soroll durant la nit per tal de reduir l’impacte sonor i la contaminació acústica que afecta als veïns i veïnes.
La implantació de les Zones Acústicament Tensionades en Horari Nocturn (ZATHN) forma part del Pla de Mesures contra la Contaminació Acústica 2022-2030, que recull un seguit d’actuacions per tal de reduir l’impacte de la contaminació acústica a Barcelona
El soroll és el segon factor ambiental que més impacta en la salut de la població, just per darrere de la contaminació de l’aire. El trànsit és la font de soroll que impacta la pràctica totalitat de la superfície de la ciutat i la font més rellevant però en algunes zones de la ciutat apareix un altra font de soroll vinculada a l’ús intensiu de l’espai públic. Segons la percepció ciutadana aquesta és una de les fonts que més molèsties generen i per les que des de l’Ajuntament de Barcelona es treballa de forma intensiva.
#SilenciElSorollMata 16 de juny (dijous) 19h plaça de Sant Jaume, VENIU !
Concentració el 16 de juny a Barcelona pel dret al descans
La taca d’oli del carrer Enric Granados: tantes terrasses com blocs de pisos
Els nous locals que encara salvaran el fre a la restauració i les obertures en carrers contigus posen en alerta els veïns
Maria Ortega.
Diari Ara 26.12.2021
La fotografia pandèmica del carrer Enric Granados de Barcelona és la de les 114 terrasses, amb 1.664 cadires, en una recta de poc més d’un quilòmetre. La fotografia fixa, sense extres per la pandèmia, és la de la successió de fins a 96 bars o restaurants en un carrer on hi ha 114 edificis de veïns. I on ara, amb les ampliacions covid, ja hi ha tantes llicències de terrasses com blocs residencials. El recompte, fet a peu de carrer pels activistes de la plataforma SOS Enric Granados, inclou també el que encara no es veu: les obres que avancen rere les persianes per donar forma als últims locals –com a mínim quatre– que encara esquivaran la suspensió de llicències que l’Ajuntament va dictar a l’abril en aquesta via per fer-hi un pla d’usos. Els que podran obrir havien començat la tramitació abans que es dictés la moratòria o no queden afectats per la restricció, com un nou establiment que vendrà cafè per emportar-se i sense lloc per consumir-lo al local.
El que els veïns no han inclòs en el mapa, tot i que sí que segueixen amb molt d’interès, són les obertures que s’estan produint als carrers contigus, com la de la sala de jocs que ara serà un restaurant al carrer Mallorca a tocar d’Enric Granados, o els bars que s’han reconvertit en restaurants al mateix tram i en zones pròximes. “El model s’estendrà com una taca d’oli”, avisa de fa temps el president de SOS Enric Granados, Josep Maria Alcoberro, que ha vist com el monocultiu de la restauració ha expulsat veïns i el comerç de barri.
Molts dels restauradors que han obert locals fa poc a la zona confirmen que tenir el pol d’atracció d’Enric Granados al costat és un punt molt a favor, però en la majoria de casos es desmarquen del model massificat d’aquest epicentre. “Som al costat del rovell de l’ou, però sense el mateix model de rambla del menjar que és Enric Granados. Oferim coses diferents”, diu Andrés Bluth, del restaurant Palo Verde, que porta des del febrer del 2020 al carrer Còrsega, i reivindica el nou teixit que s’està implantant en aquesta zona de l’Esquerra de l’Eixample. “Vam escollir el local perquè teníem Enric Granados al costat, és una bona zona”, explica l’Ayat, del restaurant Mawal, que des de fa tres mesos ocupa el local on hi havia hagut el pub The Philarmonic, al carrer Mallorca.
Al que és pròpiament Enric Granados la suspensió de llicències, que s’ha aprovat de la mà del projecte de la nova superilla de l’Eixample, fixa que ja no hi podran obrir més locals de restauració si no havien començat els tràmits abans de l’abril. L’Ajuntament confirma que hi ha tres locals en aquesta situació i els veïns hi sumen un quart que s’hauria d’ubicar a l’antiga joieria Víctor Caparrós, a dalt de tot del carrer. Hi ha, també, un local que ja està a punt d’obrir i que SOS Enric Granados situa al mateix sac que la resta –aquest es dedicarà a vendre cafè–, però que com que no tindrà espai de degustació no es veu afectat per la moratòria.
L’objectiu d’aquesta mesura és evitar que en carrers que s’han de reformar, com Consell de Cent i Borrell, passi el que ja va passar a Enric Granados quan el 2002 es va convertir en pioner de les transformacions per restar protagonisme al cotxe a l’Eixample: que la restauració es mengi la resta del comerç. I si no que ho preguntin als responsables del videoclub Video Instan, que el 2018 va acabar marxant d’Enric Granados davant la impossibilitat de pagar un lloguer de 10.000 euros mensuals. Al mateix lloc ara hi ha un restaurant.
En aquest carrer no es va dictar cap restricció contra l’acumulació de bars. Ni llavors ni en els quasi vint anys posteriors, quan ja s’havia convertit en el carrer de moda i les terrasses s’hi comptaven per desenes –76, sense les 38 afegides en pandèmia–. Aquest any el govern municipal sí que ha anunciat que no se n’acceptaran més, i atenent a una inquietud veïnal ha avançat que Enric Granados portarà l’etiqueta de zona saturada de locals de restauració.
Zona saturada
Això impossibilitarà que els bars i restaurants del carrer consolidin les terrasses guanyades durant el covid, com sí que podran fer els locals d’altres punts de la ciutat. És, de fet, l’únic àmbit de Barcelona on ja s’ha avançat que el que era una mesura d’emergència no es farà permanent. Una decisió que els afectats consideren discriminatòria i que calma una mica els ànims (molt encesos) dels veïns. El que no entenen ni els uns ni els altres és per què es va trigar tant a regular l’obertura de bars en aquesta artèria i per què aquí sí que es van autoritzar taules extres en pandèmia quan en altres llocs també saturats, com el carrer Blai o les places de Gràcia, es van denegar.
El Gremi de Restauració entén la renúncia a mantenir les ampliacions a Enric Granados com una de les “cessions” que ha hagut de fer en el marc de la negociació per poder consolidar el gruix de la resta. “Totes les ampliacions s’haurien de consolidar, però s’han de fer equilibris”, exposen. I els locals afectats, la majoria dels quals aquests dies encara no sabien que perdran les taules extres, se senten perseguits pel fet de ser on se’ls va permetre ser. “Les quatre taules extres del xamfrà ens han permès salvar llocs de treball, i és injust que nosaltres no les puguem mantenir i altres sí”, exposen des del restaurant Saffron.
“Estem castigats”, afegeix Carlos Claver, propietari de l’Alba Granados, que no ha pogut sumar taules pandèmiques: “Quan nosaltres vam obrir, pràcticament no hi havia restaurants a Enric Granados. En altres llocs es van aplicar mecanisme per frenar obertures, i aquí no, però això no és culpa dels restauradors”.
Admet que hi ha hagut molt d’incompliment d’alguns locals, que han afegit taules de més i han fet els ulls grossos amb els horaris, i que això ha fet indignar (més) els veïns, però assegura que el seu local compleix les normes de manera estricta des de fa uns mesos i que paguen justos per pecadors. Enric Granados ha sigut un dels eixos on l’Ajuntament ha focalitzat les inspeccions, i hi ha arribat a retirar dues terrasses que no tenien llicència per ser on eren. Segons les últimes dades que ha donat la tinent d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, s’hi han fet 720 inspeccions i s’hi han obert 220 expedients.
“Els veïns som els figurants d’un parc temàtic”
“Han convertit el carrer Enric Granados en un parc temàtic de la terrassa, i nosaltres, els veïns, som els figurants. Les persones que entrem i sortim de les cases o passem amb el carretó de la compra per donar sensació de realitat”, denuncia, indignada, Rosa Janer, una de les veïnes que forma part de la plataforma SOS Enric Granados. Tots ells comparteixen experiències com tenir zones de la casa on a partir del vespre no s’hi pot estar per l’excés de soroll, o haver renunciat a sentir la tele. “L’única solució és el decreixement, retirar taules de les terrasses que ja estan autoritzades”, coincideixen en una trobada amb aquest diari.
Les seves reivindicacions es resumeixen en 19 punts, que van des de fixar les onze de la nit com l’hora màxima per tenir la terrassa qualsevol dia de la setmana, fins a garantir que hi hagi inspeccions continuades i en els horaris de més oferta, o assegurar-se que, per fer créixer terrasses, no es talaran arbres ni es retiraran bancs, com denuncien que ja ha passat.
Terrasses, un desgavell
La Modificació de l’Ordenança de terrasses consolida la massificació actual de terrasses a l’espai públic
FAVB 29 de novembre del 2021
La Modificació de l’Ordenança de terrasses pretén regularitzar unes mesures extraordinàries quan moltes ciutats de l’Estat i del món -París, Madrid, València…- reconeixen que la situació excepcional motivada per la pandèmia toca al seu final i arbitren la tornada a una situació prèvia quant a l’ocupació i els usos de l’espai públic. Per això fem sonar l’alarma pel que considerem un text molt perillós, aprovat inicialment, que obre la porta a una gran proliferació de terrasses, quan ja suportem una de les taxes més altes de taules per habitant de l’Estat. Tal com està plantejat, sense limitacions, no es pot aprovar.
Diem sí a la ubicació en calçada, amb limitacions per tram de carrer i en segons quins carrers. Diem no a les terrasses en calçada en xamfrà, passeigs, rambles i places. I per descomptat, no en espais ja saturats. Diem sí quan alliberin vorera, estudiant abans els impactes acústics i sobre la salut; però no a la combinació de vorera i calçada. Diem no a una dimensió de la terrassa superior al 50% de l’aforament interior. Diem no a la concessió de llicència en calçada a restauradors amb infraccions greus en els sis mesos anteriors a l’aprovació de la nova regulació.
Incompliments generalitzats
Vivim un desgavell, amb incompliments generalitzats i manca de solucions efectives, que vulnera els drets fonamentals, al descans, a la intimitat, a la igualtat de les persones amb discapacitats visuals o amb problemes de mobilitat. La proposta de modificació l’agreujarà.
El procediment de la modificació, sense l’impuls de la Comissió Tècnica de Terrasses ni la comunicació als interessats del període de consulta pública, no és vàlid. La modificació estreny la participació pública i els possibles acords en un marc de debat més ampli.
Trobem a faltar dos informes importants. Un de l’Agència de Salut Pública relatiu als impactes sobre la salut i un altre que analitzi l’impacte sobre l’espai públic i la incidència econòmica a la ciutat. Demanem un debat aprofundit sobre els usos de l’espai públic i fer una nova Ordenança de Terrasses. Volem una ciutat equilibrada, que garanteixi el dret a la salut!
Les terrasses a Enric Granados a “Avui Sortim” de Samanta Villar (Ràdio 4)
El magazine matinal de Ràdio 4 ha tractat avui el problema de les terrasses al carrer Enric Granados.
La periodista del programa Natàlia Sánchez s’ha desplaçat aquest matí al nostre carrer per emetre una crònica en directe i entrevistar representants de SOS Enric Granados.
En la rèplica posterior, el portaveu del Gremi de Restauració ha estat incapaç de desmentir els fets denunciats pels veïns del carrer.
Us recomanem escoltar el reportatge complert clicant al següent enllaç (corresponent a la primera hora del programa):
https://www.rtve.es/play/audios/avui-sortim/congres-smart-cities-terrasses-enric-granados/6209722/
Retiren les terrasses il·legals de punts calents de Barcelona com els carrers Blai i Enric Granados
Al carrer Enric Granados, una de les vies més saturades de terrasses de la ciutat, hi ha 114 locals amb llicència per plantar taules i cadires al carrer, que sumen un total ni més ni menys de 418 taules i 1.654 cadires.
El moviment veïnal pressiona perquè l’Ajuntament acoti la consolidació de les taules i cadires guanyades en pandèmia
Maria Ortega
Diari ARA 9/11/2021
Bars que treuen més taules al carrer de les que tenen autoritzades o que en col·loquen d’adossades a la façana, cosa que dificulta molt els desplaçaments de les persones amb problemes de mobilitat. O alguns que directament paren la terrassa sense tenir cap tipus d’autorització per fer-ho. Són alguns dels incompliments de l’ordenança de terrasses que es repeteixen en molts punts de Barcelona. Al carrer Enric Granados, una de les vies més saturades de terrasses de la ciutat, hi ha 114 locals amb llicència per plantar taules i cadires al carrer, que sumen un total ni més ni menys de 418 taules i 1.654 cadires. Però una passejada qualsevol vespre per aquesta via de l’Eixample permet comprovar que la xifra real és força més alta, com no es cansen de repetir els veïns de la plataforma SOS Enric Granados, que lamenten que s’hagi permès posar taules extraordinàries en un carrer tan pressionat.
L’Ajuntament, que assegura haver-hi intensificat les inspeccions, ha comprovat que hi ha tres locals que col·loquen la terrassa sense permís de forma sistemàtica al carrer i, després d’un procediment administratiu que és lent i d’haver enviat els pertinents avisos, està procedint aquests dies a emportar-se les terrasses infractores. Divendres ja es va endur taules i cadires del restaurant Empanar, a la part alta del carrer, tot i que no va poder actuar igual amb les del local veí -i igualment, infractor-, el Green&Berry, perquè en el moment de la inspecció no estaven instal·lades. Aquest mateix dimarts se n’han retirat tres de les quatre que consta que funcionen sense permís en un altre dels punts calents de les terrasses: el carrer Blai, al Poble-sec. La quarta no era a lloc. La furgoneta municipal ha marxat amb taules, cadires, para-sols i estufes.
En el cas de Blai es tracta, segons detalla el regidor de Sants-Montjuïc, Marc Serra, de locals a qui s’havia denegat la petició de terrassa extraordinària perquè tenien deutes amb l’Ajuntament. A principis d’octubre, després d’una inspecció, se’ls va notificar que havien de retirar les terrasses il·legals en un termini de deu dies i que, si no ho feien, ho faria el consistori i els traslladaria el cost de l’operació, que és el que ha passat avui. L’Ajuntament té 15 expedients més en curs a Blai contra altres locals per incompliments menors.
“Barcelona ja ha sigut generosa”
El regidor de l’Eixample, Pau González, explica que a Enric Granados hi tenen oberts set expedients de retirada immediata: tres per als locals sense permís i quatre més per endur-se els excedents de taules de locals que superen de forma molt notòria les que tenen autoritzades, com passa a tants punts de la ciutat, tot i que, segons recorda González, “Barcelona ja ha sigut molt generosa” amb la restauració a l’hora de cedir espai públic en un moment complicat.
La retirada d’aquestes terrasses és, però, “només un primer pas” a ulls de Jordi Badia, de la plataforma SOS Enric Granados, que aquest dimarts s’ha sumat a la roda de premsa de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) per anunciar les al·legacions que han presentat a la modificació de l’ordenança de terrasses que ultima l’Ajuntament i que ha de permetre consolidar moltes de les taules i cadires que els locals han guanyat en pandèmia: s’han instal·lat més de 10.000 taules extres entre calçades i voreres.
Els veïns demanen que s’acoti aquest possible creixement i que es garanteixi, per exemple, que un mateix local no combina vorera i calçada o que en un determinat tram de carrer no hi ha més d’un 20% de places d’aparcament ocupades per terrasses. I critiquen que en llocs com moltes places de Ciutat Vella els incompliments són flagrants i diaris. De fet, aquest diari va denunciar la situació que es viu a la plaça de Sant Miquel, al costat mateix de l’Ajuntament, on no s’ha sancionat cap local per incompliments tot i que algun arriba a treure més del doble de les taules autoritzades.“Som un carrer conquerit per les terrasses”
Tenir la terrassa sense llicència se sanciona com una falta greu, amb una multa de fins a 3.000 euros, i un cop retirat el material, els responsables del local han de fer front al cost que ha tingut la intervenció municipal per poder-lo recuperar i ho han de fer en el termini de 30 dies. Des de maig del 2020, quan van començar les terrasses extraordinàries, fins ara, s’han obert 238 expedients de retirada de terrassa a la ciutat i 21 han arribat al punt de ser efectivament retirades.
Multes més cares
Una de les peticions que fa la FAVB en les seves al·legacions a l’ordenança de terrasses és que s’encareixin les sancions per aquest tipus d’incompliments i que s’escurci l’horari de les terrasses. Tot i que admeten que aquests punts no formen part del text en debat, que se centra en l’autorització de taules i cadires a la calçada, critiquen que no s’hagi fet una ordenança nova i acusen el govern d’Ada Colau d’haver-la plantejat seguint el dictat del Gremi de Restauració i en contra dels interessos dels veïns.
Els canvis en l’ordenança s’han d’aprovar en el ple de desembre per poder ser aplicats el 2022. En la comissió d’Urbanisme que hi va donar tràmit, el govern municipal ja va comptar amb el suport del PP, Cs i Barcelona pel Canvi, amb l’abstenció de JxCat i ERC. Els republicans insistien, com la FAVB, en la necessitat de garantir que si es té terrassa en vorera no se’n pugui tenir a la calçada per evitar duplicitats, però apunten que fins ara no han rebut cap resposta positiva del govern a aquest punt i que preveuen votar en contra de la modificació. Des del govern reiteren que el que es farà serà revisar cas a cas abans de decidir.
“Som un carrer conquerit per les terrasses”
La pandèmia augmenta la pressió sobre vies com Enric Granados o Blai: el paradigma del monocultiu d’oci a Barcelona
Maria Ortega (Diari ARA 12 setembre 2021)
Ambient a carrer Blai del Poble-sec aquest divendres al vespre. Foto. CÈLIA ATSET
Fins a 160 taules de terrassa, una darrere l’altra, es compten un vespre qualsevol en els poc més de 500 metres que fan el carrer Blai i el primer tram de Blesa, de pas exclusiu per als vianants gràcies a la que va ser una revolució urbanística al barri del Poble-sec de finals dels 90 i principis dels 2000. El recompte, però, canvia en funció del moment en què es faci i de la picaresca d’alguns locals, que n’afegeixen alguna més de les quatre que tenen com a límit quan ho veuen necessari, com denuncien els veïns. La regulació que es va aplicar en aquesta via el 2016, quan les terrasses ja s’havien multiplicat de manera exponencial, autoritzava un màxim de 148 taules, dotze més de les que hi havia. Ara n’hi ha força més i aquí ja no hi ha llicències extres per pandèmia, tot i que sí que s’han ampliat les dels carrers adjacents. Des de l’associació oficial de bars de la zona, conscients de la picaresca, reclamen que es garanteixi que tothom compleix la limitació de quatre taules.
Al carrer Enric Granados, un altre dels territoris-terrassa de la ciutat, la plataforma SOS Enric Granados té comptabilitzades 331 taules oficials, 87 afegides en pandèmia i unes quantes desenes més (fins a 81) que es poden comptar en una passejada qualsevol. El nombre varia en funció del moment. Fonts municipals apunten que les inspeccions que s’hi han fet han detectat tres terrasses sense llicència durant l’agost. “Som un carrer conquerit per les terrasses”, lamenta Josep Maria Alcoberro, un dels veïns mobilitzats, que assegura que la problemàtica va molt més enllà del que són les terrasses, que afecta el model de ciutat. “El soroll és insuportable”, afegeix resignat Jordi Badia, que també forma part de la plataforma i que ha hagut de fer obres per insonoritzar-se el pis.
Aquests dos carrers, Blai i Enric Granados, són ara l’exemple del que es vol evitar en actuacions com les de la futura superilla de l’Eixample: els monocultius d’oci que arrasen amb el teixit comercial. Per això, el govern municipal, repetint el mantra de no crear nous Enric Granados, ha dictat una suspensió de llicències de nous bars o restaurants en carrers que està previst reformar, com Consell de Cent o Borrell, i s’ha decidit a incloure en la mesura, ara sí, justament Enric Granados. “S’ha creat un monstre que cada vegada creix més. Encara que ara per fi s’hagi decidit intervenir i suspendre les noves llicències, les que ja hi ha no es toquen i tampoc les que ja estaven en tramitació. Haurem de veure què passa amb les que s’han guanyat en pandèmia. El que ja hi havia era un excés”, denuncia Alcoberro, cansat que aquest carrer pioner de les pacificacions a l’Eixample es posi com a exemple del que no ha de ser, però no es millori: “El que vivim aquí ja no és un problema de convivència, sinó de salut dels veïns. És exagerat”.
Recorda que quan es va impulsar la remodelació, a finals dels 90, Enric Granados era un carrer on la restauració i l’oci nocturn hi tenia un paper testimonial. Res d’especial. A l’Ajuntament, diu, ja li va anar bé la filosofia de crear una via especialitzada en els bars sense pensar com afectaria això la resta de comerç del barri, que, amb el pas dels anys, va anar tancant per la impossibilitat d’assumir els mateixos lloguers que pagaven els locals de restauració en una zona que ja estava de moda. El 2018 el carrer va acomiadar el que havia sigut un dels seus espais més emblemàtics: el videoclub Video Instan, que va acabar traslladant-se a Viladomat davant la impossibilitat de pagar un lloguer de 10.000 euros mensuals. “Quan el pare va obrir el videoclub a Enric Granados, el 1982, al carrer no hi havia massa res. No era un carrer molt comercial. Nosaltres li vam donar molta vida i després ningú no va protegir els establiments que no érem bars”, explica Aurora Depares, encara trista i convençuda que l’Ajuntament hauria hagut de limitar d’alguna manera l’obertura de locals de restauració.
Tanquen els històrics
Una reflexió que també fa des del Poble-sec Lídia López, de la bodega Saltó, un dels pocs bars de la primera fornada dels que van obrir al carrer Blai que es manté al peu del canó: “La regulació d’usos va arribar molt tard, feia anys que la reclamàvem”. A Blai, la recuperació d’antigues bodegues i un model de restauració amb DO pròpia va donar pas, de forma progressiva, a l’extensió dels bars de pintxos a un euro. El carrer ha acomiadat, els últims anys, locals que van ser precursors del seu boom i tenien ànima i identitat pròpia, com la Lia d’en Vicius, una bodega reconvertida i famosa per les croquetes, o el bar Tribal, just al davant. Ara la pandèmia ha provocat el tancament de la Bodegueta del Poble-sec, un local centenari que sobrevivia en mig del domini dels pintxos oferint plats típics de la cuina catalana i que mai no ha tingut terrassa i ara tampoc relleu generacional. S’ha reconvertit en un local especialitzat en cuina llatina. “La pandèmia ens ha fet molt de mal, hem hagut de tancar amb molta pena”, explica la Pepa, que defensa que Blai continua sent un carrer que està de moda, però que ells mai no han volgut obrir terrassa ni passar-se a l’oferta gastronòmica dominant.Torna la guerra de les terrasses a Barcelona
Ara que l’Ajuntament ha de tramitar la modificació de l’ordenança per decidir quines de les terrasses que s’han autoritzat durant el covid (3.668) es mantindran de forma permanent i quines no, la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona ha engegat una campanya per assenyalar els locals que ocupen més espai del que els pertocaria o que posen taules adherides a façana, cosa que complica la mobilitat de les persones invidents. Pere Mariné, de la comissió de terrasses de la FAVB, denuncia que s’estan donant “abusos escandalosos” que són especialment notoris a Ciutat Vella, on molts locals treuen taules o bidons al carrer tot i no tenir autorització, i a l’Eixample, que és on hi ha més multiplicació de taules.
El Gremi de Restauració, que defensa la consolidació del gruix de les llicències extraordinàries concedides en pandèmia –totes aquelles que s’ajustin a l’ordenança i les que s’han situat sobre la calçada–, assegura que no avala cap mena de trampa en la col·locació de taules no permeses: “No emparem incompliments, estem molt còmodes amb totes les inspeccions que es facin. Qui no compleixi que s’atengui a les conseqüències”. La queixa de veïns de zones com Enric Granados és que les inspeccions es fan poc sovint. Des de l’Ajuntament asseguren que hi ha sonòmetres mesurant la contaminació acústica i que es fa un seguiment constant per part de Guàrdia Urbana i el servei municipal d’inspecció.
Per un carrer Enric Granados on es pugui viure
Eduard Rodriguez-Villaescusa|30 juny 2021|Línia Eixample
Darrerament ha sorgit una plataforma que, sota l’explícit nom de SOS Enric Granados, intenta reivindicar el dret a fer d’aquest carrer un espai de convivència entre veïns i les activitats molestes que s’hi desenvolupen en planta baixa. Unes plantes baixes que desborden la superfície del local i envaeixen les voreres fins a col·lapsar el pas de vianants. Una ocupació que transforma el carrer en un corredor de variades ofertes gastronòmiques, que són l’origen dels sorolls, les olors, la música i els fums que els veïns han de suportar. Una situació on la pol·lució acústica repercuteix en la salut, el descans nocturn i el rendiment laboral de les persones que durant el dia han de treballar o fins i tot d’aquells que durant la jornada treballen en remot.
En definitiva, unes molèsties que els obliga a marxar o en el millor dels casos a llogar les habitacions dels seus estatges a turistes, que són el col·lectiu amb els horaris nocturns més adaptats a aquells que es practiquen als locals d’oci. En aquest context, algú pot pretendre que la sobreocupació de la via pública no acabi en mobilitzacions veïnals? O és que aquesta saturació de bars i restaurants no repercuteix en una devaluació dels habitatges que estan per sobre de la planta baixa? I si és el cas, seria plausible que els propietaris dels habitatges exigissin al consistori una compensació econòmica que ponderés les seves pèrdues?
«Per assegurar la sostenibilitat dels barris és fonamental el manteniment de la residència. La destrucció d’aquesta funció urbana essencial és arruïnar la ciutat per convertir-la en una fictícia escenografia teatral.» (…) «Algú pot pretendre que la sobreocupació de la via pública no acabi en mobilitzacions?»
Ultra això, és necessari ser conscients de la relació inversament proporcional entre terrasses i veïns. I en aquest sentit, cal tenir present que per assegurar la sostenibilitat dels barris és fonamental el manteniment de la residència. La destrucció d’aquesta funció urbana essencial és arruïnar la ciutat per convertir-la en una fictícia escenografia teatral.
L’especialització d’un carrer o barri com a ubicació per a locals de restauració o d’oci nocturn redueix l’oferta en planta baixa per a altres tipus de comerç menys rendibles. A més, ateses les molèsties generades per les terrasses i a falta de demanda residencial, a poc a poc l’activitat de restauració ocupa les plantes pis de l’edifici on s’ubica per utilitzar-les com a magatzem. A l’altre extrem, fer el possible per mantenir els residents reduint les activitats molestes és garantir la seguretat gràcies a una presència constant, i el que és potser més important, assegurar l’existència del comerç.
L’Ordenança que fixa la taxa per a la utilització privativa de la via pública a la ciutat de Barcelona estableix per al mateix carrer Enric Granados la segona categoria d’un total de cinc. Segons aquesta ordenança, el propietari d’un establiment que pretén gaudir d’una terrassa com a ampliació del seu local ha d’abonar anualment al consistori per una taula amb quatre cadires i 2,25 metres quadrats d’ocupació 3.352 euros (0,838 durant el temps que es preveu de pandèmia). Una quantitat que de ben segur s’amortitza àmpliament només amb les propines.
Paral·lelament, al mateix carrer Enric Granados, actualment hi ha dos establiments que són bars i que pretenen el seu traspàs per uns imports de 130.000 euros i 2.200.000 euros. Les quantitats demanades asseguren la continuïtat de l’activitat i, per tant, el manteniment d’un lloguer relativament baix, 2.400 i 8.300 euros mensuals respectivament, atesa la demanda existent i la moratòria de llicències actual per instal·lar-hi aquest tipus d’activitat.
En aquest marc, cal preguntar-se si la garantia de tenir aquestes terrasses que ocupen gran part de l’espai públic són les causants d’aquests elevats preus exigits pels propietaris privats, els quals ja compten amb una superfície addicional com a part afegida del seu local. D’aquesta manera, es dona la paradoxa de trobar locals d’una superfície reduïda que compten amb molt més espai de venda al carrer que dins de la planta baixa que lloguen.
L’ordenança, que com s’ha dit estableix una taxa anual per l’ocupació de l’espai públic, no fa distincions d’horaris, no diferencia entre dies laborals o festius, o entre temporades d’hivern o d’estiu, permetent el manteniment de les instal·lacions pròpies de les terrasses durant les 24 hores, cada dia de l’any. Així, en el cas de fallida, l’empresari restaurador interpreta que no ha de desallotjar les seves pertinences que ocupen el carrer, com a mínim fins a l’exhauriment del termini contractat. Sembla doncs inevitable la deixadesa que els veïns han de patir per les jardineres de plantes músties abandonades, per l’oblit dels para-sols, pel descuit d’ombrel·les desgastades… Tota una munió d’artefactes dins d’un espai públic que fou modèlic durant una època i que a poc a poc s’està emparentant cada cop més amb els pitjors exemples d’ocupació de la via pública dels pobles costaners de turisme de borratxera.
La nova anormalitat de les terrasses
- Publicat el divendres 11 de juny del 2021 | 12:44
Tornem a parlar de terrasses! L’anunci de la conversió en definitives de les llicències excepcionals atorgades per a noves terrasses com un acord del Govern de la ciutat amb el Gremi de Restauració de Barcelona sense més debat ens sembla del tot inacceptable. A les portes de que els controls sanitaris i la vacunació massiva portin la maleïda pandèmia cap al seu final, la massificació de l’espai públic que comporta aquesta decisió ens sembla d’una temeritat esbalaïdora.
El 21 de maig del 2020, l’Ajuntament de Barcelona va aprovar un decret de flexibilització en la reobertura de les terrasses, on s’ampliaven els espais dedicats a taules a l’espai públic i en alguns casos també el nombre de taules. Això es feia per garantir la rendibilitat dels negocis de restauració i permetre complir les mesures mínimes de seguretat sanitària i de separació de taules. Decret on es remarcava molt explícitament que era una flexibilització provisional i reversible un cop superada la pandèmia.
Poc després, les entitats socials i veïnals vàrem alertar sobre els possibles abusos del sector vers l’ocupació de la via pública amb terrasses amb aquest comunicat.
Un any després, el resultat és inacceptable no tant per la necessitat de facilitar un espai complementari exterior a la restauració en temps de pandèmia, que això ja vàrem dir que ho acceptàvem, sinó pels abusos i excessos del sector. També dèiem fa un any que calia un contundent dispositiu d’inspeccions per evitar justament aquests abusos, però l’Ajuntament no ha fet absolutament res i, fins fa pocs dies, grans incompliments flagrants a Ciutat Vella o Eixample no s’han inspeccionat ni sancionat. I els abusos a la ciutat s’han estès tan ràpid com el rum-rum que l’Ajuntament feia ull clucs als incompliments.
No cal caminar gaire per veure multitud d’exemples:
– Taules, bidons, prestatgeries i altres elements similars a la façana dels edificis, la qual cosa està explícitament prohibida per les lleis d’accessibilitat.
– Paraments que quasi semblen edificacions fixes quan sols estan permesos para-sols o, en algun cas, pantalles laterals, però que en qualsevol cas s’han de poder recollir a la nit.
– Invasió de taules a la vorera duplicant o triplicant les legalment concedides, tot i les ampliacions. I en la majoria de casos sense garantir les distàncies de seguretat. O sigui, s’ha acordat ampliar l’espai per poder separar taules i el que ha passat és que simplement hi han col·locat el
doble de taules i sense distàncies.
– Ús inadequat dels nous espais senyalitzats als vials: en molts casos, aquests han quedat sense cap ús per manca de clients mentre que les voreres estaven plenes de taules. És evident que si es donen aquests espais justament per facilitar la distància física, primer cal emplenar les
taules dels vials i, en tot cas si es té permís, després utilitzar les de les voreres.
El desgavell actual és monumental i les males sensacions s’han complert al 500%. En cap cas ni estem en contra de les terrasses en general, ni de les ampliacions rescatant espai als vials, però exigim que ja en camí de superar la pandèmia, tornem a parlar de racionalitzar les terrasses a Barcelona. L’anunci que les mesures extraordinàries quedin per sempre és intolerable. La recuperació d’espais vials ha de servir per alliberar espais de les voreres pels vianants, no per duplicar l’espai de negoci dels restauradors. Cal recordar que Barcelona està aproximadament a la meitat (7 m2) dels espais verds que recomana l’OMS per càpita (12 m2) i a anys llum del que recomana Greenpeace (50 m2). També se situa a gran distància de Madrid (21 m2). No pot ser més obvi que cal gestionar amb cura el poc que hi ha.
Sorprèn la constatació que en els darrers anys es pretén presentar el Gremi de Restauració com a l’únic interlocutor de l’Ajuntament en matèria de terrasses, tractant aquesta activitat com una qüestió exclusivament econòmica o empresarial i ignorant l’existència de qualsevol altre efecte com els de caràcter urbanístic, ambiental, paisatgístic, de convivència o de compatibilitat amb la resta d’usos a l’espai públic. Exigim al govern municipal que rectifiqui aquesta imatge simplificadora d’un fenomen de caràcter complex i generador de múltiples efectes derivats.
Demanem a l’Ajuntament:
– L’inici urgent d’un procés exhaustiu d’inspeccions administratives que permeti reconduir l’enorme desgavell actual i ajustar els espais de terrasses a la normativa vigent, assumint el compromís de revisió dels criteris actuals emprats per la inspecció municipal perquè siguin més eficients i
immediats. És important la creació d’un Registre transparent i accessible del nombre de taules de què disposa cada establiment.
– El reconeixement del veïnat de Barcelona com a interlocutor del govern municipal i del conjunt dels grups municipals pel que fa a la gestió de l’espai públic dedicat a terrasses, posant en marxa una taula àmplia amb la participació de les entitats veïnals per gestionar
tots aquests canvis.
– Aquesta necessitat d’interlocució a nivell municipal ha de comprendre el debat i la gestió, almenys, dels aspectes següents que considerem bàsics pel seu impacte sobre el veïnat i la salut ambiental:
1- Reconduir o anul·lar l’anunci de la conversió en definitives de les llicències excepcionals atorgades per a noves terrasses o ampliacions en calçada a causa de la pandèmia.
2- L’homologació dels dissenys definitius dels nous prototips de terrasses destinats a substituir els espais provisionals actuals delimitats per blocs New Jersey.
3- La racionalització dels espais dedicats a terrasses complint en tots els casos amb les lleis aprovades d’accessibilitat, d’obligat compliment.
4- L’aprovació de criteris de decreixement molts clars en aquells espais avui massificats que incideixen en barris i carrers de Ciutat Vella, l’Eixample, Sants-Montjuic, Poblenou, etcètera.
5- Recuperar i actualitzar l’aplicació de taxes sobre terrasses suspeses arran de la pandèmia. Les terrasses són un negoci per als bars i sobretot per als propietaris dels locals, que venen no tant sols l’ús de l’espai del bar sinó també el dret d’ús de l’espai públic (sovint molt més
gran que el propi bar).
– De manera especial, reclamem a l’equip municipal que reconegui els efectes que les terrasses tenen sobre la contaminació acústica, sobretot en horaris nocturns, assumint el compromís d’evitar nivells de soroll considerats nocius per a la salut de les persones. Cal la reducció dels
horaris de tancament nocturn, ben especialment en les àrees densament poblades i on es registra una forta afectació sobre la població resident.
Volem, en definitiva, que el gaudi de les terrasses sigui segur i sobretot compatible amb una nova vida ciutadana que recuperi l’espai públic!
Entitats firmants:
FAVB, SOS Enric Granados, Carrers per Tothom, AVV Sagrada Família, Fem Rambla, Alerta Poble Sec, AVV Clot-Camp de l’Arpa, AVV d’Horta, Xarxa Veïnal del Raval, Ciutat Vella no Està en Venda, AVV Gòtic, AVV Sant Andreu de Palomar, Catalunya Camina, ACIC, ABDT
Barcelona, 11 de juny de 2021
SOS ENRIC GRANADOS 