El districte

Per un carrer Enric Granados on es pugui viure

Posted on Updated on

Eduard Rodriguez-Villaescusa|30 juny 2021|Línia Eixample

Darrerament ha sorgit una plataforma que, sota l’explícit nom de SOS Enric Granados, intenta reivindicar el dret a fer d’aquest carrer un espai de convivència entre veïns i les activitats molestes que s’hi desenvolupen en planta baixa. Unes plantes baixes que desborden la superfície del local i envaeixen les voreres fins a col·lapsar el pas de vianants. Una ocupació que transforma el carrer en un corredor de variades ofertes gastronòmiques, que són l’origen dels sorolls, les olors, la música i els fums que els veïns han de suportar. Una situació on la pol·lució acústica repercuteix en la salut, el descans nocturn i el rendiment laboral de les persones que durant el dia han de treballar o fins i tot d’aquells que durant la jornada treballen en remot.

En definitiva, unes molèsties que els obliga a marxar o en el millor dels casos a llogar les habitacions dels seus estatges a turistes, que són el col·lectiu amb els horaris nocturns més adaptats a aquells que es practiquen als locals d’oci. En aquest context, algú pot pretendre que la sobreocupació de la via pública no acabi en mobilitzacions veïnals? O és que aquesta saturació de bars i restaurants no repercuteix en una devaluació dels habitatges que estan per sobre de la planta baixa? I si és el cas, seria plausible que els propietaris dels habitatges exigissin al consistori una compensació econòmica que ponderés les seves pèrdues?

«Per assegurar la sostenibilitat dels barris és fonamental el manteniment de la residència. La destrucció d’aquesta funció urbana essencial és arruïnar la ciutat per convertir-la en una fictícia escenografia teatral.» (…) «Algú pot pretendre que la sobreocupació de la via pública no acabi en mobilitzacions?»

Ultra això, és necessari ser conscients de la relació inversament proporcional entre terrasses i veïns. I en aquest sentit, cal tenir present que per assegurar la sostenibilitat dels barris és fonamental el manteniment de la residència. La destrucció d’aquesta funció urbana essencial és arruïnar la ciutat per convertir-la en una fictícia escenografia teatral.

L’especialització d’un carrer o barri com a ubicació per a locals de restauració o d’oci nocturn redueix l’oferta en planta baixa per a altres tipus de comerç menys rendibles. A més, ateses les molèsties generades per les terrasses i a falta de demanda residencial, a poc a poc l’activitat de restauració ocupa les plantes pis de l’edifici on s’ubica per utilitzar-les com a magatzem. A l’altre extrem, fer el possible per mantenir els residents reduint les activitats molestes és garantir la seguretat gràcies a una presència constant, i el que és potser més important, assegurar l’existència del comerç.

L’Ordenança que fixa la taxa per a la utilització privativa de la via pública a la ciutat de Barcelona estableix per al mateix carrer Enric Granados la segona categoria d’un total de cinc. Segons aquesta ordenança, el propietari d’un establiment que pretén gaudir d’una terrassa com a ampliació del seu local ha d’abonar anualment al consistori per una taula amb quatre cadires i 2,25 metres quadrats d’ocupació 3.352 euros (0,838 durant el temps que es preveu de pandèmia). Una quantitat que de ben segur s’amortitza àmpliament només amb les propines.

Paral·lelament, al mateix carrer Enric Granados, actualment hi ha dos establiments que són bars i que pretenen el seu traspàs per uns imports de 130.000 euros i 2.200.000 euros. Les quantitats demanades asseguren la continuïtat de l’activitat i, per tant, el manteniment d’un lloguer relativament baix, 2.400 i 8.300 euros mensuals respectivament, atesa la demanda existent i la moratòria de llicències actual per instal·lar-hi aquest tipus d’activitat.

En aquest marc, cal preguntar-se si la garantia de tenir aquestes terrasses que ocupen gran part de l’espai públic són les causants d’aquests elevats preus exigits pels propietaris privats, els quals ja compten amb una superfície addicional com a part afegida del seu local. D’aquesta manera, es dona la paradoxa de trobar locals d’una superfície reduïda que compten amb molt més espai de venda al carrer que dins de la planta baixa que lloguen.

L’ordenança, que com s’ha dit estableix una taxa anual per l’ocupació de l’espai públic, no fa distincions d’horaris, no diferencia entre dies laborals o festius, o entre temporades d’hivern o d’estiu, permetent el manteniment de les instal·lacions pròpies de les terrasses durant les 24 hores, cada dia de l’any. Així, en el cas de fallida, l’empresari restaurador interpreta que no ha de desallotjar les seves pertinences que ocupen el carrer, com a mínim fins a l’exhauriment del termini contractat. Sembla doncs inevitable la deixadesa que els veïns han de patir per les jardineres de plantes músties abandonades, per l’oblit dels para-sols, pel descuit d’ombrel·les desgastades… Tota una munió d’artefactes dins d’un espai públic que fou modèlic durant una època i que a poc a poc s’està emparentant cada cop més amb els pitjors exemples d’ocupació de la via pública dels pobles costaners de turisme de borratxera.

Suspensió temporal de llicències al tram Consell de Cent/plaça del Doctor Letamendi del carrer Enric Granados

Posted on Updated on

La comissió de govern de l’Ajuntament de Barcelona ha decretat una suspensió de llicències i permisos d’obres per un any als carrers i places de la futura superilla de l’Eixample.

La suspensió inclou el tram Consell de Cent/plaça del Doctor Letamendi del carrer Enric Granados

Amb l’objectiu de preservar l’equilibri comercial de la zona i evitar com a efecte secundari la gentrificació, s’impedirà en els trams afectats la nova implantació de locals d’oci musical, restauració i comerç alimentari.

L’ajuntament ha anunciat que es vol evitar la saturació de determinats tipus de negocis, essencialment de restauració i alimentaris, que poden veure’s atrets per la nova aposta urbanística.

En concret, es blinda perquè no es converteixi en un cas tipus Enric Granados, en paraules de la regidora d’Ecologia i Urbanisme, Janet Sanz.

Considerem que aquesta mesura era urgent i necessària, però cal exigir que la moratòria s’estengui a TOT EL CARRER ENRIC GRANADOS.

Cal aconseguir que la suspensió de llicències abasti també la resta de carrer, que es troba en una situació de fragilitat igual o pitjor que els trams ara suspesos.

Comença l’operació municipal “terrasses sense fronteres” (I) (eliminació del mobiliari urbà davant Enric Granados 52)

Posted on

Fa una estona l’ajuntament de Barcelona acaba de treure el banc de la vorera de davant d’Enric Granados 52.

Després de la rehabilitació integral de l’edifici per una promotora immobiliària, en el local de la planta baixa obrirà una nova hamburgueseria que podrà gaudir de tot l’espai del carrer per a la instal·lació d’una formidable terrassa.

 

 

I per què no un tartan d’ús públic a la Model?

Posted on Updated on

Una pista que envolta l'escenari del KulturStadion davant la Porta de Brandenburg a Berlín,

«Surts de casa i ja estàs corrent. La cosa es complica si vius a l’Eixample de Barcelona. Si vius a l’Eixample ets lluny de l’oxigen, del mar, de Montjuïc, de Collserola, de les escasses catifes verdes.»

 

Sergio Heredia (Periodista) / La Vanguardia 13/12/2017

Des de fa cinc anys, la meva vida atlètica és incòmoda.

M’explico: fa cinc anys ens en vam anar a viure a l’Eixample. 

Cal anar a pams. Córrer està bé. És democràtic. És individualista, qualitat que em distingeix, lamentablement. I sobretot, és econòmic. En diners i en temps. Surts de casa i ja estàs corrent.

La cosa es complica si vius a l’Eixample de Barcelona. 

A grans trets, estàs lluny de l’oxigen. Del mar. De Montjuïc. De Collserola. De les catifes verdes, que a més escassegen. El consistori penja l’etiqueta de catifa verda als trams de gespa del Trambaix. Tan sols conec una persona capaç de córrer
per allí. No soc jo.

El problema va més enllà. No només anem justos d’espais. A sobre, cal pagar per utilitzarlos.

No passa a tot arreu. M’explicaré. Quan em faig una maleta, el primer que hi entren són les sabatilles de córrer i el cronòmetre. En arribar a l’hotel demano un plànol. L’escruto amb intenció: camino buscant espais verds. I pistes d’atletisme.

A les grans ciutats hi ha pistes de tartan. N’hi ha a palades. I són d’ús obert. He corregut en pistes d’atletisme a Berlín, París, Londres, Nova York  o Chicago. Fins i tot a Madrid, a l’àrea de Vallehermoso, aquell espai discutit que avui pot carregar-se a Esperanza Aguirre.

Entres allí i comparteixes l’espai amb parelles que caminen de la mà. Amb avis que troten pels carrers exteriors. Amb nens que descobreixen aquesta disciplina, el tartan.

L’altre diumenge, Toni Muñoz i els formidables companys d’Infografia em descobrien les possibilitats que s’obriran quan s’alliberi l’espai de la Model.

Succeirà al gener. Al cor de l’Eixample podrien florir 14.000 m2 de parc. Una escola d’educació infantil i primària. Un jardí d’infants. Una residència per a la gent gran i una altra per a estudiants. Un poliesportiu.

La construcció del poliesportiu m’enutja. Al cap i a la fi, per jugar a futbol sala o a bàsquet necessitaries un horari i un grapat d’aliats.

Em dic: i per què no hi munten un tartan d’ús públic?

Quants ancians que avui es queden a casa, superats pel cartó pedra que els envolta, agafarien els carrers exteriors de la pista per fer-se llargs passejos? No hi hauria nens a propant-se a l’esport? Que potser no hi hauria runners ocupant l’espai, amb les seves sabatilles i el seu cronòmetre?

És un pensament individualista.

Però la nostra factura sanitària es reduiria, donin-ho per fet.

Sergio Heredia

Un cas més d’especulació immobiliària (carrer París 192)

Posted on

 

[Font: SOS Barcelona]

Això és al carrer Paris 192, una de les portes d’un edifici que fa anys està buit (només hi ha un pis ocupat). Dins hi ha una persona vigilant. Quins plans tenen per aquest edifici? Com és que resulta més econòmic posar algú a vigilar ad infinitum i no fer res amb els habitatges? Suposem que hotel no serà perquè és impossible que tinguin llicència. Llavors que fan? Realment val més mantenir-lo buit durant tant de temps? Per què? Prou especulació ja!

L’Ajuntament estudiarà ubicar nous equipaments i habitatges públics a deu solars de l’Eixample

Posted on

Tres illes afectades situades a l’entorn:

1. Aribau–Còrsega–Enric Granados–Rosselló. Hi ha una peça d’equipament en l’interior d’illa connectada directament amb la placeta de Joan Brossa. En aquest emplaçament s’hi preveuen usos docents.

2. Aribau–Rosselló–Enric Granados–Provença. Hi ha una gran peça amb destí d’equipament just al costat de l’Institut Poeta Maragall situada a la cantonada entre els carrers d’Enric Granados i Provença. Aquests sòls podrien servir per a ubicar-hi usos docents.

3 Rambla–Rosselló–Balmes–Còrsega. Hi ha una peça qualificada d’equipament just al costat de l’Institut de Formació Contínua de la Universitat Pompeu Fabra, situada a la cantonada entre els carrers de Balmes i Rosselló.

(Text de la nota de premsa de l’ajuntament)

El Govern municipal suspèn l’atorgament de llicències a un conjunt de sòls distribuïts en els sis barris del districte que actualment són de titularitat privada per avaluar-ne la compra i futur ús com a equipament públic

L’objectiu és atendre les necessitats d’equipaments de proximitat, centres educatius i habitatge dotacional de l’Eixample, el districte amb més habitants –el 16,4% del total– i un teixit històric consolidat que dificulta trobar nous espais per a ús públic

L’Ajuntament de Barcelona estudiarà dotar d’ús públic un conjunt de deu solars del districte de l’Eixample qualificats d’equipament i que són de titularitat privada. El primer pas ha tingut lloc a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat d’aquest dimecres, on s’ha aprovat una suspensió de llicències i de tramitació de planejament per a aquests sòls, distribuïts en els sis barris del districte, que permetrà avaluar-ne la compra i futur ús com a equipament públic. El tràmit ha vist llum verda amb els vots favorables del Govern municipal –BComú i PSC–, ERC i la CUP Capgirem.

L’objectiu és donar resposta a les necessitats de proximitat, escoles i habitatge dotacional de l’Eixample, el territori amb més habitants de la ciutat –el 16,4%– i que compta amb una densitat més alta a la mitjana. A més, concentra una gran activitat econòmica i una mixtura d’usos que conviuen estretament en un teixit històric, compacte i molt consolidat que dificulta trobar nous espais per a ús públic per garantir una oferta d’equipaments públics de proximitat i d’habitatge indispensables per una adequada qualitat de vida del veïnat.

L’Eixample té una mitjana de 2,09 metres quadrats d’equipament per habitant, la més baixa de Barcelona i molt per sota de la mitjana –6,75–. L’oferta pública de places escolars no pot donar cobertura a la demanda que cal atendre, i l’última Modificació del pla general metropolità que el Govern municipal ha tirat endavant per habilitar sòl amb destí a habitatge dotacional ha posat de manifest que no s’ha pogut trobar cap emplaçament a l’Eixample. També cal tenir en compte que el districte té un percentatge d’habitatge públic inferior a la mitjana de ciutat, fet que dificulta atendre les necessitats de col·lectius específics com els joves o la gent gran.

Un cop analitzada la situació, el Govern municipal ha dut a terme una cerca activa de sòls amb destí d’equipament per donar resposta a aquestes necessitats. S’han identificat deu solars de titularitat privada i qualificats d’equipament en què s’ha suspès durant un any l’atorgament de llicències i comunicats d’obres i la tramitació de planejament per poder estudiar quins d’ells poden acollir els equipaments i habitatges públics que fan falta al districte. D’una banda, s’han seleccionat peces amb una entitat suficient com per assolir aquest destí per si mateixes, i, de l’altra, peces més petites que poden complementar equipaments públics actuals.

En declaracions als mitjans, la tinenta d’alcaldia d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz, ha explicat que la iniciativa és “un exemple de l’urbanisme social al servei de les necessitats dels barris, els districtes i la seva gent per prioritzar equipaments públics i habitatge per als veïns que més ho necessiten”.

Al seu torn, la regidora de l’Eixample, Montserrat Ballarín, ha afirmat que l’Eixample està “en una situació de gairebé emergència pel que fa a equipaments públics”, i al districte hi ha “unes reivindicacions molt justificades en matèria d’educació i habitatge” que fan necessari buscar nous solars per dotar-los d’ús públic.

Deu solars en sis barris

La relació de peces concretes que s’han inclòs finalment són les següents, distribuïdes entre els sis barris que conformen el districte:

El Fort Pienc

En l’illa delimitada pels carrers Marina–Diputació–Sardenya–Consell de Cent (1) està previst construir-hi el nou Institut Angeleta Ferrer. Per això, es proposa destinar aquesta peça a ús docent públic.

La Sagrada Família

L’illa Mallorca–Lepant–València–Marina (2) conté una peça de grans dimensions que podria acollir un equipament amb necessitats importants de sòl o un conjunt d’equipaments que donessin resposta a les necessitats del propi barri o del districte.

En l’illa Mallorca–Nàpols–Provença–Sicilia (3) hi ha actualment l’escola bressol municipal La Fassina, situada en la planta baixa d’un edifici d’habitatges que dóna front al carrer de Provença i té el patí en l’interior d’illa. A part d’aquest equipament, hi ha tres peces amb destí d’equipament de titularitat privada. A la primera es preveu destinar a usos socials. La segona és una peça gran d’equipament, ja construïda però en desús, a la cantonada entre els carrers de Provença i Nàpols. La tercera, encara més gran, inclou la Fàbrica Myrurgia, un edifici catalogat amb un nivell B de protecció.

La Dreta de l’Eixample

En l’illa delimitada pels carrers Sant Joan–Rosselló–Roger de Flor–Provença (4) s’està estudiant la possibilitat d’ubicar-hi usos docents.

I en l’illa Rambla–Rosselló–Balmes–Còrsega (5) hi ha una peça qualificada d’equipament just al costat de l’Institut de Formació Contínua de la Universitat Pompeu Fabra, situada a la cantonada entre els carrers de Balmes i Rosselló.

L’Antiga Esquerra de l’Eixample

A Aribau–Còrsega–Enric Granados–Rosselló (6) hi ha una peça d’equipament en l’interior d’illa connectada directament amb la placeta de Joan Brossa. En aquest emplaçament s’hi preveuen usos docents.

En l’illa Aribau–Rosselló–Enric Granados–Provença (7) hi ha una gran peça amb destí d’equipament just al costat de l’Institut Poeta Maragall situada a la cantonada entre els carrers d’Enric Granados i Provença. Aquests sòls podrien servir per a ubicar-hi usos docents.

La Nova Esquerra de l’Eixample

En l’illa que conformen els carrers de Mallorca–Comte d’Urgell–València–Comte Borrell (8) hi ha una peça amb destí d’equipament just al costat de l’Escola Auró, situada al carrer Mallorca 104-110. El sòl podria destinar-se a usos docents.

Sant Antoni

En l’illa Calàbria–Manso–Viladomat–Parlament (9) hi ha una gran peça d’equipament que dóna a l’interior d’illa, just a continuació dels edificis d’habitatge que donen front al carrer del Parlament. En aquest interior d’illa, actualment hi ha l’escola bressol municipal Tres Tombs.

I en l’illa delimitada pels carrers Paral·lel–Marqués del Campo Sagrado–Comte Borrell (10) hi ha una peça d’equipament actualment sense edificar. S’hi estudiarà possibles usos d’habitatge dotacional i equipament cultural.

Un acord històric (3). Com afectarà el PEUAT al carrer d’Enric Granados i l’Antiga Esquerra de l’Eixample ?

Posted on Updated on

peuat-zones-1024x637  En el requadre i en vermell, el carrer d'Enric Granados i el barri de l'Antiga Esquerra de 
  l'Eixample se situen a la Zona 1 del PEUAT.

El carrer d’Enric Granados i el conjunt del barri de l’Antiga Esquerra de l’Eixample han estat inclosos a la Zona 1 del PEUAT, considerada de «decreixement natural», perquè cap plaça que es tanqui serà reemplaçada.

Quins barris han estat inclosos a la zona 1 del PEUAT?

  • La Zona 1, o àmbit central, agrupa la meitat de l’oferta de llits de la ciutat i comprèn Ciutat Vella, la Vila de Gràcia, el Poble-sec, Sant Antoni, Hostafrancs, la Vila Olímpica i el Poblenou.
  • No obstant, cal matisar que la Zona 1 no abasta la totalitat del districte de l’Eixample.
  • Les àrees efectivament incloses són l’Antiga Esquerra de l’Eixample, la Dreta de l’Eixample i el barri de Sant Antoni.

A la Zona 1 no s’hi admetrà:

  •  La implantació de cap nou tipus d’allotjament turístic.
  • Tampoc l’ampliació de places dels establiments existents.

Com s’aconseguirà el decreixement?

  • Quan cessi una activitat d’allotjament, no se’n permetrà l’obertura de cap altra.

¿És factible que es produeixi un decreixement?

  • Sembla remot que cap operador abandoni, ara per ara, el lucratiu negoci turístic en aquests indrets. Com a màxim, optaria per vendre la seva llicència a un tercer, subrogant-se un nou operador. Especialment, després que s’hagi afegit al PEUAT la modificació sol·licitada pels hotelers que els permet efectuar renovacions i obres, fora que l’immoble hagi de ser totalment derruït.

Un acord històric (1). No hi haurà llicències per a nous hotels i apartaments turístics ni al carrer d’Enric Granados ni al barri de l’Antiga Esquerra de l’Eixample

Posted on Updated on

EN DEFENSA D’UN CARRER VEÏNAL. El carrer d’Enric Granados i el conjunt del barri de l’Antiga Esquerra de l’Eixample, declarats zona de decreixement d’allotjaments turístics per l’ajuntament

h-10        Imatge d'un dels hotels oberts recentment al carrer (Enric Granados, 62-64)

Imatges de la Barcelona “cutre”: mobiliari de terrasses deixat a l’espai públic (Rambla de Catalunya 100)

Posted on Updated on

20170115_rambla-cat220170115_rambla-cat1L'Ordenaça de Terrasses de Barcelona estableix que "Totes les taules i cadires s’han de 
retirar diàriament de l’espai d’ús públic a partir de l’hora de tancament de l’establiment".
 
(Terrassa de "La Bodegueta", a l'alçada de la Rambla de Catalunya, 100, quan l'establiment 
està tancat)

	

Imatges de la Barcelona “cutre”: vandalisme de cap setmana (París, 175).

Posted on Updated on

20161210_101335"Perfomance" al carrer. El vandalisme nocturn és un fet força habitual en el nostre entorn, 
sobretot les nits de cap de setmana. 

Al matí següent podem contemplar les restes de la batalla, com ara aquest test trencat situat 
enmig de la vorera. La permissivitat municipal amb la instal·lació de jardineres i testos a la 
via pública fa la resta. Però això també estimula les mostres de creativitat cultural, 
injustament poc valorades per la ciutadania. Proposem que el test trencat s'hi quedi a la 
vorera de manera permanent per al gaudi visual dels vianants d'aquesta original "performance" 
al carrer.