Història del carrer
L’herència cultural de la maçoneria, detectada en el disseny del pla urbanístic de l’Eixample d’Ildefons Cerdà
El prestigiós historiador F. Xavier Hernàndez Cardona (Barcelona, 1954) ha investigat l’herència cultural de la francmaçoneria en el disseny urbanístic de l’Eixample de Barcelona que va projectar Ildefons Cerdà.
Sabíeu, per exemple, que els 133 metres de costat de les illes de l’Eixample serien escollits en reconeixement al salm 133 del Càntic gradual de David, salm utilitzat en la iniciació dels aprenents maçons?
Podeu trobar més informació al següent article del periodista cultural Lluís Bonada publicat al setmanari “El Temps”.
Cliqueu en el següent enllaç: L’herència cultural de la maçoneria, detectada en el disseny del pla de l’Eixample barceloní | El Temps
Imatge de l’urbanista lldefons Cerdà, dibuixat amb el mandil i sota la inscripció a “l’avantguarda de la maçoneria”, recollit a l’assaig de F. Xavier Hernández.
La Casa Llorens (Enric Granados 119) escenari de l’adaptació de TV “Habitaciones Cerradas/Habitacions Tancades”
Imatge de la minisèrie "Habitaciones Cerradas"(La1) rodada en un pis del carrer Enric Granados.
La Casa Enric Llorens de Grau, situada al carrer Enric Granados, 119, ha estat un dels escenaris escollits per al rodatge de la minisèrie coproduïda per TVE, Diagonal TV i TVC, “Habitaciones Cerradas/Habitacions Tancades”, basada en la novel·la homònima de Care Santos.
Tot i que rodada majoritàriament en un casalot modernista situat a Vilafranca del Penedès, una part d’aquesta història d’intriga transcorre a la casa Llorens, que representa ser un pis situat a la Rambla de Catalunya, propietat del pintor i avi de la protagonista [Álex García (Amadeu Lax)], on hi viu actualment la seva néta [Bea Segura (Violeta Lax)] des de la seva tornada dels EEUU, i que durant un temps va ser ocupat per l’amistançada de l’avi [Laia Costa (Montserrat Espelleta)].
Algunes de les escenes permeten contemplar la planta principal d'aquest esplèndid edifici així com la porteria i la seva escala d'accés.
El repartiment de la sèrie el composen Adriana Ugarte (Teresa Brusés), Álex García (Amadeu Lax), Bea Segura (Violeta), Ramon Madaula (Modesto Lax), Jan Cornet (Octavi), Francesc Orella (Rodolf Lax), Diana Gómez (Conxa), Toni Sevilla (Soler), Laia Costa (Montserrat Espelleta), Raúl Peña (Joan Lax), Marc Cartes (Ricard Selvas), Rosa Boladeras (Rosa) i Míriam Iscla (Antònia).
Podeu accedir al visionat complert de la pel·lícula en el següent link de RTVE:
La Casa Enric Llorens va ser projectada pel mestre d’obres català d’origen extremeny José Pérez Terraza (1852-1907). Va ser construïda entre el 1904 i el 1907 i va obtenir una menció honorífica en el concurs anual d’edificis artístics de l’ajuntament de Barcelona de l’any 1907. Pérez Terraza no va poder rebre el guardó ja que havia mort pocs mesos abans. La placa que acredita la concessió del premi es pot veure al costat de la porta d’accés a la finca. Les cases dels xamfrans situats a la dreta i l’esquerra de la casa Llorens són obra també de Pérez Terraza.
Imatge exterior de la façana. Actualment, l'edifici es troba en venda i pràcticament buit; únicament queden dos habitatges llogats. Possiblement es convertirà aviat en un hotel ...
De quan el carrer d’Enric Granados s’anomenava de la Universitat: record de dos locals desapareguts
SALÓN CUPIDO (1911-1914)
[situat al carrer Universitat (Enric Granados) 145]
Inaugurat cap a finals de 1911 a la cantonada del carrer Universitat (actual Enric Granados) amb el de la Indústria (nom que tenia aleshores a l’Esquerra de l’Eixample l’actual carrer Paris), el Gran Salón Cupido estigué actiu fins ben entrat l’any 1914. El local, del qual se’n tenen poques dades, era gestionat per la mateixa empresa propietària del cinema Lesseps i va presentar sessions de cinematògraf, però també alguns espectacles de varietats i atraccions. En el seu últim any d’existència es va dedicar també a les representacions teatrals d’òperes i sarsueles.
*1914.- Representacions de Maria Rosa d’Àngel Guimerà al Salón Cupido. (Font: Hemeroteca de La Vanguardia. Edició del dia 21 de març de 1914.)
CINE LETAMENDI (1908-1912)
[situat a la plaça Letamendi]
El primer dia d’octubre de 1908 es va inaugurar la sala de projeccions cinematogràfiques Letamendi. Tenia l’entrada per la plaça del mateix nom i s’estenia sobre un solar de l’illa delimitada pels carrers Aragó, Aribau, València i Universitat (actual Enric Granados).
*1909.- Vista de la rasa del ferrocarril del carrer Aragó al seu pas per la plaça Letamendi. Les fletxes vermelles assenyalen l’entrada del cinema.
El Cine Letamendi va funcionar inicialment només de dijous a diumenge, fins que a partir de l’abril de 1909 va passar a programar pel·lícules diàriament. La projecció de films no era l’única oferta del local. També s’hi presentaven varietats o atraccions -com en deien els anuncis que es publicaven a les cartelleres dels periòdics de l’època-. Alguns dels protagonistes d’aquestes varietats foren el còmic Pepe Marquès, les ballarines conegudes com Las Bilbaínas i la parella formada per Monsieur Robert i Miss Olga, duetistes i transformistes, que triomfaren amb l’espectacle de la nina elèctrica.
L’empresari del local fou Joan Torras fins al 1911. Després el cinema funcionà uns mesos més. Joan Munsó Cabús calcula el seu tancament cap al 1912 sense precisar-ne la data. [1]
*1909.- Programació del dia de Reis d’aquell any publicada a La Vanguardia.
[1].- Munsó Cabús, Joan. Els cinemes de Barcelona. Edicions Proa. 1995
SOS ENRIC GRANADOS 