La ciutat

Terrasses, un desgavell

Posted on

La Modificació de l’Ordenança de terrasses consolida la massificació actual de terrasses a l’espai públic

FAVB 29 de novembre del 2021

La Modificació de l’Ordenança de terrasses pretén regularitzar unes mesures extraordinàries quan moltes ciutats de l’Estat i del món -París, Madrid, València…- reconeixen que la situació excepcional motivada per la pandèmia toca al seu final i arbitren la tornada a una situació prèvia quant a l’ocupació i els usos de l’espai públic. Per això fem sonar l’alarma pel que considerem un text molt perillós, aprovat inicialment, que obre la porta a una gran proliferació de terrasses, quan ja suportem una de les taxes més altes de taules per habitant de l’Estat. Tal com està plantejat, sense limitacions, no es pot aprovar.

Diem sí a la ubicació en calçada, amb limitacions per tram de carrer i en segons quins carrers. Diem no a les terrasses en calçada en xamfrà, passeigs, rambles i places. I per descomptat, no en espais ja saturats. Diem sí quan alliberin vorera, estudiant abans els impactes acústics i sobre la salut; però no a la combinació de vorera i calçada. Diem no a una dimensió de la terrassa superior al 50% de l’aforament interior. Diem no a la concessió de llicència en calçada a restauradors amb infraccions greus en els sis mesos anteriors a l’aprovació de la nova regulació.

Incompliments generalitzats

Vivim un desgavell, amb incompliments generalitzats i manca de solucions efectives, que vulnera els drets fonamentals, al descans, a la intimitat, a la igualtat de les persones amb discapacitats visuals o amb problemes de mobilitat. La proposta de modificació l’agreujarà.

El procediment de la modificació, sense l’impuls de la Comissió Tècnica de Terrasses ni la comunicació als interessats del període de consulta pública, no és vàlid. La modificació estreny la participació pública i els possibles acords en un marc de debat més ampli.

Trobem a faltar dos informes importants. Un de l’Agència de Salut Pública relatiu als impactes sobre la salut i un altre que analitzi l’impacte sobre l’espai públic i la incidència econòmica a la ciutat. Demanem un debat aprofundit sobre els usos de l’espai públic i fer una nova Ordenança de Terrasses. Volem una ciutat equilibrada, que garanteixi el dret a la salut!

Retiren les terrasses il·legals de punts calents de Barcelona com els carrers Blai i Enric Granados

Posted on Updated on

Al carrer Enric Granados, una de les vies més saturades de terrasses de la ciutat, hi ha 114 locals amb llicència per plantar taules i cadires al carrer, que sumen un total ni més ni menys de 418 taules i 1.654 cadires.

El moviment veïnal pressiona perquè l’Ajuntament acoti la consolidació de les taules i cadires guanyades en pandèmia

El moment de la retirada, divendres, d’una de les terrasses irregulars d’Enric Granados (Empanar, Enric Granados, 149). Imatge: SOS ENRIC GRANADOS

Maria Ortega

Diari ARA 9/11/2021

Bars que treuen més taules al carrer de les que tenen autoritzades o que en col·loquen d’adossades a la façana, cosa que dificulta molt els desplaçaments de les persones amb problemes de mobilitat. O alguns que directament paren la terrassa sense tenir cap tipus d’autorització per fer-ho. Són alguns dels incompliments de l’ordenança de terrasses que es repeteixen en molts punts de Barcelona. Al carrer Enric Granados, una de les vies més saturades de terrasses de la ciutat, hi ha 114 locals amb llicència per plantar taules i cadires al carrer, que sumen un total ni més ni menys de 418 taules i 1.654 cadires. Però una passejada qualsevol vespre per aquesta via de l’Eixample permet comprovar que la xifra real és força més alta, com no es cansen de repetir els veïns de la plataforma SOS Enric Granados, que lamenten que s’hagi permès posar taules extraordinàries en un carrer tan pressionat.

L’Ajuntament, que assegura haver-hi intensificat les inspeccions, ha comprovat que hi ha tres locals que col·loquen la terrassa sense permís de forma sistemàtica al carrer i, després d’un procediment administratiu que és lent i d’haver enviat els pertinents avisos, està procedint aquests dies a emportar-se les terrasses infractores. Divendres ja es va endur taules i cadires del restaurant Empanar, a la part alta del carrer, tot i que no va poder actuar igual amb les del local veí -i igualment, infractor-, el Green&Berry, perquè en el moment de la inspecció no estaven instal·lades. Aquest mateix dimarts se n’han retirat tres de les quatre que consta que funcionen sense permís en un altre dels punts calents de les terrasses: el carrer Blai, al Poble-sec. La quarta no era a lloc. La furgoneta municipal ha marxat amb taules, cadires, para-sols i estufes.

En el cas de Blai es tracta, segons detalla el regidor de Sants-Montjuïc, Marc Serra, de locals a qui s’havia denegat la petició de terrassa extraordinària perquè tenien deutes amb l’Ajuntament. A principis d’octubre, després d’una inspecció, se’ls va notificar que havien de retirar les terrasses il·legals en un termini de deu dies i que, si no ho feien, ho faria el consistori i els traslladaria el cost de l’operació, que és el que ha passat avui. L’Ajuntament té 15 expedients més en curs a Blai contra altres locals per incompliments menors.

“Barcelona ja ha sigut generosa”

El regidor de l’Eixample, Pau González, explica que a Enric Granados hi tenen oberts set expedients de retirada immediata: tres per als locals sense permís i quatre més per endur-se els excedents de taules de locals que superen de forma molt notòria les que tenen autoritzades, com passa a tants punts de la ciutat, tot i que, segons recorda González, “Barcelona ja ha sigut molt generosa” amb la restauració a l’hora de cedir espai públic en un moment complicat.

La retirada d’aquestes terrasses és, però, “només un primer pas” a ulls de Jordi Badia, de la plataforma SOS Enric Granados, que aquest dimarts s’ha sumat a la roda de premsa de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) per anunciar les al·legacions que han presentat a la modificació de l’ordenança de terrasses que ultima l’Ajuntament i que ha de permetre consolidar moltes de les taules i cadires que els locals han guanyat en pandèmia: s’han instal·lat més de 10.000 taules extres entre calçades i voreres.

Els veïns demanen que s’acoti aquest possible creixement i que es garanteixi, per exemple, que un mateix local no combina vorera i calçada o que en un determinat tram de carrer no hi ha més d’un 20% de places d’aparcament ocupades per terrasses. I critiquen que en llocs com moltes places de Ciutat Vella els incompliments són flagrants i diaris. De fet, aquest diari va denunciar la situació que es viu a la plaça de Sant Miquel, al costat mateix de l’Ajuntament, on no s’ha sancionat cap local per incompliments tot i que algun arriba a treure més del doble de les taules autoritzades.“Som un carrer conquerit per les terrasses”

Tenir la terrassa sense llicència se sanciona com una falta greu, amb una multa de fins a 3.000 euros, i un cop retirat el material, els responsables del local han de fer front al cost que ha tingut la intervenció municipal per poder-lo recuperar i ho han de fer en el termini de 30 dies. Des de maig del 2020, quan van començar les terrasses extraordinàries, fins ara, s’han obert 238 expedients de retirada de terrassa a la ciutat i 21 han arribat al punt de ser efectivament retirades.

Multes més cares

Una de les peticions que fa la FAVB en les seves al·legacions a l’ordenança de terrasses és que s’encareixin les sancions per aquest tipus d’incompliments i que s’escurci l’horari de les terrasses. Tot i que admeten que aquests punts no formen part del text en debat, que se centra en l’autorització de taules i cadires a la calçada, critiquen que no s’hagi fet una ordenança nova i acusen el govern d’Ada Colau d’haver-la plantejat seguint el dictat del Gremi de Restauració i en contra dels interessos dels veïns.

Els canvis en l’ordenança s’han d’aprovar en el ple de desembre per poder ser aplicats el 2022. En la comissió d’Urbanisme que hi va donar tràmit, el govern municipal ja va comptar amb el suport del PP, Cs i Barcelona pel Canvi, amb l’abstenció de JxCat i ERC. Els republicans insistien, com la FAVB, en la necessitat de garantir que si es té terrassa en vorera no se’n pugui tenir a la calçada per evitar duplicitats, però apunten que fins ara no han rebut cap resposta positiva del govern a aquest punt i que preveuen votar en contra de la modificació. Des del govern reiteren que el que es farà serà revisar cas a cas abans de decidir.

Els veïns presentem al·legacions a la proposta municipal i del Gremi de modificació de l’Ordenança de terrasses

Posted on

Un bon grapat d’entitats representatives de la ciutat, la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (Favb) entre elles, han presentat avui 9 de desembre al·legacions al text normatiu proposat de Modificació de l’Ordenança de terrasses, que pretén regularitzar unes mesures extraordinàries en un moment en què moltes altres ciutats de l’Estat i del món, com ara Paris, Madrid, València, Saragossa o Màlaga, estan reconeixent que la situació excepcional motivada per la pandèmia toca al seu final i estan arbitrant la tornada a la situació prèvia en quant a l’ocupació i els usos de l’espai públic.

I ho fem alarmats pel que considerem un text aprovat inicialment molt perillós i que obre la porta a una gran proliferació de terrasses a la nostra ciutat, que ja suporta una de les tasses més altes de taules per habitant de l’Estat. Tal com està plantejat, sense més limitacions que les que comporta l’entitat dels establiments, no es pot aprovar.

Diem sí a la ubicació en calçada, però amb limitacions per tram de carrer i en segons quins carrers. Diem no a la ubicació en xamfrà, passeigs, rambles i places. I per descomptat diem no als espais ja saturats de terrasses.

Diem sí a la ubicació en calçada si allibera vorera, estudiant abans i sempre els seus possibles impactes acústics i sobre la salut, però no a la combinació de vorera i calçada. Diem no a una dimensió de la terrassa superior al 50% de l’aforament interior del local. Diem no a la concessió de llicència en calçada a qualsevol restaurador que hagi incorregut en infraccions greus de l’Ordenança en els sis mesos anteriors a l’aprovació de la nova regulació.

Estem vivint una situació de desgavell, amb incompliments generalitzats de l’Ordenança i manca de solucions efectives, que provoca moltes situacions de vulneració de drets fonamentals, al descans, a la intimitat, a la igualtat de persones amb discapacitats visuals o amb problemes de mobilitat. La proposta de modificació està molt poc treballada i vindrà a agreujar aquestes problemàtiques.

Considerem a més a més que el procediment de la Modificació, sense l’impuls inicial de la Comissió Tècnica de Terrasses, ni la comunicació als interessats del període de consulta pública, no ha estat el preceptiu i, per tant, el considerem nul.

Per altra banda, entenem que els canvis substancials que presenta el text proposat requeririen la redacció d’una nova Ordenança i la seva corresponent tramitació pública. La Modificació disminueix les possibilitats de participació pública i els possibles acords en un marc de debat més ampli, fora de l’articulat que s’imposa.

Entenem que no s’han modificat tots els articles que un canvi d’aquestes característiques requeriria i per això presentem un conjunt d’altres al·legacions de modificació de l’articulat, com el tema d’horaris, que es fa imprescindible amb les noves ubicacions de les terrasses en calçada. O el de les estufes, elements que s’haurien de prohibir en la ubicació en calçada, per la seva més que evident perillositat.

Manifest de Ciutat Vella pel descans nocturn, la salut i la vida als barris. Prou soroll ! Concentració a la plaça de Sant Jaume el 3 de novembre 2021

Posted on Updated on

https://sosenricgranados.wordpress.com/wp-admin

Concentració a la plaça de Sant Jaume el 3 de novembre

Les veïnes i veïns dels barris de Ciutat Vella exigim a les autoritats municipals que vetllin i actuïn per fer complir les ordenances municipals pel que fa a l’ús de l’espai públic.

Ja fa molt de temps que patim problemes derivats d’això, però en les últimes setmanes hem vist augmentar un ús massiu, incontrolat, incívic i cada cop més privatitzant de l’espai públic. Tot això perjudica greument la convivència i degrada progressivament els nostres barris.

La gent que hi vivim ens trobem greument afectats per aquest mal ús que se’n fa: sorolls nocturns fins a altes hores de la matinada, increment de terrasses ocupant voreres i carrers, circulació incontrolada d’enginys per qualsevol lloc produint sorolls molestos a qualsevol hora, botellots i festes pels carrers i places fins a altes hores de la matinada, que converteixen els nostres portals i carrers en urinaris públics.

Cada cop més, els nostres barris semblen un parc temàtic de la festa i de l’oci, un reclam turístic per fer qualsevol cosa amb la major de les impunitats. Sembla que les veïnes i veïns fem nosa per dur a terme tot això, i així ens veiem progressivament expulsats. Lloguers d’habitatges i locals comercials impossibles, falta de comerç de proximitat i d’ús corrent, nits d’insomni, ocupació massiva de carrers, encariment de preus.

Les veïnes i veïns tenim dret a viure en els nostres barris dignament, tenim dret al descans, a poder dormir per les nits, a no suportar més sorolls, a poder caminar segurs pels carrers, a poder gaudir dels nostres carrers i places, a un espai net i saludable.

La situació actual ens és insuportable, i per això reclamem els nostres drets i exigim de les administracions la garantia que seran respectats, i no com ara que son constantment vulnerats.

Volem fer constar que la situació actual no és un fet puntual. Que cal un plantejament de futur per als nostres barris, que no poden seguir hipotecats al turisme, a l’especulació ni a la permissivitat absoluta. Creiem necessari proposar un pla de xoc especial per a Ciutat Vella per garantir el dret al descans i a la salut.

Per tot això, convoquem una concentració/manifestació a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, el dia 3 de novembre a les 19 hores.

Xarxa Veïnal del Raval
AV Barceloneta
AV del Raval
AV Casc Antic
AV de l’Òstia
AV del Gòtic
amb el suport de la Favb

Posted on

“Som un carrer conquerit per les terrasses”

La pandèmia augmenta la pressió sobre vies com Enric Granados o Blai: el paradigma del monocultiu d’oci a Barcelona

Maria Ortega (Diari ARA 12 setembre 2021)

Ambient a carrer Blai del Poble-sec aquest divendres al vespre. Foto. CÈLIA ATSET

Fins a 160 taules de terrassa, una darrere l’altra, es compten un vespre qualsevol en els poc més de 500 metres que fan el carrer Blai i el primer tram de Blesa, de pas exclusiu per als vianants gràcies a la que va ser una revolució urbanística al barri del Poble-sec de finals dels 90 i principis dels 2000. El recompte, però, canvia en funció del moment en què es faci i de la picaresca d’alguns locals, que n’afegeixen alguna més de les quatre que tenen com a límit quan ho veuen necessari, com denuncien els veïns. La regulació que es va aplicar en aquesta via el 2016, quan les terrasses ja s’havien multiplicat de manera exponencial, autoritzava un màxim de 148 taules, dotze més de les que hi havia. Ara n’hi ha força més i aquí ja no hi ha llicències extres per pandèmia, tot i que sí que s’han ampliat les dels carrers adjacents. Des de l’associació oficial de bars de la zona, conscients de la picaresca, reclamen que es garanteixi que tothom compleix la limitació de quatre taules.

Al carrer Enric Granados, un altre dels territoris-terrassa de la ciutat, la plataforma SOS Enric Granados té comptabilitzades 331 taules oficials, 87 afegides en pandèmia i unes quantes desenes més (fins a 81) que es poden comptar en una passejada qualsevol. El nombre varia en funció del moment. Fonts municipals apunten que les inspeccions que s’hi han fet han detectat tres terrasses sense llicència durant l’agost. “Som un carrer conquerit per les terrasses”, lamenta Josep Maria Alcoberro, un dels veïns mobilitzats, que assegura que la problemàtica va molt més enllà del que són les terrasses, que afecta el model de ciutat. “El soroll és insuportable”, afegeix resignat Jordi Badia, que també forma part de la plataforma i que ha hagut de fer obres per insonoritzar-se el pis.

Aquests dos carrers, Blai i Enric Granados, són ara l’exemple del que es vol evitar en actuacions com les de la futura superilla de l’Eixample: els monocultius d’oci que arrasen amb el teixit comercial. Per això, el govern municipal, repetint el mantra de no crear nous Enric Granados, ha dictat una suspensió de llicències de nous bars o restaurants en carrers que està previst reformar, com Consell de Cent o Borrell, i s’ha decidit a incloure en la mesura, ara sí, justament Enric Granados. “S’ha creat un monstre que cada vegada creix més. Encara que ara per fi s’hagi decidit intervenir i suspendre les noves llicències, les que ja hi ha no es toquen i tampoc les que ja estaven en tramitació. Haurem de veure què passa amb les que s’han guanyat en pandèmia. El que ja hi havia era un excés”, denuncia Alcoberro, cansat que aquest carrer pioner de les pacificacions a l’Eixample es posi com a exemple del que no ha de ser, però no es millori: “El que vivim aquí ja no és un problema de convivència, sinó de salut dels veïns. És exagerat”.

Recorda que quan es va impulsar la remodelació, a finals dels 90, Enric Granados era un carrer on la restauració i l’oci nocturn hi tenia un paper testimonial. Res d’especial. A l’Ajuntament, diu, ja li va anar bé la filosofia de crear una via especialitzada en els bars sense pensar com afectaria això la resta de comerç del barri, que, amb el pas dels anys, va anar tancant per la impossibilitat d’assumir els mateixos lloguers que pagaven els locals de restauració en una zona que ja estava de moda. El 2018 el carrer va acomiadar el que havia sigut un dels seus espais més emblemàtics: el videoclub Video Instan, que va acabar traslladant-se a Viladomat davant la impossibilitat de pagar un lloguer de 10.000 euros mensuals. “Quan el pare va obrir el videoclub a Enric Granados, el 1982, al carrer no hi havia massa res. No era un carrer molt comercial. Nosaltres li vam donar molta vida i després ningú no va protegir els establiments que no érem bars”, explica Aurora Depares, encara trista i convençuda que l’Ajuntament hauria hagut de limitar d’alguna manera l’obertura de locals de restauració.

Tanquen els històrics

Una reflexió que també fa des del Poble-sec Lídia López, de la bodega Saltó, un dels pocs bars de la primera fornada dels que van obrir al carrer Blai que es manté al peu del canó: “La regulació d’usos va arribar molt tard, feia anys que la reclamàvem”. A Blai, la recuperació d’antigues bodegues i un model de restauració amb DO pròpia va donar pas, de forma progressiva, a l’extensió dels bars de pintxos a un euro. El carrer ha acomiadat, els últims anys, locals que van ser precursors del seu boom i tenien ànima i identitat pròpia, com la Lia d’en Vicius, una bodega reconvertida i famosa per les croquetes, o el bar Tribal, just al davant. Ara la pandèmia ha provocat el tancament de la Bodegueta del Poble-sec, un local centenari que sobrevivia en mig del domini dels pintxos oferint plats típics de la cuina catalana i que mai no ha tingut terrassa i ara tampoc relleu generacional. S’ha reconvertit en un local especialitzat en cuina llatina. “La pandèmia ens ha fet molt de mal, hem hagut de tancar amb molta pena”, explica la Pepa, que defensa que Blai continua sent un carrer que està de moda, però que ells mai no han volgut obrir terrassa ni passar-se a l’oferta gastronòmica dominant.Torna la guerra de les terrasses a Barcelona

Ara que l’Ajuntament ha de tramitar la modificació de l’ordenança per decidir quines de les terrasses que s’han autoritzat durant el covid (3.668) es mantindran de forma permanent i quines no, la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona ha engegat una campanya per assenyalar els locals que ocupen més espai del que els pertocaria o que posen taules adherides a façana, cosa que complica la mobilitat de les persones invidents. Pere Mariné, de la comissió de terrasses de la FAVB, denuncia que s’estan donant “abusos escandalosos” que són especialment notoris a Ciutat Vella, on molts locals treuen taules o bidons al carrer tot i no tenir autorització, i a l’Eixample, que és on hi ha més multiplicació de taules.

El Gremi de Restauració, que defensa la consolidació del gruix de les llicències extraordinàries concedides en pandèmia –totes aquelles que s’ajustin a l’ordenança i les que s’han situat sobre la calçada–, assegura que no avala cap mena de trampa en la col·locació de taules no permeses: “No emparem incompliments, estem molt còmodes amb totes les inspeccions que es facin. Qui no compleixi que s’atengui a les conseqüències”. La queixa de veïns de zones com Enric Granados és que les inspeccions es fan poc sovint. Des de l’Ajuntament asseguren que hi ha sonòmetres mesurant la contaminació acústica i que es fa un seguiment constant per part de Guàrdia Urbana i el servei municipal d’inspecció.

Per un carrer Enric Granados on es pugui viure

Posted on Updated on

Eduard Rodriguez-Villaescusa|30 juny 2021|Línia Eixample

Darrerament ha sorgit una plataforma que, sota l’explícit nom de SOS Enric Granados, intenta reivindicar el dret a fer d’aquest carrer un espai de convivència entre veïns i les activitats molestes que s’hi desenvolupen en planta baixa. Unes plantes baixes que desborden la superfície del local i envaeixen les voreres fins a col·lapsar el pas de vianants. Una ocupació que transforma el carrer en un corredor de variades ofertes gastronòmiques, que són l’origen dels sorolls, les olors, la música i els fums que els veïns han de suportar. Una situació on la pol·lució acústica repercuteix en la salut, el descans nocturn i el rendiment laboral de les persones que durant el dia han de treballar o fins i tot d’aquells que durant la jornada treballen en remot.

En definitiva, unes molèsties que els obliga a marxar o en el millor dels casos a llogar les habitacions dels seus estatges a turistes, que són el col·lectiu amb els horaris nocturns més adaptats a aquells que es practiquen als locals d’oci. En aquest context, algú pot pretendre que la sobreocupació de la via pública no acabi en mobilitzacions veïnals? O és que aquesta saturació de bars i restaurants no repercuteix en una devaluació dels habitatges que estan per sobre de la planta baixa? I si és el cas, seria plausible que els propietaris dels habitatges exigissin al consistori una compensació econòmica que ponderés les seves pèrdues?

«Per assegurar la sostenibilitat dels barris és fonamental el manteniment de la residència. La destrucció d’aquesta funció urbana essencial és arruïnar la ciutat per convertir-la en una fictícia escenografia teatral.» (…) «Algú pot pretendre que la sobreocupació de la via pública no acabi en mobilitzacions?»

Ultra això, és necessari ser conscients de la relació inversament proporcional entre terrasses i veïns. I en aquest sentit, cal tenir present que per assegurar la sostenibilitat dels barris és fonamental el manteniment de la residència. La destrucció d’aquesta funció urbana essencial és arruïnar la ciutat per convertir-la en una fictícia escenografia teatral.

L’especialització d’un carrer o barri com a ubicació per a locals de restauració o d’oci nocturn redueix l’oferta en planta baixa per a altres tipus de comerç menys rendibles. A més, ateses les molèsties generades per les terrasses i a falta de demanda residencial, a poc a poc l’activitat de restauració ocupa les plantes pis de l’edifici on s’ubica per utilitzar-les com a magatzem. A l’altre extrem, fer el possible per mantenir els residents reduint les activitats molestes és garantir la seguretat gràcies a una presència constant, i el que és potser més important, assegurar l’existència del comerç.

L’Ordenança que fixa la taxa per a la utilització privativa de la via pública a la ciutat de Barcelona estableix per al mateix carrer Enric Granados la segona categoria d’un total de cinc. Segons aquesta ordenança, el propietari d’un establiment que pretén gaudir d’una terrassa com a ampliació del seu local ha d’abonar anualment al consistori per una taula amb quatre cadires i 2,25 metres quadrats d’ocupació 3.352 euros (0,838 durant el temps que es preveu de pandèmia). Una quantitat que de ben segur s’amortitza àmpliament només amb les propines.

Paral·lelament, al mateix carrer Enric Granados, actualment hi ha dos establiments que són bars i que pretenen el seu traspàs per uns imports de 130.000 euros i 2.200.000 euros. Les quantitats demanades asseguren la continuïtat de l’activitat i, per tant, el manteniment d’un lloguer relativament baix, 2.400 i 8.300 euros mensuals respectivament, atesa la demanda existent i la moratòria de llicències actual per instal·lar-hi aquest tipus d’activitat.

En aquest marc, cal preguntar-se si la garantia de tenir aquestes terrasses que ocupen gran part de l’espai públic són les causants d’aquests elevats preus exigits pels propietaris privats, els quals ja compten amb una superfície addicional com a part afegida del seu local. D’aquesta manera, es dona la paradoxa de trobar locals d’una superfície reduïda que compten amb molt més espai de venda al carrer que dins de la planta baixa que lloguen.

L’ordenança, que com s’ha dit estableix una taxa anual per l’ocupació de l’espai públic, no fa distincions d’horaris, no diferencia entre dies laborals o festius, o entre temporades d’hivern o d’estiu, permetent el manteniment de les instal·lacions pròpies de les terrasses durant les 24 hores, cada dia de l’any. Així, en el cas de fallida, l’empresari restaurador interpreta que no ha de desallotjar les seves pertinences que ocupen el carrer, com a mínim fins a l’exhauriment del termini contractat. Sembla doncs inevitable la deixadesa que els veïns han de patir per les jardineres de plantes músties abandonades, per l’oblit dels para-sols, pel descuit d’ombrel·les desgastades… Tota una munió d’artefactes dins d’un espai públic que fou modèlic durant una època i que a poc a poc s’està emparentant cada cop més amb els pitjors exemples d’ocupació de la via pública dels pobles costaners de turisme de borratxera.

La nova anormalitat de les terrasses

Posted on

  • Publicat el divendres 11 de juny del 2021 | 12:44

Tornem a parlar de terrasses! L’anunci de la conversió en definitives de les llicències excepcionals atorgades per a noves terrasses com un acord del Govern de la ciutat amb el Gremi de Restauració de Barcelona sense més debat ens sembla del tot inacceptable. A les portes de que els controls sanitaris i la vacunació massiva portin la maleïda pandèmia cap al seu final, la massificació de l’espai públic que comporta aquesta decisió ens sembla d’una temeritat esbalaïdora.

El 21 de maig del 2020, l’Ajuntament de Barcelona va aprovar un decret de flexibilització en la reobertura de les terrasses, on s’ampliaven els espais dedicats a taules a l’espai públic i en alguns casos també el nombre de taules. Això es feia per garantir la rendibilitat dels negocis de restauració i permetre complir les mesures mínimes de seguretat sanitària i de separació de taules. Decret on es remarcava molt explícitament que era una flexibilització provisional i reversible un cop superada la pandèmia.

Poc després, les entitats socials i veïnals vàrem alertar sobre els possibles abusos del sector vers l’ocupació de la via pública amb terrasses amb aquest comunicat.

Un any després, el resultat és inacceptable no tant per la necessitat de facilitar un espai complementari exterior a la restauració en temps de pandèmia, que això ja vàrem dir que ho acceptàvem, sinó pels abusos i excessos del sector. També dèiem fa un any que calia un contundent dispositiu d’inspeccions per evitar justament aquests abusos, però l’Ajuntament no ha fet absolutament res i, fins fa pocs dies, grans incompliments flagrants a Ciutat Vella o Eixample no s’han inspeccionat ni sancionat. I els abusos a la ciutat s’han estès tan ràpid com el rum-rum que l’Ajuntament feia ull clucs als incompliments.

No cal caminar gaire per veure multitud d’exemples:

– Taules, bidons, prestatgeries i altres elements similars a la façana dels edificis, la qual cosa està explícitament prohibida per les lleis d’accessibilitat.

– Paraments que quasi semblen edificacions fixes quan sols estan permesos para-sols o, en algun cas, pantalles laterals, però que en qualsevol cas s’han de poder recollir a la nit.

– Invasió de taules a la vorera duplicant o triplicant les legalment concedides, tot i les ampliacions. I en la majoria de casos sense garantir les distàncies de seguretat. O sigui, s’ha acordat ampliar l’espai per poder separar taules i el que ha passat és que simplement hi han col·locat el
doble de taules i sense distàncies.

– Ús inadequat dels nous espais senyalitzats als vials: en molts casos, aquests han quedat sense cap ús per manca de clients mentre que les voreres estaven plenes de taules. És evident que si es donen aquests espais justament per facilitar la distància física, primer cal emplenar les
taules dels vials i, en tot cas si es té permís, després utilitzar les de les voreres.

El desgavell actual és monumental i les males sensacions s’han complert al 500%. En cap cas ni estem en contra de les terrasses en general, ni de les ampliacions rescatant espai als vials, però exigim que ja en camí de superar la pandèmia, tornem a parlar de racionalitzar les terrasses a Barcelona. L’anunci que les mesures extraordinàries quedin per sempre és intolerable. La recuperació d’espais vials ha de servir per alliberar espais de les voreres pels vianants, no per duplicar l’espai de negoci dels restauradors. Cal recordar que Barcelona està aproximadament a la meitat (7 m2) dels espais verds que recomana l’OMS per càpita (12 m2) i a anys llum del que recomana Greenpeace (50 m2). També se situa a gran distància de Madrid (21 m2). No pot ser més obvi que cal gestionar amb cura el poc que hi ha.

Sorprèn la constatació que en els darrers anys es pretén presentar el Gremi de Restauració com a l’únic interlocutor de l’Ajuntament en matèria de terrasses, tractant aquesta activitat com una qüestió exclusivament econòmica o empresarial i ignorant l’existència de qualsevol altre efecte com els de caràcter urbanístic, ambiental, paisatgístic, de convivència o de compatibilitat amb la resta d’usos a l’espai públic. Exigim al govern municipal que rectifiqui aquesta imatge simplificadora d’un fenomen de caràcter complex i generador de múltiples efectes derivats.

Demanem a l’Ajuntament:

– L’inici urgent d’un procés exhaustiu d’inspeccions administratives que permeti reconduir l’enorme desgavell actual i ajustar els espais de terrasses a la normativa vigent, assumint el compromís de revisió dels criteris actuals emprats per la inspecció municipal perquè siguin més eficients i
immediats. És important la creació d’un Registre transparent i accessible del nombre de taules de què disposa cada establiment.

– El reconeixement del veïnat de Barcelona com a interlocutor del govern municipal i del conjunt dels grups municipals pel que fa a la gestió de l’espai públic dedicat a terrasses, posant en marxa una taula àmplia amb la participació de les entitats veïnals per gestionar
tots aquests canvis.

– Aquesta necessitat d’interlocució a nivell municipal ha de comprendre el debat i la gestió, almenys, dels aspectes següents que considerem bàsics pel seu impacte sobre el veïnat i la salut ambiental:

1- Reconduir o anul·lar l’anunci de la conversió en definitives de les llicències excepcionals atorgades per a noves terrasses o ampliacions en calçada a causa de la pandèmia.
2- L’homologació dels dissenys definitius dels nous prototips de terrasses destinats a substituir els espais provisionals actuals delimitats per blocs New Jersey.
3- La racionalització dels espais dedicats a terrasses complint en tots els casos amb les lleis aprovades d’accessibilitat, d’obligat compliment.
4- L’aprovació de criteris de decreixement molts clars en aquells espais avui massificats que incideixen en barris i carrers de Ciutat Vella, l’Eixample, Sants-Montjuic, Poblenou, etcètera.
5- Recuperar i actualitzar l’aplicació de taxes sobre terrasses suspeses arran de la pandèmia. Les terrasses són un negoci per als bars i sobretot per als propietaris dels locals, que venen no tant sols l’ús de l’espai del bar sinó també el dret d’ús de l’espai públic (sovint molt més
gran que el propi bar).

– De manera especial, reclamem a l’equip municipal que reconegui els efectes que les terrasses tenen sobre la contaminació acústica, sobretot en horaris nocturns, assumint el compromís d’evitar nivells de soroll considerats nocius per a la salut de les persones. Cal la reducció dels
horaris de tancament nocturn, ben especialment en les àrees densament poblades i on es registra una forta afectació sobre la població resident.

Volem, en definitiva, que el gaudi de les terrasses sigui segur i sobretot compatible amb una nova vida ciutadana que recuperi l’espai públic!

Entitats firmants:
FAVB, SOS Enric Granados, Carrers per Tothom, AVV Sagrada Família, Fem Rambla, Alerta Poble Sec, AVV Clot-Camp de l’Arpa, AVV d’Horta, Xarxa Veïnal del Raval, Ciutat Vella no Està en Venda, AVV Gòtic, AVV Sant Andreu de Palomar, Catalunya Camina, ACIC, ABDT

Barcelona, 11 de juny de 2021

“El Restaurante Bellavista del Jardín del Norte (Enric Granados, 86) cierra, y el local se traspasa por un millón de euros, una cantidad mensual fija más un porcentaje de la facturación mensual; la suma total por el traspaso se acercaría al millón de entrada más 20.000 euros al mes”

Posted on Updated on

Font: Ignasi Jorro

Crónica Global 21.06.2019

Lionel Messi dice basta. El delantero del FC Barcelona ha echado al cierre a la mínima operativa que quedaba de su restaurante, Bellavista del Jardín del Norte, y ha salido (por ahora) del negocio de la restauración. El astro argentino y Grupo Iglesias, socios en el fallido bufé situado en la calle Enric Granados de Barcelona, han colocado el local en el mercado.

Según han informado fuentes del sector inmobiliario, el jugador y los Iglesias ofrecen el traspaso del negocio por un millón de euros, una cantidad mensual fija más un porcentaje de la facturación mensual. La suma total por el fracasado negocio de Messi y los veteranos de la restauración barcelonesa se acerca al millón de entrada más 20.000 euros al mes. ¿Qué éxito ha tenido? “Hasta el momento, poco. Los gestores no han conseguido que nadie pague ese precio. Se trata de una salida demasiado cara, ya que el local está situado en una calle peatonal, sí, pero no alcanzará la caja necesaria para cubrir la inversión”, han alertado las mismas voces.

Eventos privados

Lo factual es que el Bellavista Jardín del Norte dejará de estar vinculado a los Messi y a los Iglesias cuando aparezca un inversor. Ocurrirá este hecho ocho meses después de que el bufet cerrara tras apenas dos años en operación. Bajó la persiana el cenador pese a su popularidad. Las fuentes consultadas insisten en el elevado alquiler del local, la excesiva inversión inicial y la mala planificación como causas. Sea cual fuere el motivo, en aquel momento los gestores del primer negocio de restauración de los Messi anunciaron que el local continuaría como espacio para eventos y cátering.

Castelldefels, sí

El pinchazo del internacional argentino en el centro de Barcelona pone fin a la aventura de Messi en la restauración, aunque temporalmente. La familia del jugador ya prepara la apertura de un bufé de 1.000 metros cuadrados y capacidad para 100 personas en la confluencia del paseo Marítim de Castelldeferls con la calle 3. El espacio, que cuenta con licencia, se encuentra en obras. Se espera que los trabajos terminen a final de año, momento en el que el jugador y sus allegados volverán a probar suerte en el negocio del paladar.

En esta ocasión no se harán acompañar de Grupo Iglesias, los veteranísimos de la restauración de Barcelona. El conglomerado barcelonés está al timón de exitosos bufés como la icónica marisquería Rías de Galicia, Cañota o Espai Kru. Asimismo, se encuentran al mando de El Barrio, una aglomeración de los superrestaurantes Tickets; Bodega 1900; Niño Viejo; Pakta y Hoja Santa con los hermanos Adrià, amén de Enigma, donde solo gestionan y no participan en la sociedad.

“Quan la mediterraneïtat peixeja”

Posted on

«L’afer de les terrasses de bar a Catalunya ha encapçalat el clam popular contra les mesures antipandèmia.

Una vergonya tremenda»

Xavier Roig (Diari ARA, 19/03/2021)

Com molts de vostès es poden imaginar, estic a una distància considerable del model ideològic i social que propugnen els membres de Catalunya en Comú. Detesto el progressisme incompetent i postural que s’ha instal·lat a Catalunya d’ençà de la mort de Franco. Ara l’Ajuntament de Barcelona ha dictat que els nous espais de vianants, que apareixeran arran de la limitació de la circulació de cotxes, no podran ser envaïts per terrasses de bar. I, ves per on, aquesta prevenció la trobo magnífica. De la mateixa manera que trobo adequada la política de limitació al turisme de masses que es practica de fa uns anys. Tot plegat ens hauria de fer reflexionar: allò que en altres ciutats europees encapçala fins i tot la dreta, aquí es deixa en mans d’una esquerra tocatimbals que aprofita, de passada, per engaltar-nos dins del lot altres aspectes gens desitjables.

L’afer de les terrasses de bar a Catalunya ha adoptat un caire grotesc. Ha encapçalat el clam popular contra les mesures antipandèmia. Una vergonya tremenda. És un, entre molts, dels signes d’espanyolització -ergo, degradació d’hàbits europeus- que afecten la societat catalana. Recordo, ja fa massa temps, quan d’aquest estil de vida en fèiem befa. “A Madrid sempre estan al bar. No treballa ningú!” Hem passat a fer gala d’una mediterraneïtat descordada i trabucaire. 

El món deu molt al Mediterrani. Als antics: grecs i romans. També a les innovacions del Mediterrani medieval: comerç, banca, assegurances, comptabilitat per partida doble, art, Renaixement… Però nosaltres tenim un mèrit nul en tot allò que van fer aquells que van ocupar l’indret on ara habitem. Vivim d’una renda, d’un pretendre lluir reputació, que se’m fa al·lucinant. La realitat és que, excepte algunes excepcions, la nostra contribució actual al món modern i al progrés és molt magra. Que hi ha excepcions? Sens dubte. Però fixin-se que sempre que es rifa una demanda de “solidaritat” sempre hi som nosaltres, parant la mà.

Catalunya havia optat, en el passat, per una mediterraneïtat enraonada. Aquella que no feia ostentació d’aquesta condició, perquè en coneixia les limitacions. Altres indrets han reeixit en aquesta intenció. Si mai viatgen pel sud de França o pel terç nord d’Itàlia s’adonaran que intenten posar l’accent més en el seu vessant europeu productiu, modern, industrial i de comerç –és a dir, aposten per uns valors actuals– que no pas estimular una mediterraneïtat que, ja m’ho permetran, fa un tuf d’insolvència insuportable. A partir d’un moment determinat, que jo situo arran de les Olimpíades, Barcelona va voler trencar amb la tradició fabril i va optar per una mena d’economia de xaranga -un Lloret a l’engròs- que, ara, ens adonem que és més pròpia de país en vies de desenvolupament. El país va seguir l’estratègia. I Catalunya ha passat de ser “el nord del sud” a liderar “el sud del nord”. El país fa dècades que no va bé. Ha optat per la via del cofoisme i de l’orgull injustificats que caracteritza els tocats per una certa ganduleria.

Tot això és la meva opinió, evidentment. Però si agafem les dades de l’Idescat observarem que el subsector del comerç d’allotjaments, menjars i begudes (hotels, bars i restaurants) representa el 9% de la facturació del sector serveis a Catalunya. A França és el 3,5% i a Itàlia el 5%… i a Espanya el 8%! Vostès mateixos.

Tanco com he començat. Abans de la pandèmia vaig haver de passar per la plaça Reial –feia molts anys que no hi havia estat, i espero no haver-hi de tornar mai més–. L’indret entranyable per on havien circulat carruatges i cotxes des de temps immemorials s’havia “recuperat per al vianant”. Ara era un aquelarre de terrasses farcides de gent que, entre “paelas” insalubres i tapes mediocres, aplaudien, complaguts, uns saltimbanquis que gesticulaven al centre de la plaça. Tot molt mediterrani.

Xavier Roig

El plàtan arrancat per Parcs i Jardins davant Enric Granados 86 no s’ha replantat (encara que ho digui la placa) “terrasses sense aturador” (II)

Posted on Updated on

 

 

 

 

 

 

 

A la dreta, imatge de l'escocell buit amb la placa de Parcs i Jardins anunciant la replantació. A l'esquerra, l'escocell integrat a l'espai de la terrassa.

En aquest escocell hi havia plantat un plàtan veterà que va aconseguir resistir la remodelació del carrer en bulevard, però que no va poder sobreviure a la pandèmia de les terrasses vint anys més tard. Quan fa més de dos estius es va arrancar aquest arbre, Parc i Jardins va col·locar una placa a l’escocell en què comunicava que l’arbre es replantaria a la campanya següent, cosa que no s’ha fet.

Casualment, la desaparició de l’arbre va coincidir amb la instal·ació de la terrassa (actualment sense ús).

Sembla evident que l’arbre no es tornarà a replantar, oi Parcs i Jardins?