La ciutat

En record de Joan Balañach, un ciutadà implicat amb Barcelona

Posted on

En Joan Balañach ens acaba de deixar de manera totalment inesperada. Persona molt activa i sensibilitzada pel que fa a les qüestions socials que afecten la ciutat, com ara l’impacte del turisme, el dret a l’habitatge o la defensa de l’espai públic, exercia actualment els càrrecs de vicepresident de la Federació d’Associacions i Veïns de Barcelona (FAVB) i del Consell de Turisme i Ciutat, òrgan consultiu de l’Ajuntament,  i era  membre de l’Associació de Veïns i Veïnes de Sagrada Família, i de l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible.

Particularment, el recordarem sempre per la seva feina incansable a la Comissió Tècnica de Terrasses, defensant l’aplicació estricta de l’ordenança de terrasses i en contra de les pràctiques abusives a l’espai públic comeses per alguns agents privats. En aquest sentit, la seva participació també va ser decisiva per a fer possible la presentació del ‘Manifest per una regulació de terrasses que preservi l’espai públic com a dret col·lectiu’, subscrit per mig centenar d’entitats, i de tota la resta d’accions veïnals endegades posteriorment en contra de la desregulació i privatització de les terrasses a la ciutat.

Definit de manera encertada com un “company entranyable, tan ferm en els principis com tendre en la manera de fer”, en Joan ha estat un exemple constant d’implicació en la vida de la ciutat i de defensa apassionada de l’interès general.

Descansa en pau, company.

Anuncis

Entitats veïnals estudien impugnar la modificació de l’ordenança de terrasses de Barcelona aprovada per l’ajuntament

Posted on Updated on

La FAVB (Federació d’Associacions de Veïns i veïnes de Barcelona), la Plataforma Carrers per a Tothom (que agrupa entitats de vianants i de persones amb diverses discapacitats) i l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS), entre d’altres entitats, volem fer públic, on cop més, el nostre posicionament en desacord amb la recent provació, d’una nova ordenança de terrasses de Barcelona pactada amb el gremi de restauradors. 

Neguem rotundament l’afirmació de l’Ajuntament i de la majoria de partits segons la qual aquests canvis s’adaptarien a les necessitats reals de les veïnes i veïns, i considerem que suposa una regressió de l’ordenança vigent, feta a mida dels interessos del “lobby” dels restauradors.

Pel que fa a l’accessibilitat, la futura ordenança de terrasses podria provocar un retrocés inadmissible en els drets de les persones amb discapacitat, ja que obriria la possibilitat d’escurçar distàncies lliures de pas a les voreres i la manca d’obligació de separar les terrasses de les façanes, especialment en els indrets que s’anomenen singulars.

Per a les persones cegues seguir la façana és essencial per orientar-se. Així mateix, les usuàries de cadires de rodes necessiten un espai (el que marca la llei) per moure’s amb seguretat i garanties.

D’altra banda, l’ordenança provocarà una major ocupació de l’espai públic amb finalitats privades i permetrà, per exemple, moure mobiliari urbà necessari com bancs per seure que necessiten moltes persones, etc.

Per aquests motius s’estudia la impugnació per via judicial de la nova ordenança per la manca de participació de les entitats i per l’incompliment de les normatives d’accessibilitat vigents.

Línia 24: Busos convertits en llançadores de turistes al parc Güell

Posted on

 

Diverses entitats veïnals de la Salut, Guinardó, Carmel, Font del Fargas i Can Baró s’han organitzat en una plataforma per reclamar que s’inverteixi en transport públic i que es reprenguin les obres de l’L9 del metro i que el bus 24 recuperi el seu recorregut original i arribi fins al Paral·lel.

Fins ara els usuaris que feien servir la Línia 24 de bus, que connecta els barris d’Horta-Guinardó amb el centre de la ciutat, podien agafar-lo des del Paral·lel, però des del 25 de juny, la línia s’ha escurçat. En lloc d’arribar fins al Paral·lel, el final de línia ara és a la plaça de Catalunya.

Els veïns afirmen que el fet que la línia iniciés el trajecte al Paral·lel  els permetia aprofitar les dues primeres parades, abans d’arribar a la plaça de Catalunya, per agafar lloc als vehicles abans que s’omplís de turistes. Ara ja no ho podran fer.  Els veïns es queixen que fins ara era una línia molt utilitzada pels turistes, perquè molts la utilitzen per arribar fins al Parc Güell o el turó de la Rovira, i creuen que amb el canvi encara s’omplirà més.

150è aniversari de la pastisseria “La Colmena”. Felicitats !

Posted on

Cristina Jelonch

En un espai minúscul de la rebotiga el propietari de La Colmena (plaça de l’Àngel, 12) guarda acuradament arxivats un munt de documents amb què va embastant la història de la confiteria que la seva família regenta des del 1927, quan l’avi la va comprar amb el seu germà, i que recollirà en un extens llibre. Josep Maria Roig, que al seu dia va impulsar l’ Associació d’Establiments Emblemàtics, explica que no tenen constància de l’any exacte que va obrir el negoci, però sí que el primer anunci de la casa va aparèixer a la premsa fa ni més ni menys que un segle i mig. Abans s’havia dit Ca l’Abella, pel seu primer propietari, Rosendo Abella, i era al local de davant, al número 11 de la baixada de la Llibreteria (antigament, davallada de la Presó). Durant anys es va conservar el cartell amb el nom antic a la façana lateral, mentre que a la principal ja figurava La Colmena.

Dilluns vinent celebraran l’aniversari de la botiga on continuen elaborant alguns dels dolços clàssics de la casa. I, sobretot, els caramels artesans, repartits en caixes transparents apilades sobre un dels taulells i ordenats per la vintena de gustos que avui es continuen elaborant, amb el valor afegit que suposa el fet d’haver-se convertit en els més antics de fabricació artesana a Espanya. “La febre contra el sucre en va fer baixar el consum, i no es van tornar a assolir mai les vendes dels millors temps, als anys cinquanta”. En aquella època se n’arribaven a despatxar 70 quilos diaris, i era tradició que per Corpus els nens de les famí­lies benestants llancessin caramels al pas de la processó. El ­propietari de La Colmena explica que hi continua havent un clientela fidel que es decanta sobretot per les varietats de mel, farigola, fonoll, pi o eucaliptus. També n’hi ha de pinya, de vainilla i de nata. I hi ha turistes que els busquen perquè saben que són únics i que man­tenen la recepta de tota la vida. A l’estiu, quan la venda de caramels baixa, puja la dels bolados, pur sucre amb gustos, que encara alguns clients grans a l’estiu llancen dins de la gerra de l’aigua freda.

Mentre el seu fill Antoni di­posita a les safates les merengues acabades de fer, Josep Maria Roig obre carpetes en què hi ha factures, escriptures de propietat i, fins i tot, una multa de 250 pessetes, en temps de Franco, per haver mantingut el rètol de la botiga en català i que l’avi va haver de pagar trinco-trinco. O el llibre en què, escrits amb una cal·ligrafia impecable, apareixen els noms amb els detalls de les altes i les baixes laborals de treballadors que ell encara recorda. “Com Trinidad Navarro, una dependenta que havia nascut a Puerto Lumbreras i que sempre va agrair el suport que va rebre dels Roig quan passava per un mal moment. I va defensar la botiga per tots els mitjans. “Durant la guerra gràcies a ella La Colmena no es va arribar a socialitzar”. L’amo repassa un munt d’històries de la família, des que l’avi i el seu germà van arribar de Vallbona de les Monges, de com mentre l’avi se’n va anar a Amè­rica amb 14 anys el germà aprenia l’ofici a la pastisseria de La ­Mercè. “Quan l’avi va tornar es van associar per quedar-se amb la pastisseria L’Estrella, a Nou de la Rambla”. El que van estalviar allà va servir per quedar-se a la botiga actual.

Records d’infantesa? Tots, des que quan eren petits jugaven amagant-se entre els taulells o a l’obrador. Els seus primers ingressos, obtinguts a còpia de col·locar amb compte els bombons sobre safates i els diumenges embolicant caramels per guanyar-se una pesseta. Si els capellans de la zona sempre havien estat bons clients, els feligresos encara més. Durant anys els diumenges van ser un frenesí de braços de gitano i tortell sortint de missa. El Corpus, una bogeria de caramels i trenes dolces, que continuen elaborant. El diumenge de Rams, tota una festa com ara continua sent el Nadal amb els torrons o Tots Sants amb els penellets, que ells sempre han venut durant tot l’any.

Josep Maria Roig lamenta que la ciutat hagi perdut moltíssimes de les seves pastisseries, i el reconforta que els seus fills con­tinuïn en el negoci. A ell, diu de broma, cada vegada li ve més de gust gaudir de la natura al camp. Sense allunyar-se gaire del seu món dolç a la plaça de l’Àngel.

Imatge Posted on

Acció veïnal: Plantem unes terrasses a la plaça de Sant Jaume

Posted on

Dia i hora: Dimecres, 24 de gener, 12:00 hores
Lloc: Plaça de Sant Jaume
Convoca: Federació d’Associacions de Veïnes i Veïns de Barcelona (FAVB), Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS), Associació Catalana per a la Integració del Cec (ACIC), Plataforma Carrers per a Tothom i la Federació ECOM, amb el suport d’AV i col·lectius.

Aquest dimecres 24 de gener a les 12:00 hores plantarem unes terrasses a la plaça de Sant Jaume com a tret de sortida a les accions reivindicatives emmarcades en la iniciativa ciutadana a favor d’una Ordenança de Terrasses Veïnal que preservi l’espai públic com a dret col·lectiu.

L’objectiu d’aquesta iniciativa és que s’escolti la ciutadania durant el procés d’aprovació dels canvis a la normativa vigent de terrasses que l’Ajuntament de Barcelona i el Gremi de Restauració de Barcelona han pactat bilateralment excloent la ciutadania.

Amb aquest acord s’ha ignorat la veu del veïnat i de les entitats socials, i s’han obviat les propostes incorporades al Manifest Per una regulació de terrasses que preservi l’espai públic com a dret col·lectiu que mig centenar d’entitats vam fer públic. El document reclamava a l’equip de govern i als grups municipals que qualsevol acord de modificació de l’ordenança actual de terrasses havia de prioritzar l’interès generali no el de certs lobbies econòmics que pressionen per privatitzar espais de caràcter col·lectiu en el seu exclusiu benefici.

La Favb retreu a Colau haver cedit al Gremi de Restauració per fer una ordenança de terrasses a mida dels restauradors

Posted on

La federació es desvincula de la comissió tècnica de terrasses per no donar legitimitat a un acord pactat als despatxos que perjudica l’interès públic

Anys de reunions i processos participatius per acabar firmant per sorpresa i d’esquenes a les entitats veïnals un pacte per modificar l’ordenança de terrasses on es dona prioritat als interessos privats. La Comissió d’Espai Públic i Terrasses de la Favb ha valorat molt negativament en roda de premsa que l’Ajuntament de Barcelona hagi firmat un acord fet a mida dels interessos del Gremi de Restauració i ha anunciat aquest dijous 14 de desembre que congela la seva participació en la comissió tècnica de terrasses per no donar legitimat a un compromís pactat als despatxos.

La presidenta de la Favb, Ana Menéndez, ha lamentat que “es comprometi l’espai públic per interessos de privats” i ha recordat que el procediment utilitzat en el cas de les terrasses segueix el mateix patró que en la polèmica aprovació del projecte de l’Espai Barça: els lobbies són els que han dictat l’agenda del consistori en detriment de la participació del veïnat. Des de la Favb s’ha criticat amb duresa l’acord sobre terrasses fet públic el passat 5 de desembre al considerar-lo un “tallar i enganxar” de les propostes del gremi. “Els partits han de garantir el dret a l’espai públic i aquest pacte és una subordinació als interessos privats del gremi”, ha afegit el vicepresident de la Favb Joan Balañach.

Davant d’aquesta decisió, agreujada perquè les entitats veïnals ni tan sols han pogut veure el contingut de l’acord firmat, la Favb ha decidit desvincular-se de la comissió tècnica de terrasses al considerar que la presència dels restauradors en aquest òrgan està sobrevalorada en relació amb la de les entitats veïnals. “No volem legitimar un pacte que és lesiu per als interessos públics”, ha remarcat Balañach deixant clar que l’ocupació que genera aquest sector és precària i que la possibilitat d’ocupar més espai que inclou l’acord en els llocs més emblemàtics “prioritzarà els grans operadors en detriment del petit comerç”.

Des de l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS), el portaveu Dani Pardo, ha acusat l’alcaldessa, Ada Colau, d’haver caigut “en la trampa del lobby de la restauració fent-nos creure que aquest pacte és el millor per a tothom”. Per la seva banda, la portaveu de Carrers per a Tothom, Montserrat Garcia, ha criticat el reduccionisme intencionat que s’ha fet de la polèmica modificació de l’ordenança de terrasses. “Parlem de drets i de convivència. No és un debat sobre terrasses. El dret a l’accessibilitat de l’espai públic ha de ser una línia vermella i tots els partits estan donant legitimitat a situacions discriminatòries”, ha conclòs.