La ciutat

Juan Carlos Iglesias (Bellavista del Jardín del Norte) intervé a l’acte de precampanya de Ciudadanos “El Turismo en Barcelona Retos y Oportunidades” amb Inés Arrimadas i Alberto Rivera

Posted on Updated on

Albert Rivera, Inés Arrimadas y Carina Mejías dan apoyo al sector turístico en un acto en Barcelona (Iglesias, a la dreta de la imatge)

18-11-2017 | Cs

“Barcelona tiene que volver a ser una capital española y mundial del turismo y no sufrir los lastres del proceso separatista ni las ocurrencias de la alcaldesa Ada Colau”. Así lo ha dicho el presidente de Ciudadanos (Cs), Albert Rivera, en un acto de apoyo al turismo que ha organizado la formación naranja en un momento “doloroso en términos económicos” y también político a causa del desafío separatista que está afectando a un sector que “representa el 16% del PIB español”.

En un acto en el que han participado también la portavoz nacional de Ciudadanos y líder del partido en Cataluña, Inés Arrimadas, y la presidenta de Cs en el Ayuntamiento de Barcelona, Carina Mejías, Rivera ha reprochado a la alcaldesa Ada Colau que esté “poniendo al servicio del independentismo y de los antisistema la ciudad de Barcelona”, lo que “supone pérdida de oportunidades, de empleo y de ingresos”.

Rivera ha abanderado el papel de su partido para “modernizar este país” e impulsar algunas reformas también en el sector turístico. “Cuando en un país un sector representa un 16% del PIB merece toda la atención de sus gobiernos”, ha advertido, y ha planteado dedicar un Ministerio a este sector, algo que hará “si algún día” es presidente del Gobierno, ha asegurado.

Por su parte, Inés Arrimadas ha alertado que “el turismo es un termómetro muy rápido, uno de los sectores más sensibles a la realidad política y social” y es por eso que la “inestabilidad política” en Cataluña ha perjudicado. “El Gobierno de la Generalitat que más ha perjudicado a Cataluña y en menos tiempo ha sido el de Puigdemont y Junqueras”, ha criticado, y ha recordado que “de la ‘estelada’ no se come, ni vienen inversiones ni turistas”.

La también portavoz nacional de Cs ha llamado a votar el 21 de diciembre para poner “fin al ‘procés’” e iniciar “una nueva etapa en la que volvamos a tener estabilidad, seguridad jurídica, creación de empleo y en la que se prioricen las políticas sociales”. “El 21D nos lo jugamos todo: las inversiones en Cataluña, seguir siendo potencia puntera en turismo, la creación de empleo, la paz social, el pasaporte español y europeo y, en definitiva, el futuro de los catalanes”, ha concluido.

En la misma línea, la líder de Ciudadanos en el Ayuntamiento de Barcelona y también secretaria de Turismo del partido a nivel nacional, ha criticado las “políticas restrictivas de Ada Colau” -como en las licencias de alojamientos turísticos- y ha apostado por “hacer una buena política para facilitar ideas de negocio, crear empleo y fomentar la innovación”.

Anuncis

Les raons de la turismofòbia

Posted on

Miquel Puig (Economista)

La Vanguardia (10/08/2017)

Els brots de vio­lència contra el ­turisme són censurables perquè la justícia no ha de ser mai ­ad­mi­nistrada pels particulars i perquè l’ús de la violència és i ha de ser monopoli de les autoritats. El contrari és ­renegar de la civilització per recaure en la llei de la selva.

Ara bé, que aquestes manifestacions siguin censurables no significa ni que siguin irracionals, ni que ­siguin una fabricació de grups polítics hostils al progrés o al mercat, i presen­tar-les com a tals constitueix un engany no menys censurable.

Les manifestacions de turismofòbia no són contra el turisme, sinó contra els abusos que provoca el turisme, perquè el turisme, com qualsevol activitat humana, té costos, i negar-los és negar l’evidència. Recordem que en l’última enquesta entre els barcelonins l’impacte del turisme ha passat a ser el seu principal motiu de preocupació.

Té costos i té, naturalment, beneficis. Ara bé, el que no és tan evident és que el nostre model turístic és increïblement ineficient en la part dels beneficis, i això és el que comença a percebre la població que en pateix els costos.

El mite que el nostre model turístic crea prosperitat generalitzada i que gràcies a ell el nostre atur no és més alt constitueix una falsedat molt repetida, però falsedat al cap i a la fi. Falsedat que es posa de manifest, per exemple, comprovant que Balears té una renda per càpita substancialment inferior a la de la província de Lleida (concretament, un 18%) i que, en canvi, la taxa d’atur és més gran a les Illes que a la Terra Ferma (5 punts de mitjana en els últims nou anys). Fins i tot en la temporada turísticament alta la taxa d’atur és més alta a Balears que a Lleida (2,5 punts de mitjana en els últims nou anys).

D’altra banda, no hi ha evidència que la renda per càpita de la Barcelona post- olímpica hagi crescut més de pressa que la d’una ciutat com Saragossa; de fet, tot sembla indicar el contrari. Ara bé, si el turisme post- olímpic no ha portat prosperitat als barcelonins, què coi de bo els ha portat?

És evident que els turistes gasten diners i que creen llocs de treball, però el nostre model és incapaç de convertir aquests diners en prosperitat i aquests llocs de treball en nivells d’ocupació decent. No es tracta d’una maledicció bíblica, perquè hi ha models turístics al nord dels Pirineus que sí que ho fan.

En definitiva, les manifestacions de turismofòbia han de mobilitzar les nostres autoritats en dues direccions, totes dues necessàries. La primera és repressiva, i ha d’anar dirigida contra la violència turismofòbica i contra els turistes que abusen dels seus veïns. La segona és replantejar el model perquè el turisme creï prosperitat (que, sens dubte, en pot crear) i per distribuir-la de manera decent. Ara per ara, el turisme només beneficia els propietaris immobiliaris, i tothom hauria d’entendre que això no és ni acceptable ni sostenible.

Urbanisme d’investigació

Posted on

 

“El desplaçament de la lluita del carrer als tribunals pot ser el senyal i un símptoma alarmant de l’afebliment del lideratge en la defensa de l’interès general de les nostres administracions públiques. Als veïns ja no els val una manifestació, ni tan sols una moció de la seva reivindicació en un plenari municipal, per evitar que un planejament especial fet ad hoc alteri el planejament general i emplaci un hotel d’obra nova i de grans dimensions al bell mig d’un barri històric de gran valor patrimonial i social.”

 

Divendres passat, unes poques persones veïnes dels barris de Ciutat Vella ens havíem emplaçat en un pis del carrer Petritxol. Eren les dotze del migdia. El sol projectava una llum ben vertical que foragitava les ombres. De la mateixa manera, nosaltres, asseguts al voltant d’una taula de cuina, maldàvem també per il·luminar i aclarir els dubtes tècnics i de procediment dels nostres litigis amb l’administració municipal. Tres reivindicacions urbanístiques en dos dels nostres barris. Tres modificacions de planejament general per fer-hi cabre tres hotels: l’Hotel Drassanes al Raval Sud, l’Hotel del Rec Comtal i l’Hotel del Palau de la Música al barri de Sant Pere.

A hores d’ara desconec si la ciutat és conscient de la mutació que està vivint la lluita veïnal i si té notícia d’on i com s’està produint. Dubto que els mitjans de comunicació s’hagin fet ressò de quines són les actuals dificultats dels veïns i veïnes per desenvolupar les seves reivindicacions urbanístiques i de quin grau de sofisticació i complexitat estan arribant a tenir. Tots recordem les manifestacions de tot un barri en peu de guerra exigint transport públic, equipaments de proximitat i espais verds. Sabem de la contundent senzillesa d’aquestes reivindicacions històriques i del compliment del deure d’atendre-les del govern de la ciutat en el seu moment. Però em temo que el que no sabem és que actualment gran part de les lluites s’han de basar obligadament en la feina compromesa i desinteressada d’uns pocs experts, advocats i arquitectes i en l’impuls de contenciosos administratius i denúncies a la fiscalia per part de les associacions veïnals.

Crec que ja és hora de situar aquesta qüestió en el centre del debat públic. El desplaçament de la lluita del carrer als tribunals pot ser el senyal i un símptoma alarmant de l’afebliment del lideratge en la defensa de l’interès general de les nostres administracions públiques. Als veïns ja no els val una manifestació, ni tan sols una moció de la seva reivindicació en un plenari municipal, per evitar que un planejament especial fet ad hoc alteri el planejament general i emplaci un hotel d’obra nova i de grans dimensions al bell mig d’un barri històric de gran valor patrimonial i social. En aquests moments, part de les estructures tecnocràtiques de les administracions públiques es mouen en una cultura de gestió urbanística que trastoca l’ordre jeràrquic del planejament superior i fa que on el planejament general metropolità proposava un equipament escolar o habitatge social, el planejament derivat dels plans especials o les modificacions puntuals situïn hotels privats.

És per la urgent necessitat de compartir amb tothom la nostra feina anònima de recerca de noves tècniques de lluita veïnal en defensa dels barris i contra la mala praxi urbanística que no puc estar-me de celebrar i agrair l’exposició que ara i fins al 15 d’octubre es pot veure al Macba de l’agència d’investigació Forensic Architecture. Creat el 2010, aquest col·lectiu d’arquitectes, artistes, cineastes i periodistes investiguen la violència estatal i de les grans empreses sobre les persones, les ciutats, el territori i el medi ambient de manera independent o a petició de juristes internacionals i ONGs com Amnistia Internacional. Armats amb les eines de l’anàlisi arquitectònica que els són pròpies, elaboren arxius de proves amb informes i peritatges, maquetes, animacions, anàlisis de vídeos i cartografies interactives i els presenten com a proves davant l’esfera pública i els tribunals internacionals. Assassinats i bombardejos sobre població civil, negació d’auxili en alta mar de refugiats i migrants, violència mediambiental, etc., són desemmascarats per la ciència forense (en el sentit etimològic d’allò que concerneix elfòrum i és d’interès general).

Com un raig de llum de sol que s’inclina, s’endinsa i escorcolla el racó al fons del pis on ens reunim, el seu testimoni d’acció i pràctica contrapolítica ens inspira i encoratja a seguir perseverant en el nostre urbanisme d’investigació. Com pertoca en aquest tipus de reunions, ens posem al dia de l’estat de tramitació de les llicències o de les seves revisions d’ofici. Comentem entre decebuts i indignats com és possible que set anys després de l’acord del plenari municipal encara no s’hagi desfet la modificació del planejament de l’entorn del Palau de la Música que permeti retornar la qualificació d’equipament escolar als edificis on es volia fer l’hotel. Parlem també de l’estiu i sentim el refrescant alè de l’amistat veïnal i la revolta. Continuarà i serà permanent o no serà.

El projecte d’ordenança de terrasses de la ciutat no convenç les entitats veïnals

Posted on

   Trobada amb Jaume Collboni, Montserrat Ballarín i Daniel Mòdol per tractar la proposta 
   municipal de modificació de l’ordenança de terrasses de la ciutat.
Autor:

Les entitats veïnals traslladen al govern municipal la seva preocupació perquè la modificació de l’ordenança de terrasses esdevingui una forma encoberta de desregulació de l’espai públic a la ciutat

La presidenta i el vicepresident segon de Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB), Ana Menéndez i Joan Balañach, acompanyats per membres de les entitats signants del manifest Per una regulació de terrasses que preservi l’espai públic com a dret col·lectiu, s’han reunit aquest dimecres 28 de juny amb els representants del govern municipal Jaume Collboni, Montserrat Ballarín i Daniel Mòdol per tractar els continguts que l’Ajuntament inclourà a la proposta de modificació de l’ordenança de terrasses.

Els representants veïnals han traslladat a l’equip de govern la seva preocupació per les principals directrius que semblen caracteritzar la proposta inicial. “La majoria de la documentació que se’ns ha facilitat fins ara té com a única finalitat augmentar els criteris de flexibilitat amb l’objectiu de facilitar l’ocupació màxima de l’espai públic mitjançant la instal·lació del nombre major possible de taules i cadires al carrer”, han manifestat.

Les entitats s’han mostrat molt crítiques amb la possibilitat d’introduir una doble via de flexibilització del règim de terrasses (mitjançant llicència o mitjançant ponència tècnica), la qual cosa deixaria l’ordenança en un nivell de mer marc de referència. Lamenten també que no es garanteixi el dret al descans dels veïns afectats mantenint els mateixos horaris actuals com a criteri general i que, únicament com a excepció, es faci referència a una vaga possibilitat de reducció.

Així mateix, han traslladat als representats municipals la seva oposició a qualsevol temptativa de retallada de les condicions bàsiques d’accessibilitat i no-discriminació de persones amb discapacitat a l’accés i ús dels espais públics urbans i edificis, reconegut a la normativa estatal i catalana amb caràcter bàsic i obligatori per a totes les administracions, inclosa la municipal.

Finalment, consideren que es repeteix de manera perillosa el mateix model que es va aplicar durant anys amb el creixement del turisme, en què la demanda actuava com únic mitjà regulador. “Continua la mateixa concepció de l’ordenança actual, que ha consistit únicament en endreçar la demanda, en comptes de bastir un instrument eficient per regular-la, obviant els conflictes de creixement indiscriminat que ha comportat la sobreocupació de l’espai públic”, han afegit.

El manifest Per una regulació de terrasses que preservi l’espai públic com a dret col·lectiu, subscrit per la FAVB i una cinquantena d’entitats veïnals i socials, va ser presentat el passat 23 de maig a la seu del Col·legi de Periodistes de Catalunya. El text expressa el compromís dels col·lectius signants amb la defensa de l’espai públic a la ciutat de Barcelona i exhorta el conjunt de grups municipals i l’equip de govern per tal que qualsevol acord sobre la modificació de l’ordenança de terrasses prioritzi l’interès general per sobre del dels lobbies econòmics.

Un cas més d’especulació immobiliària (carrer París 192)

Posted on

 

[Font: SOS Barcelona]

Això és al carrer Paris 192, una de les portes d’un edifici que fa anys està buit (només hi ha un pis ocupat). Dins hi ha una persona vigilant. Quins plans tenen per aquest edifici? Com és que resulta més econòmic posar algú a vigilar ad infinitum i no fer res amb els habitatges? Suposem que hotel no serà perquè és impossible que tinguin llicència. Llavors que fan? Realment val més mantenir-lo buit durant tant de temps? Per què? Prou especulació ja!