El món veïnal reclama al nou consistori d’Ada Colau “un veritable debat públic sobre l’espai públic”/ Victor Serri
L’escepticisme i els retrets sorgits de l’experiència d’anys de treball als barris i de confrontació freqüent amb el consistori, han estat la resposta generalitzada dels moviments veïnals a la voluntat manifestada pel nou govern de fer més participativa l’ordenació de l’espai públic. A la reunió, que va tenir lloc a la seu de la Federació d’Associacions de Veïnes i Veïns de Barcelona (FAVB), Núria Garcia, adjunta a la Gerència de l’Institut de Paisatge Urbà, va ser constantment interrompuda per les assistents mentre explicava els objectius de l’ordenació aprovada el 2013 i el funcionament de la Comissió de Terrasses, l’òrgan que emet els informes per a la concessió de les llicències als establiments d’oci i restauració. Des dels col·lectius es va denunciar l’incompliment de les normatives per part de les comerciants i també la manca de mecanismes de participació ciutadana en la qüestió, donat que aquesta comissió no té caràcter vinculant i que, a més, hi ha un únic representant del veïnat – un membre de la FAVB – enfront de les set representants dels gremis de restauració i set més de l’Ajuntament.
“La nostra incidència és molt minsa: presència minoritària i caràcter no vinculant no és participació real”,lamenta Patri Ordaia, membre de l’Associació de Veïns de l’Òstia (Barceloneta) i afegeix que ni tan sols els està arribant informació de com s’està aplicant l’ordenança. Valora positivament, però, el “petit canvi de model” del govern d’Ada Colau, “encara que, de moment, només sigui en el llenguatge”. Laia Forné, assessora de la Regidoria de Participació, va admetre en la reunió a la FAVB que no se senten gaire còmodes amb la Comissió de Terrasses com a instrument però que tampoc compten amb la majoria política necessària per canviar les regles del joc.
Escepticisme veïnal
Respecte a la regulació d’aquells espais considerats singulars perquè no és possible aplicar-hi l’ordenança general –que habitualment són les places i rambles i que sumen 32 localitzacions al conjunt de la ciutat–, les portes són més obertes a introduir la veu de les veïnes en l’elaboració de la normativa. En aquest sentit, les tècniques municipals presents a la reunió i Forné van assegurar que s’engegarien processos participatius abans de l’aprovació inicial de les ordenacions i que, en els casos en què ja se n’ha tramitat l’aprovació, si les veïnes i entitats ho consideressin necessari, també se n’obririen.
Malgrat aquestes declaracions i a partir de l’experiència, les representants dels col·lectius es van mostrar incrèdules respecte a la incorporació dels interessos del veïnat en la regulació de les terrasses. “Fins que no veiem alguna cosa real, no ens creurem res”. Així de taxativa es mostra Thais Bonilla, membre de Som Paral·lel i veïna del carrer de Blai, que assegura que encara no han aconseguit ni tan sols reunir-se amb el regidor del districte, Jaume Asens. Respecte a el procés participatiu que va tenir lloc al Paral·lel, recorda que el col·lectiu del qual forma part s’hi va implicar fins que es van adonar “que era una comèdia” i que “els tècnics només venien a explicar allò que ja s’havia decidit”.
El mateix ajuntament reconeix que en les ordenacions aprovades fins ara s’ha tingut en compte molt més la opinió dels operadors que no pas la de les representants veïnals / Victor Serri
Núria Garcia va reconèixer en la reunió que, en les ordenacions aprovades, la participació dels operadors havia estat molt present i que el que caldria ara és incorporar-hi la veu de les veïnes. Va afegir, encara, que l’Ajuntament necessita que es presentin queixes i es faci més palès el malestar de la ciutadania amb l’ocupació de carrers i places per part dels negocis perquè si no, es queda sol enfront dels restauradors defensant un ús més equilibrat de l’espai públic. Aquestes afirmacions van sorprendre les assistents, que van queixar-se constantment del soroll i els horaris de les terrasses. Bonilla explica que, en un carrer estret com Blai, els bars i restaurants s’han multiplicat en quatre anys, arribant a la cinquantena. Molts d’ells ocupen l’espai públic, “amb els problemes per al descans i la mobilitat que això genera”. La representant de Som Paral·lel denuncia la gentrificació i la “turistificació” del barri que veu darrere de la massificació i reclama “un veritable debat públic sobre l’espai públic”.
Unió per un canvi de model
A la Barceloneta, on no hi ha cap espai considerat singular, la proximitat a la Vila Olímpica i al Port fa que s’intensifiqui la presència d’establiments pensats per als visitants i no pas per a la gent que hi viu, assegura Patri Ordaia. L’activista de l’Òstia exigeix que, ja que les terrasses comporten una privatització de l’espai públic, els comerciants almenys s’adaptin a les necessitats del veïnat. Posa com a exemple paradigmàtic del problema del barri el de la plaça Barceloneta, en què l’ocupació del sòl per part dels bars “ha deixat lloc només per a la font”. “En defensa d’un barri viu, actiu i reivindicatiu, volem que existeixin espais lliures de terrasses”, reclama Ordaia.
Un ús alternatiu de l’espai públic és precisament una de les demandes que comparteixen les associacions i col·lectius veïnals que treballen per crear un lobby ciutadà amb aquest objectiu. Després de mesos de contactes i d’haver convocat conjuntament accions com la mobilització del passat juliol davant de la seu de Turisme de Barcelona, aquest dimarts els moviments dels diversos barris, la FAVB, el Parlament Ciutadà i Ecologistes en Acció s’han reunit per decidir coordinar-se en l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible. L’objectiu d’aquest nou grup de pressió, que és previst presentar públicament el 9 de novembre, és fer de contrapès a la influència de les operadores turístiques i les restauradores en la definició de les polítiques públiques.
SOS ENRIC GRANADOS 