Sin categoría

Posted on

“Som un carrer conquerit per les terrasses”

La pandèmia augmenta la pressió sobre vies com Enric Granados o Blai: el paradigma del monocultiu d’oci a Barcelona

Maria Ortega (Diari ARA 12 setembre 2021)

Ambient a carrer Blai del Poble-sec aquest divendres al vespre. Foto. CÈLIA ATSET

Fins a 160 taules de terrassa, una darrere l’altra, es compten un vespre qualsevol en els poc més de 500 metres que fan el carrer Blai i el primer tram de Blesa, de pas exclusiu per als vianants gràcies a la que va ser una revolució urbanística al barri del Poble-sec de finals dels 90 i principis dels 2000. El recompte, però, canvia en funció del moment en què es faci i de la picaresca d’alguns locals, que n’afegeixen alguna més de les quatre que tenen com a límit quan ho veuen necessari, com denuncien els veïns. La regulació que es va aplicar en aquesta via el 2016, quan les terrasses ja s’havien multiplicat de manera exponencial, autoritzava un màxim de 148 taules, dotze més de les que hi havia. Ara n’hi ha força més i aquí ja no hi ha llicències extres per pandèmia, tot i que sí que s’han ampliat les dels carrers adjacents. Des de l’associació oficial de bars de la zona, conscients de la picaresca, reclamen que es garanteixi que tothom compleix la limitació de quatre taules.

Al carrer Enric Granados, un altre dels territoris-terrassa de la ciutat, la plataforma SOS Enric Granados té comptabilitzades 331 taules oficials, 87 afegides en pandèmia i unes quantes desenes més (fins a 81) que es poden comptar en una passejada qualsevol. El nombre varia en funció del moment. Fonts municipals apunten que les inspeccions que s’hi han fet han detectat tres terrasses sense llicència durant l’agost. “Som un carrer conquerit per les terrasses”, lamenta Josep Maria Alcoberro, un dels veïns mobilitzats, que assegura que la problemàtica va molt més enllà del que són les terrasses, que afecta el model de ciutat. “El soroll és insuportable”, afegeix resignat Jordi Badia, que també forma part de la plataforma i que ha hagut de fer obres per insonoritzar-se el pis.

Aquests dos carrers, Blai i Enric Granados, són ara l’exemple del que es vol evitar en actuacions com les de la futura superilla de l’Eixample: els monocultius d’oci que arrasen amb el teixit comercial. Per això, el govern municipal, repetint el mantra de no crear nous Enric Granados, ha dictat una suspensió de llicències de nous bars o restaurants en carrers que està previst reformar, com Consell de Cent o Borrell, i s’ha decidit a incloure en la mesura, ara sí, justament Enric Granados. “S’ha creat un monstre que cada vegada creix més. Encara que ara per fi s’hagi decidit intervenir i suspendre les noves llicències, les que ja hi ha no es toquen i tampoc les que ja estaven en tramitació. Haurem de veure què passa amb les que s’han guanyat en pandèmia. El que ja hi havia era un excés”, denuncia Alcoberro, cansat que aquest carrer pioner de les pacificacions a l’Eixample es posi com a exemple del que no ha de ser, però no es millori: “El que vivim aquí ja no és un problema de convivència, sinó de salut dels veïns. És exagerat”.

Recorda que quan es va impulsar la remodelació, a finals dels 90, Enric Granados era un carrer on la restauració i l’oci nocturn hi tenia un paper testimonial. Res d’especial. A l’Ajuntament, diu, ja li va anar bé la filosofia de crear una via especialitzada en els bars sense pensar com afectaria això la resta de comerç del barri, que, amb el pas dels anys, va anar tancant per la impossibilitat d’assumir els mateixos lloguers que pagaven els locals de restauració en una zona que ja estava de moda. El 2018 el carrer va acomiadar el que havia sigut un dels seus espais més emblemàtics: el videoclub Video Instan, que va acabar traslladant-se a Viladomat davant la impossibilitat de pagar un lloguer de 10.000 euros mensuals. “Quan el pare va obrir el videoclub a Enric Granados, el 1982, al carrer no hi havia massa res. No era un carrer molt comercial. Nosaltres li vam donar molta vida i després ningú no va protegir els establiments que no érem bars”, explica Aurora Depares, encara trista i convençuda que l’Ajuntament hauria hagut de limitar d’alguna manera l’obertura de locals de restauració.

Tanquen els històrics

Una reflexió que també fa des del Poble-sec Lídia López, de la bodega Saltó, un dels pocs bars de la primera fornada dels que van obrir al carrer Blai que es manté al peu del canó: “La regulació d’usos va arribar molt tard, feia anys que la reclamàvem”. A Blai, la recuperació d’antigues bodegues i un model de restauració amb DO pròpia va donar pas, de forma progressiva, a l’extensió dels bars de pintxos a un euro. El carrer ha acomiadat, els últims anys, locals que van ser precursors del seu boom i tenien ànima i identitat pròpia, com la Lia d’en Vicius, una bodega reconvertida i famosa per les croquetes, o el bar Tribal, just al davant. Ara la pandèmia ha provocat el tancament de la Bodegueta del Poble-sec, un local centenari que sobrevivia en mig del domini dels pintxos oferint plats típics de la cuina catalana i que mai no ha tingut terrassa i ara tampoc relleu generacional. S’ha reconvertit en un local especialitzat en cuina llatina. “La pandèmia ens ha fet molt de mal, hem hagut de tancar amb molta pena”, explica la Pepa, que defensa que Blai continua sent un carrer que està de moda, però que ells mai no han volgut obrir terrassa ni passar-se a l’oferta gastronòmica dominant.Torna la guerra de les terrasses a Barcelona

Ara que l’Ajuntament ha de tramitar la modificació de l’ordenança per decidir quines de les terrasses que s’han autoritzat durant el covid (3.668) es mantindran de forma permanent i quines no, la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona ha engegat una campanya per assenyalar els locals que ocupen més espai del que els pertocaria o que posen taules adherides a façana, cosa que complica la mobilitat de les persones invidents. Pere Mariné, de la comissió de terrasses de la FAVB, denuncia que s’estan donant “abusos escandalosos” que són especialment notoris a Ciutat Vella, on molts locals treuen taules o bidons al carrer tot i no tenir autorització, i a l’Eixample, que és on hi ha més multiplicació de taules.

El Gremi de Restauració, que defensa la consolidació del gruix de les llicències extraordinàries concedides en pandèmia –totes aquelles que s’ajustin a l’ordenança i les que s’han situat sobre la calçada–, assegura que no avala cap mena de trampa en la col·locació de taules no permeses: “No emparem incompliments, estem molt còmodes amb totes les inspeccions que es facin. Qui no compleixi que s’atengui a les conseqüències”. La queixa de veïns de zones com Enric Granados és que les inspeccions es fan poc sovint. Des de l’Ajuntament asseguren que hi ha sonòmetres mesurant la contaminació acústica i que es fa un seguiment constant per part de Guàrdia Urbana i el servei municipal d’inspecció.

Contra el recent acord de les terrasses situades sota els porxos del mercat de la Boqueria i les concessions al Gremi de Restauració

Posted on Updated on

Gala Pin, regidora de Ciutat Vella (c), amb Pallerols (Gremio de Restauración), a La Boquería, al costat.

(Comunicat)

Des de l’Associació de Veïnes i Veïns del Barri Gòtic denunciem i rebutgem l’acord assolit per l’Ajuntament de Barcelona i el Gremi de Restauració sobre l’ordenació de terrasses sota porxos al mercat de la Boqueria. Un acord d’esquenes al veïnat mobilitzat, i que oficialitza el desgavell en curs des de fa temps de les llicències atorgades a 16 locals i donen coartada a 36 taules i 216 cadires, el doble de la capacitat permesa abans i mai respectada.
https://twitter.com/Bcn_CiutatVella/status/1021312574485299200?s=19

Patim un mercat de la Boqueria desproveït des de fa temps de la seva funció social, convertit en decorat per a selfies i que ven principalment souvenirs comestibles; cada cop són menys les parades que donen servei al veïnat, i més gran un restaurant a l’aire lliure ara legitimat formalment. Un model que es trasllada a escala cada cop que es reforma un mercat: Sant Antoni és un exemple clar, però el veïnat de Gràcia pateix pel futur de l’Abaceria i el mercat Santa Caterina, amenaçat des de fa temps, està tocat de mort per la recent obertura d’un nou mega-hotel a la seva porta.

La tasca de lobby que el Gremi està portant a terme torna a ser premiada per l’Ajuntament amb la concessió de les seves reivindicacions malgrat les veus en contra des del moviment veïnal i les entitats pels drets de les persones amb diversitat funcional. Un lobby que va fer saltar pels aires la comissió de terrasses en què participaven tant ell com la FAVB per definir una normativa equilibrada; va retorçar la normativa de participació ciutadana fins fer-ne una eina més de promoció econòmica; va posar d’acord els grups municipals creadors de la marca Barcelona i les dretes liberals que la van perfeccionar; i, finalment, va doblegar la resistència inicial d’un govern municipal massa atent a la seva imatge. La normativa resultant suposa una flexibilització bestial de les condicions i un gran augment de taules i cadires, però sobre tot estableix una lògica de barra lliure per al sector.

La nova ordenança, dictada pel lobby i oficialitzada pels grups municipals amb quatre esmenes menors i ignorant el veïnat, no suposa -com s’ha afirmat- la pau de les terrasses sinó el tret de sortida de la cursa pel botí: el Gremi victoriós es llança al pillatge i l’espoli sense escrúpols.

Només en aquesta clau es pot entendre el nou acord amb el Gremi sobre les terrasses sota porxos de la Boqueria, anunciat dilluns passat per la Regidora de Ciutat Vella Gala Pin. Només en aquesta clau s’entén que el Gremi hagi celebrat ràpidament la nova victòria i es llanci a per una altra presa: dijous passat els sospitosos habituals en aquests assumptes presentaven -sic- un pacte per pacificar la restauració a Ciutat Vella. És a dir, una declaració de guerra total fins assolir a tot el districte llaminadura les abusives condicions aconseguides als porxos de la Boqueria.

No permetrem que això succeeixi. Romandrem atentes i vigilants a qualsevol modificació que es vulgui fer. Exigim a l’Ajuntament de Barcelona que no hi hagi cap modificació sense tenir en compte el veïnat.

No ens resignem a un barri aparador ni a l’hegemonia d’una indústria turística voraç i despiatada; seguirem lluitant per un espai urbà inclusiu, no mercantilitzat i en el qual poder compartir i fer vida de barri.

Associació de Veïnes i Veïns del Barri Gòtic
Ciutat Vella No Està En Venda

Posted on

Enllaç amb la revista “Carrer”:

https://issuu.com/revista-carrer/docs/carrer144

Experts fins i tot en terrasses

Posted on Updated on


roto

“Pilar Rahola va ocupar un càrrec polític a l’Ajuntament de la capital catalana, encara que quan pontifica en els mitjans contra els polítics sembla haver-ho oblidat”

OPINIÓ / PAU MORATA

Diari de Girona 07.10.2016 

Una breu notícia publicada en diversos mitjans de Barcelona explicava que el Gremi de Restauració de Barcelona ha creat una comissió de 18 experts (sic) que redactarà un llibre blanc amb solucions per a l’Ordenança de Terrasses, que el sector -o sigui el Gremi- presentarà a l’Ajuntament que presideix la senyora Ada Colau.

Fins a aquí, la notícia sembla normal i fins a cert punt amb certa lògica, si tenim en compte les tibants relacions entre l’alcaldessa i els qui dirigeixen el gremi esmentat, o sigui empresaris que obtenen bona part dels seus ingressos precisament gràcies a les terrasses.

Però quan vaig seguir llegint la notícia van aparèixer alguns dels noms que els dirigents del gremi han escollit per formar part d’aquesta comissió d’experts que ha d’aportar solucions per a l’Ordenança: Pilar Rahola, Xavier Sardà, Isabel-Clara Simó, Gonzalo Bernardos, entre altres persones. I em vaig fregar els ulls perquè ho llegia i no m’ho creia. Experts en terrasses i en Ordenances municipals?

Més aviat experts -i molt- en tertúlies en ràdios i televisions. Dubto que els quedi temps per asseure’s i prendre’s un cafè en una terrassa o simplement per examinar-ne algunes i reflexionar sobre com haurien d’encaixar en la futura norma municipal.

I parlant de cafè, abans eren les cafeteries el lloc de les tertúlies, sobretot de les literàries, però d’això han passat moltes dècades. Ara el que és habitual és que els qui porten la veu cantant parlin davant un micròfon i davant una càmera. I de qualsevol cosa, que se’ls atribueix la condició d’experts en tot o gairebé tot. Van d’emissora pública a privada i inversament i així successivament, un dia darrere l’altre. Si poses la ràdio pública allí estan i si poses la privada també. I el mateix pel que fa les televisions públiques i les privades, també. Gairebé aconsegueixen l’impossible do de la ubiqüitat, és a dir trobar-se en dos llocs al mateix temps. Per aquest motiu no arribo a intuir d’on treuen el temps, ja sigui per al llibre blanc, ja per a altres coses. I a causa de tanta ocupació tertuliana, dubto que tinguin temps de fixar-se en la problemàtica de les terrasses. No obstant això, quant a la capacitació Pilar Rahola tal vegada ho estigui. Recordo que ella va ocupar un càrrec polític a l’Ajuntament de la capital catalana, encara que quan pontifica en els mitjans contra els polítics sembla haver-ho oblidat.

En la meva modesta opinió de columnista que tot i haver estat tertulià en temes polítics ni em vaig prodigar gaire com a tertulià radiofònic o televisiu, ni ho vaig fer gaire temps entre altres raons perquè les meves anàlisis i opinions no agradaven als qui manaven i van deixar de convidar-me, el gremi de Restauració barceloní hauria d’haver seleccionat a experts especialitzats en temes urbans i en terrasses que poguessin redactar un llibre blanc carregat de rigor, en comptes de fer-ho a experts especialitzats en tertúlies de ràdio i de televisió, per molt coneguts i mediàtics que siguin.

Per fer front -o pressió, que és el que pretenen- davant l’alcaldessa Colau i el seu equip de govern probablement hauria estat més útil que aquest llibre blanc el fessin experts d’un altre tipus als triats, dit sigui amb tot el respecte per tots i cadascun d’ells. Que hi hagi dues conegudes arquitectes -i no crec que sigui per la quota femenina sinó pel seu reconegut prestigi- no sembla suficient. Que hi hagi alguns professionals amb coneixements urbans no ha estat notícia. Que també hi sigui el dissenyador Javier Mariscal, pare del Cobi olímpic, probablement podrà aportar una mica de creativitat, si és que els seus problemes econòmics -segons ell mateix va revelar fa poc- no li impedeixen seguir sent un gran creatiu. Tal vegada pugui suggerir idees perquè els tendals de les terrasses no siguin anodins ni tan plens de publicitat com són molts d’ells ara. I ho dic amb un respectuós somriure i la tranquil·litat d’haver estat pioner a defensar el seu Cobi des del primer moment, quan la seva obra era atacada per alguns. Encara així, no sé fins a quin punt Mariscal està preparat per aportar arguments en aquest llibre blanc anti-Ordenança.

La intenció del gremi -al web del qual hi ha un manifest i es demanen signatures de suport- és que els comissionats comencin a treballar el 18 d’octubre i acabin el llibre blanc al gener. Però l’anunci, malgrat la llista dels coneguts tertulians no sembla haver impressionat els edils de l’equip Colau. El regidor d’Arquitectura i Paisatge Urbà de Barcelona ha afirmat que el document no condicionarà la labor del consistori, que té previst aprovar la modificació de la normativa abans de l’estiu que ve.

Terrasses: Per un procés participatiu més enllà de la comissió «d’experts i il·lustres» mediàtics del Gremi

Posted on

Coneguts personatges mediàtics barcelonins com els periodistes Pilar Rahola, Javier Sardà, la també escriptora Isabel-Clara Simó i el dissenyador Javier Mariscal s’han convertit per unes setmanes en «experts en terrasses de bars i restaurants». Formen part d’una comissió de 19 professionals impulsada pel Gremi de Restauració que ha començat a treballar aquest dimarts per proposar a principis del 2017 a l’Ajuntament canvis de l’ordenança de terrasses. El regidor d’Arquitectura, Paisatge Urbà i Patrimoni, Daniel Mòdol, ha afirmat que el consistori “no ha d’acatar” les seves propostes, però prendrà part de la comissió si hi és convidat.

990_1475585399foto1_terrasses

LA NOSTRA RESPOSTA:

Comunicat conjunt de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB) i l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS)

El gremi de restauració de Barcelona continua amb la seva campanya mediàtica i de pressió política (els partits de l’oposició CiU, PP i C’S, fent-se portaveus dels interessos del gremi, van forçar un ple extraordinari) per generar un estat d’opinió favorable als seus interessos econòmics; interessos legítims, però privats i amb afany de lucre. Per això ha tornat a fer un cop d’efecte amb la presentació, dimecres passat, d’una comissió d’experts en diversos àmbits -“barcelonins il·lustres”,- amb l’objectiu de debatre els aspectes més controvertits de l’ordenança de terrasses i els resultats de la qual seran recollits en un llibre blanc.

Amb paraules del director general del gremi, Roger Pallarols. “L’objectiu és aconseguir un marc jurídic que no escanyi un dels principals sectors econòmics de Barcelona” i “trobar una solució bona per als interessos de la ciutat”. Amb aquestes paraules, el senyor Pallarols pretén legitimar com a interessos de la ciutat els beneficis obtinguts per l’explotació econòmica i privativa de l’espai públic.

Per tant, el missatge que es vol donar a la ciutadania és clar: la revisió de les ordenances ha d’obviar les problemàtiques de convivència i de deteriorament de l’espai públic (problemàtiques que els barcelonins “no il·lustres” podríem recollir en un llibre negre), atesa la proliferació indiscriminada de terrasses per aquest suposat bé superior que suposaria l’activitat econòmica de la restauració.

Així, doncs, una ordenança que garanteixi el dret al descans, reduint els horaris vigents; el dret a la salut, declarant les terrasses tancades espais lliures de fum; el dret al medi ambient, implementant criteris de sostenibilitat ambiental; el dret a l’espai públic per a la ciutadania, acotant el nombre màxim de terrasses en places, rambles i passejos; el dret a la seguretat, a la mobilitat i a l’accessibilitat, establint unes distancies mínimes entre les terrasses mobiliari urbà, arbrat i altres elements; al descans del veïnatge, fins i tot incrementant les sancions (actualment, l’import per aquests tipus d’infraccions, si són molt greus, oscil·la entre 175€ a 900€) i evitant una ocupació excessiva de l’espai públic… Val a dir, una ordenança que pretengui preservar el dret a la ciutat, estrangularia un dels principals sectors econòmics de Barcelona (però no els barcelonins “no il·lustres”).

Finalment, ens preguntem si la presència de dos regidors de l’equip de govern municipal en la presentació d’aquesta comissió ciutadana d’il·lustres comporta el seu l’aval a la mateixa. La Favb considera que és a l’Ajuntament a qui correspon liderar un procés participatiu, obert a tota la ciutadania, tal com ho ha fet en altres assumptes cabdals que tenen efectes en la vida de veïnes i veïns, com ara el PEUAT o la constitució del Consell de Turisme i Ciutat.

Comunicat d’entitats i col·lectius de Ciutat Vella davant la polèmica sobre les terrasses als porxos de la Boqueria

Posted on

El Mercat de la Boqueria va iniciar fa anys un procés de degradació, fomentant la progressiva expulsió de la clientela de tota la vida i la substitució d’usos veïnals pels d’un parc tem…

Origen: Comunicat d’entitats i col·lectius de Ciutat Vella davant la polèmica sobre les terrasses als porxos de la Boqueria

Posted on Updated on