Sin categoría
L’Ajuntament aprova per fi el Pla d’Usos de l’Eixample que regularà l’obertura de nous locals a Enric Granados !!
(Font: Btv)
El Pla d’usos de l’Eixample limita l’obertura de determinats establiments al districte per evitar-ne la saturació i els problemes de convivència amb els veïns.
L’Eixample ja té Pla d’usos. Semblava impossible, però finalment hi ha hagut acord per donar llum verda a la nova normativa que ha de regular activitats econòmiques com la restauració, l’oci o els supermercats 24 hores al districte. En els posicionaments dels partits, no hi ha hagut sorpreses d’última hora: hi han votat a favor BComú, PSC i ERC, Junts s’hi ha abstingut i la resta (PP, Cs, Valents i la regidora no adscrita) hi han votat en contra.
Quins establiments tenen limitada l’obertura?
La regulació s’aplicarà als restaurants, comerços amb degustació, discoteques, supermercats petits i botigues de conveniència. Amb aquesta mesura es vol evitar situacions com les del carrer d’Enric Granados, on hi ha 115 llicències de terrasses, i s’han hagut d’aplicar mesures per reduir el soroll com limitar els horaris d’aquesta activitat.
La regulació més restrictiva: Sant Antoni, la superilla i carrers “pacificats” com Enric Granados
La regulació és més estricta al barri de Sant Antoni, als quatre carrers que ara estan en obres per la superilla de l’Eixample (Consell de Cent, Girona, Rocafort i Comte Borrell) i també a vies ja” pacificades” com Enric Granados, el passeig de Sant Joan i l’avinguda de Gaudí.
En aquests carrers, la regulació fixa que, per poder obrir un dels locals limitats, caldrà que en un radi de 50 metres no n’hi hagi més de cinc. També s’estableix un segon radi de 100 metres en què hi podrà haver un màxim de 18 establiments d’aquest tipus. A més, caldrà una distància de 25 metres lineals entre local i local
Valoració a les mesures anunciades per l’ajuntament de reducció del soroll al carrer d’Enric Granados
Una primera valoració:
La primera impressió és francament positiva. Després d’anys picant pedra, el govern municipal reconeix, per primer cop, de manera clara i explícita, que el carrer d’Enric Granados és una zona saturada de terrasses i acústicament tensionada en horari nocturn. Per primera vegada, a escala municipal, els interessos veïnals prevalen sobre els lobbys econòmics.
Cal destacar el compromís de revocar les 34 llicències extraordinàries (ampliacions especials) concedides durant la pandèmia. Amb tot, al carrer es mantindran les 81 terrasses restants que disposen de la llicència ordinària.
Calen altres actuacions municipals complementàries a les ja anunciades. Les mesures fetes públiques no aconseguiran mitigar el problema del soroll. Cal sumar altres accions, com la intensificació de plans d’inspecció o una major presència de la Guàrdia Urbana per reduir comportaments incívics o actes sorollosos i per garantir el desallotjament de l’espai.
En aquest sentit, cal aprofitar que la declaració de zona acústicament tensionada en horari nocturn proporciona noves eines al districte per regular el soroll o executar les mesures que es derivin del Pla de Mesures contra la Contaminació Acústica 2022-2030.
Es troba a faltar un calendari que aporti concreció a la posada en funcionament de les mesures. Per exemple, l’avançament de l’horari de tancament de les terrasses de bars i restaurants per combatre l’excés de soroll a les nits, caldrà comunicar-ho formalment als establiments que vegin afectada la seva activitat, per tal que puguin fer al·legacions atès que es tracta d’un procés reglat. Es preveu enviar les notificacions definitives cap a finals d’agost.
L’Ajuntament ha recalcat que és una acció excepcional (per ara només s’aplicarà a Enric Granados) i que s’estendrà a molts pocs llocs, només on sigui molt necessària. Reclamem que la lluita contra la contaminació acústica s’estengui a tots els espais de la ciutat afectats, sense excepció, com són totes les zones acústicament tensionades, com les situades a Ciutat Vella (plaça de George Orwell; carrer de Joaquim Costa; carrer d’Almirall Churruca/Barceloneta, carrer de l’Allada Vermell, carrer Nou de la Rambla, …), Sant Martí-Poblenou (carrer Rogent, Rambla del Poblenou. triangle lúdic del Poblenou), Sants (plaça d’Osca, carrer Blai), o Gràcia (places Sol, Virreina i Revolució), entre d’altres.
I finalment, la lluita continua. Res s’acaba aquí. La tenacitat i la unió és l’eina dels veïns i veïnes.
#SilenciElSorollMata 16 de juny (dijous) 19h plaça de Sant Jaume, VENIU !
Concentració el 16 de juny a Barcelona pel dret al descans
“Som un carrer conquerit per les terrasses”
La pandèmia augmenta la pressió sobre vies com Enric Granados o Blai: el paradigma del monocultiu d’oci a Barcelona
Maria Ortega (Diari ARA 12 setembre 2021)
Ambient a carrer Blai del Poble-sec aquest divendres al vespre. Foto. CÈLIA ATSET
Fins a 160 taules de terrassa, una darrere l’altra, es compten un vespre qualsevol en els poc més de 500 metres que fan el carrer Blai i el primer tram de Blesa, de pas exclusiu per als vianants gràcies a la que va ser una revolució urbanística al barri del Poble-sec de finals dels 90 i principis dels 2000. El recompte, però, canvia en funció del moment en què es faci i de la picaresca d’alguns locals, que n’afegeixen alguna més de les quatre que tenen com a límit quan ho veuen necessari, com denuncien els veïns. La regulació que es va aplicar en aquesta via el 2016, quan les terrasses ja s’havien multiplicat de manera exponencial, autoritzava un màxim de 148 taules, dotze més de les que hi havia. Ara n’hi ha força més i aquí ja no hi ha llicències extres per pandèmia, tot i que sí que s’han ampliat les dels carrers adjacents. Des de l’associació oficial de bars de la zona, conscients de la picaresca, reclamen que es garanteixi que tothom compleix la limitació de quatre taules.
Al carrer Enric Granados, un altre dels territoris-terrassa de la ciutat, la plataforma SOS Enric Granados té comptabilitzades 331 taules oficials, 87 afegides en pandèmia i unes quantes desenes més (fins a 81) que es poden comptar en una passejada qualsevol. El nombre varia en funció del moment. Fonts municipals apunten que les inspeccions que s’hi han fet han detectat tres terrasses sense llicència durant l’agost. “Som un carrer conquerit per les terrasses”, lamenta Josep Maria Alcoberro, un dels veïns mobilitzats, que assegura que la problemàtica va molt més enllà del que són les terrasses, que afecta el model de ciutat. “El soroll és insuportable”, afegeix resignat Jordi Badia, que també forma part de la plataforma i que ha hagut de fer obres per insonoritzar-se el pis.
Aquests dos carrers, Blai i Enric Granados, són ara l’exemple del que es vol evitar en actuacions com les de la futura superilla de l’Eixample: els monocultius d’oci que arrasen amb el teixit comercial. Per això, el govern municipal, repetint el mantra de no crear nous Enric Granados, ha dictat una suspensió de llicències de nous bars o restaurants en carrers que està previst reformar, com Consell de Cent o Borrell, i s’ha decidit a incloure en la mesura, ara sí, justament Enric Granados. “S’ha creat un monstre que cada vegada creix més. Encara que ara per fi s’hagi decidit intervenir i suspendre les noves llicències, les que ja hi ha no es toquen i tampoc les que ja estaven en tramitació. Haurem de veure què passa amb les que s’han guanyat en pandèmia. El que ja hi havia era un excés”, denuncia Alcoberro, cansat que aquest carrer pioner de les pacificacions a l’Eixample es posi com a exemple del que no ha de ser, però no es millori: “El que vivim aquí ja no és un problema de convivència, sinó de salut dels veïns. És exagerat”.
Recorda que quan es va impulsar la remodelació, a finals dels 90, Enric Granados era un carrer on la restauració i l’oci nocturn hi tenia un paper testimonial. Res d’especial. A l’Ajuntament, diu, ja li va anar bé la filosofia de crear una via especialitzada en els bars sense pensar com afectaria això la resta de comerç del barri, que, amb el pas dels anys, va anar tancant per la impossibilitat d’assumir els mateixos lloguers que pagaven els locals de restauració en una zona que ja estava de moda. El 2018 el carrer va acomiadar el que havia sigut un dels seus espais més emblemàtics: el videoclub Video Instan, que va acabar traslladant-se a Viladomat davant la impossibilitat de pagar un lloguer de 10.000 euros mensuals. “Quan el pare va obrir el videoclub a Enric Granados, el 1982, al carrer no hi havia massa res. No era un carrer molt comercial. Nosaltres li vam donar molta vida i després ningú no va protegir els establiments que no érem bars”, explica Aurora Depares, encara trista i convençuda que l’Ajuntament hauria hagut de limitar d’alguna manera l’obertura de locals de restauració.
Tanquen els històrics
Una reflexió que també fa des del Poble-sec Lídia López, de la bodega Saltó, un dels pocs bars de la primera fornada dels que van obrir al carrer Blai que es manté al peu del canó: “La regulació d’usos va arribar molt tard, feia anys que la reclamàvem”. A Blai, la recuperació d’antigues bodegues i un model de restauració amb DO pròpia va donar pas, de forma progressiva, a l’extensió dels bars de pintxos a un euro. El carrer ha acomiadat, els últims anys, locals que van ser precursors del seu boom i tenien ànima i identitat pròpia, com la Lia d’en Vicius, una bodega reconvertida i famosa per les croquetes, o el bar Tribal, just al davant. Ara la pandèmia ha provocat el tancament de la Bodegueta del Poble-sec, un local centenari que sobrevivia en mig del domini dels pintxos oferint plats típics de la cuina catalana i que mai no ha tingut terrassa i ara tampoc relleu generacional. S’ha reconvertit en un local especialitzat en cuina llatina. “La pandèmia ens ha fet molt de mal, hem hagut de tancar amb molta pena”, explica la Pepa, que defensa que Blai continua sent un carrer que està de moda, però que ells mai no han volgut obrir terrassa ni passar-se a l’oferta gastronòmica dominant.Torna la guerra de les terrasses a Barcelona
Ara que l’Ajuntament ha de tramitar la modificació de l’ordenança per decidir quines de les terrasses que s’han autoritzat durant el covid (3.668) es mantindran de forma permanent i quines no, la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona ha engegat una campanya per assenyalar els locals que ocupen més espai del que els pertocaria o que posen taules adherides a façana, cosa que complica la mobilitat de les persones invidents. Pere Mariné, de la comissió de terrasses de la FAVB, denuncia que s’estan donant “abusos escandalosos” que són especialment notoris a Ciutat Vella, on molts locals treuen taules o bidons al carrer tot i no tenir autorització, i a l’Eixample, que és on hi ha més multiplicació de taules.
El Gremi de Restauració, que defensa la consolidació del gruix de les llicències extraordinàries concedides en pandèmia –totes aquelles que s’ajustin a l’ordenança i les que s’han situat sobre la calçada–, assegura que no avala cap mena de trampa en la col·locació de taules no permeses: “No emparem incompliments, estem molt còmodes amb totes les inspeccions que es facin. Qui no compleixi que s’atengui a les conseqüències”. La queixa de veïns de zones com Enric Granados és que les inspeccions es fan poc sovint. Des de l’Ajuntament asseguren que hi ha sonòmetres mesurant la contaminació acústica i que es fa un seguiment constant per part de Guàrdia Urbana i el servei municipal d’inspecció.
Contra el recent acord de les terrasses situades sota els porxos del mercat de la Boqueria i les concessions al Gremi de Restauració
Gala Pin, regidora de Ciutat Vella (c), amb Pallerols (Gremio de Restauración), a La Boquería, al costat.(Comunicat)
Des de l’Associació de Veïnes i Veïns del Barri Gòtic denunciem i rebutgem l’acord assolit per l’Ajuntament de Barcelona i el Gremi de Restauració sobre l’ordenació de terrasses sota porxos al mercat de la Boqueria. Un acord d’esquenes al veïnat mobilitzat, i que oficialitza el desgavell en curs des de fa temps de les llicències atorgades a 16 locals i donen coartada a 36 taules i 216 cadires, el doble de la capacitat permesa abans i mai respectada.
https://twitter.com/Bcn_CiutatVella/status/1021312574485299200?s=19
Patim un mercat de la Boqueria desproveït des de fa temps de la seva funció social, convertit en decorat per a selfies i que ven principalment souvenirs comestibles; cada cop són menys les parades que donen servei al veïnat, i més gran un restaurant a l’aire lliure ara legitimat formalment. Un model que es trasllada a escala cada cop que es reforma un mercat: Sant Antoni és un exemple clar, però el veïnat de Gràcia pateix pel futur de l’Abaceria i el mercat Santa Caterina, amenaçat des de fa temps, està tocat de mort per la recent obertura d’un nou mega-hotel a la seva porta.
La tasca de lobby que el Gremi està portant a terme torna a ser premiada per l’Ajuntament amb la concessió de les seves reivindicacions malgrat les veus en contra des del moviment veïnal i les entitats pels drets de les persones amb diversitat funcional. Un lobby que va fer saltar pels aires la comissió de terrasses en què participaven tant ell com la FAVB per definir una normativa equilibrada; va retorçar la normativa de participació ciutadana fins fer-ne una eina més de promoció econòmica; va posar d’acord els grups municipals creadors de la marca Barcelona i les dretes liberals que la van perfeccionar; i, finalment, va doblegar la resistència inicial d’un govern municipal massa atent a la seva imatge. La normativa resultant suposa una flexibilització bestial de les condicions i un gran augment de taules i cadires, però sobre tot estableix una lògica de barra lliure per al sector.
La nova ordenança, dictada pel lobby i oficialitzada pels grups municipals amb quatre esmenes menors i ignorant el veïnat, no suposa -com s’ha afirmat- la pau de les terrasses sinó el tret de sortida de la cursa pel botí: el Gremi victoriós es llança al pillatge i l’espoli sense escrúpols.
Només en aquesta clau es pot entendre el nou acord amb el Gremi sobre les terrasses sota porxos de la Boqueria, anunciat dilluns passat per la Regidora de Ciutat Vella Gala Pin. Només en aquesta clau s’entén que el Gremi hagi celebrat ràpidament la nova victòria i es llanci a per una altra presa: dijous passat els sospitosos habituals en aquests assumptes presentaven -sic- un pacte per pacificar la restauració a Ciutat Vella. És a dir, una declaració de guerra total fins assolir a tot el districte llaminadura les abusives condicions aconseguides als porxos de la Boqueria.
No permetrem que això succeeixi. Romandrem atentes i vigilants a qualsevol modificació que es vulgui fer. Exigim a l’Ajuntament de Barcelona que no hi hagi cap modificació sense tenir en compte el veïnat.
No ens resignem a un barri aparador ni a l’hegemonia d’una indústria turística voraç i despiatada; seguirem lluitant per un espai urbà inclusiu, no mercantilitzat i en el qual poder compartir i fer vida de barri.
Associació de Veïnes i Veïns del Barri Gòtic
Ciutat Vella No Està En Venda
Experts fins i tot en terrasses
“Pilar Rahola va ocupar un càrrec polític a l’Ajuntament de la capital catalana, encara que quan pontifica en els mitjans contra els polítics sembla haver-ho oblidat”
OPINIÓ / PAU MORATA
Diari de Girona 07.10.2016
Una breu notícia publicada en diversos mitjans de Barcelona explicava que el Gremi de Restauració de Barcelona ha creat una comissió de 18 experts (sic) que redactarà un llibre blanc amb solucions per a l’Ordenança de Terrasses, que el sector -o sigui el Gremi- presentarà a l’Ajuntament que presideix la senyora Ada Colau.
Fins a aquí, la notícia sembla normal i fins a cert punt amb certa lògica, si tenim en compte les tibants relacions entre l’alcaldessa i els qui dirigeixen el gremi esmentat, o sigui empresaris que obtenen bona part dels seus ingressos precisament gràcies a les terrasses.
Però quan vaig seguir llegint la notícia van aparèixer alguns dels noms que els dirigents del gremi han escollit per formar part d’aquesta comissió d’experts que ha d’aportar solucions per a l’Ordenança: Pilar Rahola, Xavier Sardà, Isabel-Clara Simó, Gonzalo Bernardos, entre altres persones. I em vaig fregar els ulls perquè ho llegia i no m’ho creia. Experts en terrasses i en Ordenances municipals?
Més aviat experts -i molt- en tertúlies en ràdios i televisions. Dubto que els quedi temps per asseure’s i prendre’s un cafè en una terrassa o simplement per examinar-ne algunes i reflexionar sobre com haurien d’encaixar en la futura norma municipal.
I parlant de cafè, abans eren les cafeteries el lloc de les tertúlies, sobretot de les literàries, però d’això han passat moltes dècades. Ara el que és habitual és que els qui porten la veu cantant parlin davant un micròfon i davant una càmera. I de qualsevol cosa, que se’ls atribueix la condició d’experts en tot o gairebé tot. Van d’emissora pública a privada i inversament i així successivament, un dia darrere l’altre. Si poses la ràdio pública allí estan i si poses la privada també. I el mateix pel que fa les televisions públiques i les privades, també. Gairebé aconsegueixen l’impossible do de la ubiqüitat, és a dir trobar-se en dos llocs al mateix temps. Per aquest motiu no arribo a intuir d’on treuen el temps, ja sigui per al llibre blanc, ja per a altres coses. I a causa de tanta ocupació tertuliana, dubto que tinguin temps de fixar-se en la problemàtica de les terrasses. No obstant això, quant a la capacitació Pilar Rahola tal vegada ho estigui. Recordo que ella va ocupar un càrrec polític a l’Ajuntament de la capital catalana, encara que quan pontifica en els mitjans contra els polítics sembla haver-ho oblidat.
En la meva modesta opinió de columnista que tot i haver estat tertulià en temes polítics ni em vaig prodigar gaire com a tertulià radiofònic o televisiu, ni ho vaig fer gaire temps entre altres raons perquè les meves anàlisis i opinions no agradaven als qui manaven i van deixar de convidar-me, el gremi de Restauració barceloní hauria d’haver seleccionat a experts especialitzats en temes urbans i en terrasses que poguessin redactar un llibre blanc carregat de rigor, en comptes de fer-ho a experts especialitzats en tertúlies de ràdio i de televisió, per molt coneguts i mediàtics que siguin.
Per fer front -o pressió, que és el que pretenen- davant l’alcaldessa Colau i el seu equip de govern probablement hauria estat més útil que aquest llibre blanc el fessin experts d’un altre tipus als triats, dit sigui amb tot el respecte per tots i cadascun d’ells. Que hi hagi dues conegudes arquitectes -i no crec que sigui per la quota femenina sinó pel seu reconegut prestigi- no sembla suficient. Que hi hagi alguns professionals amb coneixements urbans no ha estat notícia. Que també hi sigui el dissenyador Javier Mariscal, pare del Cobi olímpic, probablement podrà aportar una mica de creativitat, si és que els seus problemes econòmics -segons ell mateix va revelar fa poc- no li impedeixen seguir sent un gran creatiu. Tal vegada pugui suggerir idees perquè els tendals de les terrasses no siguin anodins ni tan plens de publicitat com són molts d’ells ara. I ho dic amb un respectuós somriure i la tranquil·litat d’haver estat pioner a defensar el seu Cobi des del primer moment, quan la seva obra era atacada per alguns. Encara així, no sé fins a quin punt Mariscal està preparat per aportar arguments en aquest llibre blanc anti-Ordenança.
La intenció del gremi -al web del qual hi ha un manifest i es demanen signatures de suport- és que els comissionats comencin a treballar el 18 d’octubre i acabin el llibre blanc al gener. Però l’anunci, malgrat la llista dels coneguts tertulians no sembla haver impressionat els edils de l’equip Colau. El regidor d’Arquitectura i Paisatge Urbà de Barcelona ha afirmat que el document no condicionarà la labor del consistori, que té previst aprovar la modificació de la normativa abans de l’estiu que ve.
SOS ENRIC GRANADOS 