Llegit als mitjans

Terrazas de Barcelona

ANDRÉS COBO

07/07/2015

Barcelona

Las terrazas de los hoteles, el mercado de la Boqueria y Barcelona y sus terrados. Todos parece que juegan en otra liga: una muy lejos de la que jugamos los restaurantes con una pequeña terraza a pie de calle. Parece que la desigualdad es el progreso. La actividad de las terrazas de los hoteles es una competencia desleal para los que tenemos una a pie de calle, porque no podemos competir con sus barbacoas y la música en directo. Para los que estamos a pie de calle, es impensable hacer música en directo y menos una clase de yoga. Y en esa liga hay que añadir el mercado de la Boqueria, convertido en un gran centro de degustación y restauración. Tampoco podemos competir con ellos pues no necesitan sistemas antiincendios, campanas especiales, lavabos, ni preocuparse de la seguridad del local ni de la publicidad, lo hace Barcelona por ellos. Y si le añadimos los porches, la cosa se complica. También juegan en otra liga. Los hoteles están construyendo una Barcelona a su medida y todos los demás vamos detrás. Nos estamos convirtiendo en turistas en nuestra propia ciudad. Pero no importa, algún día nos dejarán jugar en su liga.
http://www.lavanguardia.com/participacion/cartas/20150707/54433268381/terrazas-de-barcelona.html#ixzz3g69bHCl4

Soroll nocturn

Cartas | 03/07/2015 –

AMALIO PÉREZ VIECO

Subscriptor, Barcelona

Vull donar total suport a la carta de la Maria Moratinos (“Ruido nocturno”, 29/VI/2015). Cada dia és més insuportable el soroll nocturn al carrer, provocat per persones que no tenen cap consideració amb els veïns. Viure davant d’una plaça, parc o pipicà s’està convertint en un suplici. Cada vegada està arrelant més la creença que es té dret il·limitat de gaudir de l’espai públic i de fer qualsevol activitat sigui l’hora que sigui. El que és més preo­cupant és la promoció que fa d’aquesta actitud el nostre Ajuntament, tant promovent activitats a qualsevol hora al carrer o deixant que no actuï la Guàrdia Urbana. Tenim un clima privilegiat, per la qual cosa podríem dormir amb les finestres obertes, però es impossible perquè les reunions de joves al carrer amb música, begudes, crits i sovint baralles, i els lladrucs dels gossos al pipicà, obliguen a blindar les finestres i instal·lar aires condicionats, fet que diu molt de la política mediambiental del nostre Ajuntament.

Per acabar, corroboro la nul·la actuació de la Guàrdia Urbana quan és cridada a actuar en defensa dels drets dels veïns al descans. Si fan acte de presència, quan en fan, sempre vénen quan els transgressors ja han marxat.