Resposta al senyor Pedro Nueno
El passat dia 5 d’octubre, el senyor Nueno va escriure un article a La Vanguardia en què agraeix al senyor Trias haver portat molts turistes a Barcelona que mengen als restaurants i van amunt i avall molt feliços carregats amb bosses de compres.
Com a veïns d’un carrer turístic no podem estar tan agraïts, pensem que no val tot perquè els turistes mengin i comprin. No val que els carrers es converteixin en restaurants a costa de no deixar passar els vianants, ni que als hotels s’organitzin reunions i sopars que no deixin dormir als veïns.
El senyor Trias ha posat el negoci del turisme per davant de la vida dels barcelonins, no és que no hi hagi ordenances que busquen un cert equilibri (amb un notable biaix), és que ni aquestes ordenances es respecten, el problema del turisme no és que hi hagi algun mal educat, com pretén el senyor Nueno, és que la ciutat es ven com el lloc per què els turistes facin els que els doni la gana i les empreses que viuen d’aquest negoci tenen carta blanca per ocupar espais i fer sorolls mentre això sigui el que demanen els visitants. A la reunió de la Comissió municipal d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient del passat 18 de setembre el seu president reconeixia que el 66 % de les terrasses incompleixen l’ordenança, i es queda tan ample! Cal afegir que si pensa que només el 66 % de les terrasses incompleixen està molt malament informat, l’incompliment és molt més elevat.
Quan els veïns truquem la Guàrdia Urbana no ens fan ni cas, tenen assumptes més importants i ho comprenc, però la presència de tantes persones no justifica que es contracti més policia?
No, senyor Nueno, no només les persones impresentables causen nosa, les persones presentables quan xerren contentes, acompanyades de música en un interior d’illa se senten com si estiguessin dins de casa, les persones presentables assegudes en una terrassa poden ocupar quasi tota l’amplada de la vorera, i si no ho fan els restauradors els hi posaran tota mena de plantes, pissarres i altres paranys perquè caiguin al seu local. I això no és d’agrair.
Albert
(9.10.2014)
Catarsi a Barcelona
Les protestes a la Barceloneta, a causa de les molèsties que provoca la proliferació d’apartaments turístics, tornen a qüestionar la sostenibilitat de l’actual model de ciutat, orientat a una mena de parc temàtic.
Algun dia es coneixerà què hi ha darrera de la relació entre els lobbys del sector turístic i la política municipal. Però ni la crisi econòmica, ni la legítima necessitat de crear ocupació o d’atraure inversions, poden justificar el tracte de favor que estan rebent dels darrers governs municipals, arribant a prevaler sobre els interessos generals de la ciutat i, especialment, dels seus residents. En aquest sentit, seria tot un sarcasme que les protestes de la Barceloneta acabessin servint d’excusa per a afavorir la construcció de més hotels a la ciutat, en la disputa que mantenen amb els apartaments turístics.
Malgrat les resistències que de ben segur hi haurà, és inajornable un ampli debat ciutadà, al marge de partidismes, que doni un nou sentit a les actuacions municipals (model econòmic, espai públic, civisme, etc), allunyant-nos d’un model pseudovenecià. Tota una catarsi.
Josep Maria Alcoberro
31.08.2014
SOS ENRIC GRANADOS 
24 Març 2015 a les 01:44
Visc desde que vaig néixer al carrer Enric Granados, per mi es el carrer més bonic de Barcelona pero no em sembla malament generar riquesa pel barri, terrasses hotels i noves botigues proliferen a tot el barri, no només a aquest carrer, totes les terrasses a l’estiu amb finestres obertes fan “soroll”, estem massa ben acostumats i sino pregunteu a veïns amb discoteques aprop. Es un privilegi i un luxe viure on vivim i qui no ho accepti que marxi a Horta a fer vida de barri. Es incompatible no voler turisme a 2 carrers de Rambla Catalunya i a 3 de Passeig de Gràcia amb Diputació i Diagonal com a inici/fí. Ens agradi o no la societat avança en aquest sentit, Barcelona serà una ciutat turística de luxe, a qui no li agradi ja es pot mudar de barri.
M'agradaM'agrada
13 Octubre 2015 a les 13:44
Jo no vaig néixer al carrer Enric Granados, però fa 20 anys que hi visc. I, ves per on, no vull marxar a Horta ni a un altre lloc. L’únic que vull és que es posi fre a l’abús i la cobdícia sense límits amb que s’està actuant fins al moment per part del sector turístic del qual formen part també molts particulars que s’han abocat a la instal·lació d’apartaments turístics sense ni tant sols complir amb la norma d’informar prèviament a la Comunitat de veïns. Vull que els patis d’illa siguin espais sense soroll, cosa impossible si els edificis d’apartaments no compleixen la norma de tenir una consergeria permanent que vetlli pel correcte comportament dels ocupants. Vull seguretat a l’escala de casa meva sense trobar-me gent desconeguda, fins i tot dormint al replà perquè als ocupants del pis turístic no els funciona la clau del mateix. Vull que en aquest pis que tinc a la meva escala i on es concentren més d’una dotzena de persones per tanda, no s’organitzin sorolloses festes amb convidats al pati d’illa al que tenen accés. I vull, finalment, no haver d’estar trucant la guàrdia urbana cada cop que això passa; ni haver de demanar pas a les concentracions de gent davant de determinats bars o breakfasd o, fins i tot botigues de roba que tenen un muntatge de tallers de cuina els usuaris del quals surten en massa al carrer a fer la cervesa i fumar; ni haver de aguantar l’incompliment permanent de l’espai d’ocupació de les terrasses. És a dir, Albert, vull respecte a l’elemental dret de viure raonablement tranquila.
M'agradaM'agrada